Va de ve baixa
Va, valents vailets! Volem volar amb valor, ni vanitosos, ni vagabunds, ni vàndals
Visca! Veus per viatges vitals de vindicacions veraces sense violar virades i virtuts. Visions valentes per velles i vells sempre venerables. Veieu, val a dir, vendavals i vedes van vinclant violències i volers vassalls.
Vatua! Vasta visió veiem i el vaticini del vaivé de vaixells vagant cap a Ítaca. Va!, va!, sense vacil·lacions, sense vacuïtats perquè és vàlid i vigorós, com una vànova de vellut velant el vivent, la vista vigilant, no vituperant, vivaç, volàtil, vivificant veritat valent.
Vaitot!! Vantar-se no val. Vareta o vergueta per veure les valls de valor, si vals o no vals. El vagó veí, la vaixella vella. Veiem la vastitud que vaticina que el vell viatja lluny. Vailets i vailetes, valents vilatans, vehicles viatjant vencent veïnatges sense vacil·lar.
Va!, sense vanitats, valents, victoriosos, fem volar la valva, ni veda ni vel, veloços volant cap a la ventura sense veredicte ni verbositat. Verdeja la vall, volen els voltors amb voracitat però estem vacunats.
Vida i veritat, ni víctima ni viciat, volem viure i victorejar. Va! Valents vailets, ara va de veres, verdanca és la vista, vermell vacil·lant, fora la vergonya, visca la llibertat!!
I ara sense l’obligació de ve baixa, però tinguem en compte, nobles conciutadans, que després del dia, i l’altre que vindrà, encara ens fa falta molt temps i paciència, calma i creativitat, mesurar les coses, contactar amb tothom, de fora de dintre, sense parar mai.
Bona Diada!!