Un documental sobre Can Bell
"El model de vida rural és diferent del que presenta la societat convencional i és ben enriquidor", apunta Blanca Sagredo d'Ossó
Fa uns dies vaig poder veure i emocionar-me amb la feina d'en Lluís Fàbregas: un documental sobre Can Bell. La Masia de Can Bell és una de les masies més antigues de Sant Cugat i la família Bell hi viu des de 1517. Actualment, en Jaume, la Luci, en Ferran, la Clàudia i en Pau estimen i cuiden l'espai lluitant contra el pas del temps que està passant factura a la seva propietat.
Aquesta família es caracteritza per dues coses: lluitar i compartir. Lluitar per tirar endavant la finca i per arreglar la masia, projecte en comú que tenen pares i fills. Fa tres anys la teulada d'una part del mas es va enfonsar i de seguida tots es van posar a treballar perquè la masia algun dia tornès a estar plena de vida. I compartir, perquè la família Bell no té límits i com diuen ells: "Dir que la família té cinc membres es queda curt". Les paelles a Can Bell no es fan un cop l'any ni dos i és que sovint hi ha una excusa per ajuntar-se i "fer jarana". Sempre hi ha gent, riure i festa. Prioritzen l'amistat i la família davant d'altres coses.
El model de vida rural és diferent del que presenta la societat convencional i és ben enriquidor. El germà gran, en Ferran, ha plantat una vinya, projecte ambiciós de més de mil ceps. Sempre explica com arriba de la feina cansat i baixa una estona amb la vinya, per ell no té preu, és el que el fa feliç.
Per acabar m'agradaria agrair a la família Bell tot l'esforç que fan per conservar un tresor patrimonial de la ciutat. Però sobretot, gràcies per compartir ―perquè sempre hi cap un plat més a la taula―, per deixar-nos formar part de la casa i per deixar-vos acompanyar en aquest sentiment que és estimar Can Bell.