Vull veure amb els teus ulls

Josep Moscardó; pintor costumista, home d'ofici, estructuralment correcte, coetani d'uns emplaçaments que creixen amb ell, amo d'una paleta de colors que domina a la perfecció. Fins aquí la descripció brevíssima, d'un treball extens, una producció molt ben executada i un ofici de molts anys. Cal tenir l'ull molt ben entrenat per copsar la bellesa i saber-la traduir pictòricament.

Tota la meva més sincera enhorabona a una trajectòria pictòrica envejable, a un saber fer el qual permet traslladar al llenç la impressió que rep el pintor en mirar qualsevol emplaçament i sedueix la seva sensibilitat. Moscardó és, a banda d'un pintor assenyat, un pintor que sap embridar la rauxa domesticant-la amablement i fent-la bella als ulls dels espectadors, a banda de tot això, és un valor de mercat.

En aquests temps incerts que ens han tocat viure, tenir a casa una obra de Moscardó ens aportarà sense cap mena de dubte poder fruir de la bellesa i optimisme que desprenen les seves creacions i l'esma necessària per creure en la possibilitat que la mirada pot transformar la dura realitat... Una mirada reconfortant, vital, la seva ens regala retalls de paisatges coneguts que ens bressolen. El que també representa ser propietari d'una peça de Moscardó és que és un valor segur.

En el famolenc i agressiu mercat de l'art que devora amb urgència novetats estètiques i les regurgita buides de contingut perquè en la seva pressa per exposar coses noves a la mirada dels atents espectadors va oblidar una mirada més detinguda i pausada sobre l'obra exposada i va resultar (o voilà...!) que darrere del foc d'artifici de la novetat estètica, no hi havia cap tesi que avalés la proposta, cap pensament al darrere que fonamentés res. Les obres de Josep Moscardó són a banda de moltes altres coses, un valor segur perquè les avalen molts anys d'ofici i carrera artística. Perquè el pintor sap moure la seva producció en la direcció adequada, perquè com ja he assenyalat abans, Moscardó sap embridar la rauxa i convertir-la en seny. Una carrera artística envejable, sí senyor.

Voltant entre la seva creació recent, exposada a La Galeria, et preguntes quin tipus de màgia fa servir aquest artista. Aquest àngel que ens presenta la "cara" bonica de les coses. Perquè els seus paisatges urbans i recognoscibles emplaçaments es manifesten a ell amb esplendorosa bellesa? I es mantenen opacs als nostres ulls? Els hem mirat mil cops, hi hem passat pel davant i no ens hi hem ni fixat. Hem anat a la Boqueria, hem sortit a mil terrats del passeig de Gràcia, hem sortit a mil terrats del barri de la Barceloneta, hem estat al bar de la plaça del Pi, hem pogut gaudir de les botigues de joguinetes i coses boniques, hem viscut la platja...

Quin secret hi ha? Per què ell ho veu (i ho tradueix pictòricament) i nosaltres no? Sensibilitat, ofici i una mirada detinguda. Jo vull veure amb els ulls de Moscardó, vull reconèixer la bellesa amagada rere la lletjor. El pintor veu un emplaçament i el fa perennement bell a les seves teles. Els seus paisatges urbans recognoscibles creen un marc de bellesa en què ens podem sentir millors del que som, en una versió de nosaltres mateixos més acolorida. No hi ha ferides en nosaltres, formem part d'un 'continuum' en l'obra de Moscardó que ens retorna sencers als nostres ulls.

En l'obra de Josep Moscardó el paisatge envolta de tal manera l'espectador que la força dels colors que utilitza ens empeny a dins de la representació pictòrica perquè en formem part. Com a coetanis (també) d'aquests paisatges i elements, en formem part de manera natural, però el pintor ens dóna el present de la seva mirada. Ho vigoritza i ves per on, nosaltres som allà per sentir-nos millor, revitalitzats. Ens fonem i sotmetem a la força del seu bell discurs i ell ens retorna una mirada amable i bella sobre nosaltres mateixos i la poesia del nostres ''llocs", les coses quotidianes, petites, belles, insignificants, que escapen al nostre mirar. Es l'ull del pintor d'ofici que sap el que es fa.

Fidelment seduïts per l'obra de Josep Moscardó que documenta una època, a nostra, però no ho fa d'un modes fred i escèptic, com faria un pintor o il·lustrador o fotògraf qualsevol.

La passió dels seus colors i formes, l'energia creativa que convergeix en cada creació seva transforma per sempre l'emplaçament triat al nostre imaginari, regalant-nos la seva mirada. És l'ull del pintor d'ofici que sap el que es fa.