Expedient X (2a part)

La setmana passada vam abordar què cal tenir en compte per formar el plural d’un mot amb una -x en la darrera síl·laba: annex, annexos; text, textos/texts. En la seqüela d’avui tractem també el plural en mots acabats amb -x, però ara en paraules planes i esdrúixoles. A més, comentarem la pronúncia d’aquesta lletra enigmàtica.

Primer apunt: tot i acabar igualment amb -x, no fa el plural de la mateixa manera apèndix que flux. La darrera, pel fet de ser aguda, hi afegeix el sufix -os, mentre que la primera, en ser plana, simplement hi incorpora una -s: apèndixs. Es comporten de la mateixa manera artífex, artífexs; índex, índexs; esfinx, esfinxs, etc. Arribats en aquest punt, convé fer esment de la parla, ja que oralment resulta indistingible pronunciar índex o índexs. Caldrà, doncs, recórrer al context per desfer equívocs.

Un cop oberta la capsa de pandora de la pronúncia, ens aturarem a considerar com sona la -x, perquè pot adoptar tant el so sord de ‘cs’ com el sonor de 'gz'. Cal pronunciar-la sorda a final de mot, quan ocorre darrere de consonant + vocal + x: annex, apèndix, fax, índex... Vigilem, però, perquè si es tracta de la seqüencia vocal + ix (fluix, peix, neix...) obtindrem un altre so ben diferent anomenat fricatiu palatal sord, que és el mateix que trobem a principi de mot o darrere de consonant; per exemple, xarxa.

Llavors, quan ha de sonar ‘gz’ la -x? D’entrada, quan trobem el segment ex- davant de vocal o davant de -h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, etc. Però també és sonora en mots començats per hex- o hexa-, com hexàgon, i davant de consonant sonora: exlibrista.

Recuperats de l’esforç? Ja ho veieu, amb la -x no val a badar.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.