Expedient X

Quan apareix a final de mot, la lletra X (ics) causa vacil·lacions i fins i tot  algun tremolor de cames, especialment si del que es tracta és de construir el plural de la paraula que tenim entre mans.

Per evitar lipotímies cal tenir clar que, amb l’excepció de comanxe, nexe i guanxe, incorporar una -e àtona final després de -x o -xt és incorrecte en mots masculins: direm annex, no annexe*; fllux, no fluxe*; mixt, no mixte*.

A l’hora de construir el plural, aquests mots aguts afegeixen el sufix –os: annexos, fluxos, mixtos... Cal tenir present, però, el cas de les paraules acabades en -xt, en les quals també s’admet que puguin formar el plural adjuntant-hi únicament la s: texts/textos o mixts/mixtos.

Llavors, d’on ve la tendència, errònia, a fer els plurals de mots i adjectius masculins amb el sufix -es, com textes* o reflexes*? Aventurem que potser es deu a una analogia amb els adjectius femenins en els quals aquesta terminació sí que és pertinent: places fixes, qüestions complexes o seccions mixtes. 

Ens reservem per a nous capítols el cas dels mots plans o esdrúixols acabats amb -x i els intrigants fenòmens de pronúncia d’aquesta lletra, els quals, més que tremolor de cames, susciten pànic directament.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.