“Als 3 anys m’asseia al costat de la mare mentre ella tocava als concerts ”

Per què ha escollit la poesia de Joan Maragall per a l’elaboració de la cantata d’enguany?
Vaig veure quins poetes s’havien fet servir per les anteriors edicions i vaig veure que Maragall no havia estat utilitzat. Enguany s’esqueia amb el centenari de la seva mort i vaig pensar que seria una bona elecció. Maragall és un poeta que té una certa força. No és una poesia fàcil i cal trobar els dobles sentits que van apareixent en els seus textos.

Com va ser el treball de preparació d’aquesta obra?
Vaig llegir molta poesia de Maragall buscant parts que fossin susceptibles de ser encaixades dins de l’obra. Una obra musical és com un discurs, té un començament, un recorregut i un final. Hi ha uns punts de clímax, un moment culminant i una conclusió.

Com descriuria el resultat?
És una estrena absoluta. Una peça de catorze minuts que vol ser molt amable i que no és d’una dificultat extrema pels intèrprets. És una peça que no necessàriament requereix músics i cantants professionals per ser interpretada.

Quant temps han disposat per preparar la cantata?
La part vocal i una reducció a piano de la part orquestral ja estava preparada al setembre.La part orquestral sencera va estar enllestida a mitjan novembre.

Però no la dirigirà vostè...
No, la dirigirà el director de la Camerata de Sant Cugat, en Xavier Baulies. Sortirà bé, ens coneixem de fa molts anys. Ell va confiar en mi per la composició i jo confio plenament en ell de cara al 18 de desembre.

Catalunya té una tradició coral històrica. Quines són les claus per preservar-la dins del context actual?
El primer que és necessari és un interès per considerar la música com a formació cultural bàsica. En aquest país ens manca una mica d’atenció en aquest sentit. Dirigint l’orquestra de la Universitat de Barcelona he rebut alumnes d’Alemanya, Holanda, França, Àustria o Suïssa que porten 12 anys tocant el violí i que ja han interpretat simfonies de Brahms i de Beethoven. Aquí molta gent que està fent estudis específics de música no està en aquest nivell. Als plans d’estudis dels països europeus la música té un paper molt important. A Hongria, que ja és un cas exagerat, els nens fan classe de música cada dia.

Res a veure amb el que passa aquí...
Al nostre país, els nanos amb prou feines tenen dues hores de música setmanals i sovint els professors no estan prou preparats. Molts professors d’escola tenen l’especialitat de Magisteri Musical, però no cal cap formació musical prèvia per fer això.

És una llàstima que algú hagi decidit que les matemàtiques són més importants que la música, no creu?
Nietzsche va dir una vegada que, sense música, la vida seria un error... Malauradament, entre els polítics que hem tingut en matèria educativa no hi ha hagut mai ningú que fos realment aficionat a la música.La música és un llenguatge que serveix per desenvolupar la personalitat. Que aquí ens manqui aquest llenguatge és un problema.

“Mai hem tingut polítics que fossin realment aficionats a la música”

Quins són els seus referents musicals?
He fugit força de les avantguardes que van aparèixer a partir del segle xx, però sí que m’he fixat en un vessant més propi de francesos com Ravel, amb influències del jazz. També sóc un gran aficionat de la música antiga.

Diuen que la música clàssica ja està tota escrita.
I la que no és clàssica també. Si pensem que tenim 12 sons per fer-ho tot, les combinacions no són tan àmplies. El que sí que evolucionen són les eines amb les quals es desenvolupa, les formes d’enfocar una interpretació, la combinació amb altres estils musicals... Es poden fer servir elements diferents per expressar idees musicals, però si les idees musicals no són bones, no agradaran.

Què vol dir?
Sí. Si a un bon pianista li donem un piano magnífic farà una interpretació excel·lent. Si el piano no és tan bo el so no serà el mateix però la interpretació continuarà sent excel·lent. A un pianista dolent encara que li donis el millor piano continuarà sent dolent.

Carles Gumí (Barcelona, 1963), de pare fotògraf i mare violinista, ha fet de la seva vida música i a l’inrevés. De ben petit, en Carles havia passat més d’un concert agafat a les faldilles de la seva mare perquè no sabia estar-se entre públic. Malgrat que va estudiar Geologia, actualment treballa com a informàtic. Carles Gumí és compositor i director d’orquestra. Concretament de l’Orquestra de la Universitat de Barcelona, de la qual és cofundador, i de l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans com a director assistent. Imparteix classes de composició i puntualment li encarreguen petites bandes sonores. El 18 de desembre estrena ‘Nadal’ al Teatre-Auditori.