“Hem de fer el possible perquè el piano es quedi a Sant Cugat”

El Claustre acollirà, el pròxim dimarts 12 de juliol a les 21.00 hores, la Nit de Veus al Claustre amb l’únic objectiu de recaptar fons per recomprar el piano de Victòria dels Àngels. Aquest concert portarà fins a Sant Cugat pesos pesats de l’òpera com les sopranos Fiorenza Cedolins i Cristina Koch, el tenor Antonio Gandia, el baríton Josep-Ramon Olivé i els pianistes Marco Evangelisti i Trinitat Mujal, en una audició organitzada per la fundació Victòria dels Àngels.

El motiu del concert és recollir fons per comprar el piano de Victòria dels Àngels. Per què és important adquirir-lo?
Aquest piano era l’objecte més valuós per la Victòria, li tenia autèntica devoció. El piano és propietat del seu fill Alejandro, que té una discapacitat i que ara, per necessitats derivades de la seva discapacitat, necessita vendre’l.

El piano es quedarà aquí?
Fa cosa d’un any vam tenir una oferta per comprar-lo i podríem haver-lo venut, però la Victòria volia que el piano es quedés aquí, a Sant Cugat, a la seva escola. Si el nostre objectiu és mantenir el seu llegat, hem de fer el possible perquè el piano es quedi a Sant Cugat, a l’escola, i la millor fórmula era que la Fundació el pogués comprar perquè sigui sempre patrimoni de la Fundació i de la ciutat, i alhora ajudar el seu fill.

La història de Victòria dels Àngels està molt lligada al piano?
És un piano amb una història molt especial, el va escollir Gerald Moore per a la Victòria. Ell va escollir els martells i va anar a la fàbrica Steinway & Sons a dissenyar-lo expressamanet perquè fos el piano ideal per a ella.

Què representava per a la soprano aquest instrument?
El piano estava a casa seva i a les nits d’hivern s’aixecava per posar-li una manta, ella el cuidava perquè amb els canvis de temperatura els pianos pateixen. Quan es va construir la casa aquí a Sant Cugat, no hi va venir a viure fins dos anys després de finalitzar la construcció, quan el piano va arribar a la casa i en va supervisar el trasllat.

Qui ha tocat les seves tecles?
Per ell han passat grans compositors i pianistes: Frederic Monpou, Xavier Monsalvatge, Albert Guinovart, Alícia de la Rocha o el mateix Gerald Moore. Té una càrrega cultural i ens doldria molt veure que en un futur es pogués subhastar.

Quin és el seu preu?
Oficialment està valorat en 42.000 euros.

I amb el concert es recolliran fons suficients?
No, el concert forma part d’altres accions que ja s’han fet i de les que s’hauran de fer per poder aconseguir els diners.

Per tant, des de la Fundació feu una crida perquè els santcugatencs vagin al concert.
Sí, volem que el piano es quedi aquí i el pugui gaudir tothom.

Què veuran els assistents a aquest concert?
Podran veure dos grans personalitats de la lírica, Fiorenza Cedolins, una de les grans sopranos actuals, que de Sant Cugat marxa a cantar a l’Arena de Verona, un dels temples de la lírica. L’acompanyarà el consagradissim tenor Antonio Gandia, que ve de Washington de cantar amb Plácido Domingo. També vindran els dos alumnes becats per la fundació, Cristina Koch i Josep-Ramon Olivé, dues grans promeses.

Com vau implicar aquestes grans figures de la lírica?
Tot això parteix d’una idea de Fiorenza Cedolins perquè es va assabentar d’un altre concert que vam fer a Madrid per recaptar fons per al piano. En aquell moment estava de Prima Donna a Liceo i no va poder participar en aquell concert i es va quedar amb aquesta espina, i ens volia ajudar d’alguna manera perquè admirava la Victòria i sabia de la situació del seu fill.

Quina valoració feu des de la Fundació de les obres d’ampliació de l’escola?
Ens sembla fantàstic que hagi ampliat l’escola de música de Sant Cugat, que és el motiu pel qual la Victòria va venir a viure a la ciutat, perquè el centre portava el seu nom. Ella estaria encantada de com va l’escola i és un honor que a Sant Cugat hi hagi tanta afició a la música.

Quina és la implicació de la ciutat amb la desapareguda soprano?
L’Ajuntament és membre del patronat de la Fundació. Per a nosaltres és fantàstic perquè va ser la ciutat que ella va triar per passar els seus darrers anys i és un lloc on estem convençuts que ha d’estar la fundació i és el lloc idoni per fer molta feina.

La figura de Victòria està suficientment reconegut?
No sé si està reconeguda o no, el que sí que és veritat és que va ser i és molt estimada i això ens omple d’orgull.

 
Comentaris

Destaquem