Els xiprers també cremen

Quan jo era petit l'acte central de la revetlla de sant Joan (aleshores en dèiem nit) era la foguera. No era un acte estrictament lúdic, tenia el seu sentit. Aquell dia cremàvem tots els trastos no llançats i que es recollien uns dies abans per fer-ne una bona pila. Però els temps canvien i es comercialitzen. Ara allò que marca la revetlla, a part de les coques, és l'esclat dels petards i altres andròmines pirotècniques. La brutícia que cal recollir el dia següent ho confirma a bastament. Aquesta calor que cada cop anirà a més també ens convida a canviar costums. Res de petards i coets prop del bosc i el nostre municipi en té per donar i vendre.

Però la Festa Major és tota una altra cosa. És una mostra d'esbarjos de tot tipus. També hi ha lloc per això que el xiclet cronològic permet denominar tradicions populars. I vinga la pólvora! Llegeixo que enguany hi ha hagut dos correfocs: un d'infantil i jove i un de Festa Major. Però el gran xiprer de la plaça d'Octavià, arbre protegit, fou víctima de la XIV Trobada de balls i entremesos (per cert, un entremès ja no és el que era quan jo era petit). La qüestió és que el xiprer es va encendre com una teia. Els membres de l'ADF van evitar mals majors.

I, parlant d'evitar, és inevitable una cosa així? Cal repartir urbi et orbi en plena canícula espurnes de foc diabler? Amb aquesta calor i de dia? Potser ens ho hauríem de replantejar. Si hem decidit que hem de controlar el foc de la revetlla de sant Joan, potser haurem de fer quelcom semblant durant la Festa Major.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.