“La música es tracta de sentir-la i de tenir il·lusió”

Des de ben petit, va viure la música a casa seva. Tot i no ser músics, els seus pares li van contagiar la sensibilitat per la música: el pare, amb la música moderna i la Nova Cançó; la mare, amb la música clàssica i el cant líric. Als tres anys va acostar-se a la música assistint a classes a la Casa de Cultura de Sant Cugat, i als sis anys, ja aprenia a tocar el piano...

Per què el piano?
Ostres... probablement pel Concert número 1 de Txaikovski, que no l’he arribat a tocar mai! Però sonava molt a casa; els romàntics i l’escola russa en general. El piano segurament és, a part del gran instrument clàssic, un dels grans instruments romàntics.

I la música en general?
La música és la meva vida... A mesura que van passant els anys m’adono que potser no toco tantes hores o penso tant en música com voldria, però ja des de petit, cada vegada que hi penso, és molt apassionant; m’emociona, la visc. Forma part de la meva vida i és la meva vida.

Com va a parar un santcugatenc a Els Pets?
Això és com tot. Quan t’inicies professionalment vas i véns, la gent et va veient... Ells es van quedar sense teclista, van fer una mena de càsting (bastant surrealista), vaig anar-hi i sembla que els vaig agradar... Vaig començar amb Els Pets ara farà 11 anys, i encara és una una gran experiència.

De la trajectòria al seu costat, quin disc és el més especial?
Jo crec que Agost és un disc molt complet, i crec que en la trajectòria de Els Pets, ja no parlo de mi, marca un abans i un després. Agost té grans cançons. El que es deia abans de la cara A i la cara B; té una cara A, les sis primeres cançons, sensacionals. És interessant.

I una cançó que formi part de la seva vida, com si fos un membre més del públic?
És difícil de dir! Hi ha una que m’agrada molt, “Per què no vens”, del disc Agost; la trobo bastant rodona. O d’aquest últim disc, “El que val la pena de veritat”, per exemple, m’emociona.

Què suposa formar part d’un grup com Els Pets, que ha sobreviscut a tota la resta?
Suposa un privilegi, un honor. I un “gustasso”. Una molt bona experiència.

Una trajectòria molt més enllà de Els Pets, però. Refugi, Gnaposs...
Refugi va ser una idea de Joan Reig, que va coincidir amb el 50è aniversari de la Nova Cançó. És un projecte pedagògic, presentat com una conferència concert. Es tracta d’agafar “cares B”, no les grans cançons de cada artista, i canviar-los el vestit. De fet, el disc es diu així, Vestits nous.

I Gnaposs?
És un projecte de David Muñoz –el guitarrista de Pets– totalment alternatiu, de música fusió, amb un caràcter molt intens i molt enèrgic en directe. O sigui, és un grup en què, a banda de fer les seves cançons, tots els músics que en formem part podem fer el que no podem fer en tota la resta de projectes. Improvisació, llibertat absoluta... és divertit.

I ara, disc en solitari.
Sí, Melic del món. Sortirà el dia 15 de setembre.

Què ens presenta?
En Joan Pau. El Joan Pau que ha anat recopilant cançons durant tot aquest temps, mentre treballava en altres projectes. I s’ha anat guardant totes aquestes cançons, i finalment s’ha portat a terme, després de dos anys! M’ha costat molt trobar el moment, però ha estat una experiència fantàstica, i espero que ho continuï sent.

Per què Melic del món?
És una autocrítica totalment. A mi i a tots els artistes que ens pensem que som el melic del món. És el concepte del disc, i em serveix per les històries que explico. Són vuit cançons cantades per mi, amb lletra meva, excepte una que l’hem fet a mitges amb el Lluís Gavaldà, i dues instrumentals.

Com es compaginen totes aquestes històries?
Amb il·lusió i amb ganes de fer coses. Jo sóc bastant nerviós, inquiet, parlo molt... i la veritat es que m’entusiasma fer diferents coses alhora. Es tracta d’això, de tenir ganes, de tenir música al cap, de sentir-la i de tenir il·lusió.

Es pot demanar alguna cosa més al món de la música?
Ho puc intentar, però probablement no.


Un músic inquiet

Joan Pau Chaves es defineix com a “santcugatenc músic i músic santcugatenc”. Inquiet i nerviós, acumula projectes carregats d’èxit a sobre de l’escenari, imparteix classes al Conservatori de Manresa, fa ben poc ha estat pare, i al setembre presenta el seu primer disc en solitari. És conegut per ser el teclista del grup de pop rock català Els Pets i és l’autor de l’himne del Sant Cugat Esport F. C. Nerviós de naixement, músic apassionat i teclista excel·lent, encara es deixa sorprendre quan el Diari de Sant Cugat el rep a l’estanc de la plaça de Barcelona per fer-li l’entrevista al costat d’un piano antic. La música és la seva vida, potser per això s’emociona quan en parla, o tot tocant les tecles del piano que li proposem. No hi ha una altra manera de fer bona música.