“L’espectador ha perdut el gust per la qualitat”

És l’impulsor del Cicle de Cinema d’Autor de Cinesa Sant Cugat i, per tant, és el responsable de portar pel·lícules a la ciutat que mai haguessin pogut veure els santcugatencs sense moure’s a Barcelona. Ara, vist l’èxit del Cicle de Cinema d’Autor, s’iniciarà un cicle de cinema familiar que es programarà a partir de febrer, un diumenge al mes.

Com explica el gran èxit que ha assolit el Cicle de Cinema d’Autor a la ciutat?
Té èxit perquè s’està oferint al públic de Sant Cugat un tipus de pel·lícules a les quals no tenia accés. És una alternativa al cinema comercial que molta gent es pensava que no existia. La gent descobreix que el cinema actual també pot ser bo i parlar de temes importants.

Quina diferència hi ha entre una pel·lícula comercial i una pel·lícula independent?
Una pel·lícula comercial és més d’entreteniment: la veus i te n’oblides al cap d’una estona. Amb les pel·lícules d’autor també passes una bona estona i, a més, et fan reflexionar. Però jo penso que el cinema no s’ha de dividir en comercial o no, sinó en pel·lícules bones o dolentes.

Què han de tenir en comú les pel·lícules programades al cicle?
Han de ser bones, tractar temes importants, ser en versió original i que no s’hagin vist mai a Sant Cugat.

Per què no veiem en sales comercials pel·lícules com les del Cicle de Cinema d’Autor?
El cinema cada vegada és més indústria i una pel·lícula s’ha d’amortitzar i, per tant, l’han de veure milions d’espectadors. Han de donar un producte fàcilment assimilable perquè els espectadors, influenciats per la televisió, cada vegada són més còmodes i volen pensar menys. És lògic que els cinemes comercials no s’atreveixin a projectar aquestes pel·lícules.

Ara iniciareu a Cinesa un cicle de cinema familiar.
Començarà el febrer, serà mensual i les pel·lícules seran doblades en català, cosa molt important perquè no hi ha productes d’aquest estil en el nostre idioma. Seran pel·lícules infantils per a un públic familiar i que no siguin conegudes a Sant Cugat. Jo crec que pot tenir èxit.

Què aporta la versió original?
Amb la versió original escoltes la veu de cada actor amb la seva pròpia llengua. La interpretació és molt millor, el canvi és de la nit al dia. I el so ambient també es modifica molt quan dobles una pel·lícula.

Per què a Espanya no s’ha establert la versió original?
És una tradició i si Catalunya fos independent seria diferent. El doblatge va ser obligatori durant l’època franquista i la gent es va acostumar a no llegir. Els tres màxims països feixistes del segle xx (Alemanya, Itàlia i Espanya) són els màxims exponents del doblatge i és perquè durant els règims feixistes es va voler mantenir la puresa de la llengua. Per això, en aquests tres països actualment no ha calat la versió original.

Creu que es pot acabar implantant?
M’agradaria que fos així, però sóc bastant pessimista. Per exemple, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va dir dues frases totalment contradictòries: primer va assegurar que ell volia gaudir de les grans interpretacions dels actors estrangers i, després, va dir que li agradaria sentir els grans intèrprets en català.

Estem en plena era digital. Com valora les evolucions com el 3D, l’alta definició..?
Hi ha evolucions positives i d’altres de negatives. El 3D, per exemple, és una gran ximpleria i morirà d’aquí quatre dies. No aporta res a la pel·lícula i a mi no em cal el 3D per emocionar-me amb un film. No aporta res al cinema com a art i tampoc com a espectacle.

Per què al públic li costa anar a veure pel·lícules catalanes?
Tot és una qüestió de promoció perquè desgraciadament a la gent se la pot manipular fàcilment. Avui dia tot és qüestió de promoció perquè la puresa de l’art ja no es valora. Per exemple, la darrera pel·lícula d’Spielberg que s’ha estrenat aquesta setmana, fa mesos que surt a la premsa de Catalunya i la gent té ganes de veure una pel·lícula de la qual se n’ha parlat tant. En una producció de Hollywood, més del 50% del pressupost es dedica a la publicitat. Com podem competir amb això des de Catalunya? No té res a veure amb si una pel·lícula és bona o no. A part, el públic ha perdut el gust per la qualitat.