Un cop dur a l’autonomia local
La reforma de l’administració local que planteja el PP és centralista i homogeneïtzadora. Centralista perquè estalvia en democràcia centralitzant el poder en mans estatals. En lloc de suprimir les inútils diputacions –òrgans, cal no oblidar-ho, d’elecció indirecta–, suprimeixen democràcia local per dotar les diputacions de competències. I és homogeneïtzadora perquè obvia per complet les singularitats de Catalunya i els Països Catalans respecte al món local. S’imposa una regulació homogènia a una realitat local heterogènia en el més clar afany nacionalista espanyol.
El Partit Popular creu en un Estat unitari en el qual l’administració local no és més que un apèndix de l’Estat centralista. Que el PP enyora altres èpoques no és nou, ho expressen contínuament. Ara bé, no podem permetre que els de la "Una, Grande y Libre" ens retrotreguin als temps del NoDo en què els Ajuntaments no eren més que titelles de l’Administració central. N’hi ha que hem lluitat molt per construir la democràcia local i no els ho posarem pas tan fàcil.
Esquerra Republicana és un partit municipalista, apostem per acostar el poder a la ciutadania i ens creiem l’autonomia local. Volem que les competències siguin atribuïdes a l’administració més propera a la ciutadania sempre que sigui possible i no valen excuses. El veritable problema de l’administració local és el seu finançament. Els impostos propis són absolutament insuficients i la configuració actual de la participació en els ingressos de l’Estat no en garanteix la suficiència financera.
El Parlament de Catalunya prepara una Llei de governs locals amb l’objectiu de desenvolupar un règim local propi a Catalunya. Un règim més proper i ajustat a les singularitats catalanes, que reconegui les entitats municipals descentralitzades i que implementi les vegueries i enterri l’esquema jacobí, rígid i ineficient de les diputacions. Tanmateix, caldrà esperar la proclamació de la República Catalana per resoldre’n el finançament.