Vull tornar al conte del que vaig caure

Aquest títol m'acompanya fa molt de temps. Un Segle XXI massa fred per una somiadora. Ahir vaig agafar un dels meus contes de Ferrándiz i vam sortir a fer un tomb. Un passeig emocionant on màgia va ser protagonista. Abans d'anar a dormir em vaig posar a escriure. Què ens ha succeït?

Per què no som capaços de valorar el que vida ens regala cada dia? Vull una vareta màgica per fer canvis en l'àmbit socioemocional. Somio que l'arc de Sant Martí apareix amb un somriure incondicional ple de llums de colors. Pateixo! Pateixo moltíssim amb aquesta toxicitat social. De veritat val la pena? Per què no escollim Viure i que els nostres infants i joves gaudeixin com ho vam fer nosaltres? Per què han de manifestar-se per idees polítiques abans de la majoria d'edat?

Els nens necessiten seguretat, referents i normes de convivència. Han d'aprendre que conviure necessita respecte. Els ímputs externs els poden fer molt mal si no els protegim. No vivim als anys del "Cuéntame". Estem al 2019.
Perdoneu-me però no ho puc entendre. Som tan afortunats i tan desagraïts al mateix temps que em fa mal. El 10-N ha estat un dia clau pel futur del nostre país.

Molta sort a tothom. La necessitarem!