“Veig que la gent té la capacitat de passar-ho bé a tot arreu”
Tot just acabada la Festa Major, el fotògraf local Pep Pujol ho celebra amb una exposició que mostra un recull d’imatges del que va donar de si aquest esdeveniment l’any passat a Sant Cugat
Per què una exposició de la Festa Major 2011?
És una reportatge i la temàtica m’apassiona. I el que més m’apassiona són les entitats.
Què les fa especials?
Les pinyes que fan els Castellers, els Diables, els Bastoners... Impressiona que elles siguin el motor i les que donen l’espectacle més gran. Correfoc, geganters, castells, balls. M’impressiona molt com construeixen la festa.
Vostè veu tota la Festa Major. On veu més alegria?
Veig que la gent té la capacitat de passar-ho bé a tot arreu. Em meravella com estan disposats a entregar-se i a participar i ho fan amb un somriure. Particularment, però, m’agrada el concurs d’arrossos. El ritual de la preparació, la dedicació a les paelles, el menjar conjunt, el ball, els nens que juguen amb l’aigua... ho fan especialment emblemàtic.
Com tria les fotos?
Hi ha moltes variables. Tot es belluga com un riu imparable i haig de buscar que captin un instant, que estiguin ben construïdes i que siguin dinàmiques. Han de tenir ritme interior i armonia en el color. I per últim, han de tenir missatge.
Què diferencia la Festa Major de la resta de fotos que fa durant l’any?
Cada moment té un reportatge. Sant Medir, Carnaval, Nadal. Cada festa té la seva crònica. És cert que potser la Festa Major és la més completa de totes perquè és una explosió de llum i color just després del solstici d’estiu. La predisposició de la gent és un espectacle visual per a un fotògraf. Hi ha molts platós. És com un calidoscopi.
Què vol reflectir a les seves fotografies?
La naturalesa dels santcugatenc i ensenyar com estem preparats per celebrar i gaudir de la vida en la mesura que podem. Per mi captar això és la meva filosofia. Veure com celebren, s’emocionen. Surten a la nit amb el correfoc pares i fills amb els capells i mocadors. O el moment en què tot el poble bressola els castellers amb les gralles de fons. Per Festa Major tot el poble fa pinya a la vegada.
Com tria les fotos?
Totes les fotos són correctes, però per fer una mostra per a una exposició o un llibre cal triar les que tenen alguna cosa especial.
És difícil ser fotògraf al segle xxi?
Per mi és la meva vida i el meu do.
Què el va impulsar a ser fotògraf?
Quan tenia 14 anys em van regalar una càmera petita de joguina. En fer la primera foto vaig sentir una cosa que no oblidaré mai. Es va encendre una guspira.
Com descriuria la seva evolució com a fotògraf?
La fotografia m’ha acompanyat sempre i he anat evolucionant i aprenent. I continuo aprenent.
Què sent en fer una foto?
Felicitat.
Ha retratat molts santcugatencs. Com prepara els retrats?
Per a la meva col·lecció de retrats en blanc i negre convido persones que tenen alguna cosa especial. Els ho proposo perquè sento que els haig de retratar.
Com reaccionen quan es veuen?
Senten plaer. Es reconeixen i es veuen en la foto. És una cosa complicada que passi.
Sant Cugat és un bon escenari per fer fotos?
És el millor.
Què té per ser el millor?
La llum.
Quin racó de la ciutat és el seu preferit?
N’hi ha diversos, però m’agrada especialment el Monestir, el claustre i el meu estudi. Sant Cugat està ple de racons que són petits estudis. La llum mediterrània, les textures... ho fan únic.
Com es veu Pep Pujol d’aquí a 10 anys?
Estupend! La interrelació d’un fotògraf amb la realitat no s’acaba mai. La realitat és inacabable. La relació amb les persones i la llum és inabastable. Cada dia té un color nou i diferent. Pots veure-ho en blanc i negre o des de diferents punts de vista.
Instantànies optimistes
Pep Pujol va néixer a Guisona i es defineix com a segarrenc. No es recorda dels anys que fa que viu a Sant Cugat i afirma ser un arbre trasplantat de la Segarra al Vallès. Ara mateix té una exposició a la Biblioteca Gabriel Ferrater, on ensenya el millor de la Fesa Major de l’any passat. D’entre les moltes fotos que fa cada dia, destaquen els retrats que fa de la societat civil santcugatenca. Porta col·leccionant rostres des de 1996. D’aquestes instantànies en va sorgir una altra exposició anomenada ‘Retrats amb ànima’, que també va acollir el vestíbul de la Biblioteca. Durant la Festa Major Pujol intenta captar moments d’alegria, entrega i optimisme festiu. Tota una filosofia sobretot si es fa en els dies on la ciutat es bolca a passar-ho bé.