Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’Arxiu Municipal de Sant Cugat va néixer l’any 1987 i actualment es divideix entre l’Arxiu Històric (ubicat a l’Arxiu Nacional de Catalunya i que conté documents històrics) i l’Arxiu Municipal (ubicat a l’Ajuntament i amb documents administratius). Entre els dos, tenen 1.803,9 metres lineals de documents, fet que significa un total de 81.916 registres, sense comptar les recents donacions del Fons Cabanas i el Fons Premsa Local-Tomàs Grau.
Quins anys comprèn l’Arxiu Històric?
Des del segle xii fins als anys 70, aproximadament. El gruix principal és a partir del segle xx, però del segle xvi i xvii tenim, sobretot, documentació administrativa de l’Ajuntament i del Monestir.
Quin és el document més antic?
És un pergamí que vam adquirir de l’any 1158 que parla de Sant Cugat. Explica la cessió per part del Bisbat de Barcelona d’uns béns i terrenys al Monestir de Sant Cugat. No tenim coses més antigues perquè l’any 1835, amb la desamortització, tota la documentació que hi havia al Monestir es va dispersar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a Montserrat i es van perdre molts documents anteriors. Hi ha documents més antics, però no els conservem aquí.
Com s’ha fet l’Arxiu Històric?
Hi tenim una part pròpia de l’Ajuntament i una altra gran part que són les donacions de particulars, i també alguna adquisició que hem fet. Les donacions (de cartells, plànols, diaris i revistes antics, fotografies, documents...), per nosaltres han estat molt importants. Fins a dia d’avui, hi ha unes 150 persones i entitats que ens han cedit algun document. Quant a fotografies, hem experimentat un gran creixement gràcies a les donacions i en 3 o 4 anys hem passat de 8.000 a més de 420.000 documents fotogràfics.
Aquest increment fotogràfic es deu a la donació de tres fons. Què han aportat?
El Fons Cabanas ens dóna una visió de principi de segle xx, a partir de la dècada dels 20, perquè Joan Cabanas va ser el primer fotògraf professional de la ciutat. Ens ofereix una perspectiva una mica més oficial però també ens descobreix com era el poble. Anterior a l’any 1920 tenim les fotografies de la col·lecció de l’Abans de Sant Cugat, que gràcies a la tasca de l’editorial Efados aplega imatges de famílies particulars. I la darrera donació es tracta del fons Premsa Local-Tomàs Grau, que ens aporta la visió que ens faltava de Sant Cugat: dels anys 80 fins a l’actualitat. Amb aquest fons completem pràcticament tota la història fotogràfica de Sant Cugat del segle xx.
Les famílies deuen tenir documents de gran valor.
Des de l’Arxiu sempre posem molt d’èmfasi en la importància de les fotografies i documents de la gent que té a casa i hem fet diverses actuacions en el sentit de poder recopilar tots aquests arxius particulars. Aquests documents particulars són per a nosaltres igual o més importants que els fons municipals, perquè sense les petites històries dels santcugatencs no es pot confeccionar la història real del poble perquè només tindríem la imatge oficial. Animo tothom a col·laborar amb l’Arxiu perquè a vegades la gent no és conscient del valor que tenen els seus documents.
Quin és ara el vostre principal objectiu?
El de difusió i divulgació de l’Arxiu. Volem fer veure que és de tots els ciutadans i tothom el pot consultar. Per això, juntament amb el Museu, estem organitzant visites a l’equipament per a tots els públics. Volem obrir l’Arxiu als santcugatencs.
Per què haurien de venir els santcugatencs?
L’Arxiu no són només documents, sinó que també hi ha moltíssimes fotografies antigues de Sant Cugat. A qualsevol ciutadà li pot interessar veure com era el poble fa 30 anys. No som conscients de la font d’informació que tenim a l’Arxiu.
Quina reacció té la gent quan veu aquestes imatges?
La gent quan veu fotografies panoràmiques de Sant Cugat dels anys 70 se sorprèn molt de veure que gairebé tot eren camps i com ha canviat la ciutat. També se sorprenen quan descobreixen que hi havia dos camps de futbol, un on és ara l’Ajuntament i l’altre al costat de la Casa de Cultura, o que el cementiri era darrere del Monestir.
A Sant Cugat valorem el passat?
Jo crec que sí, i això ho demostra la quantitat d’entitats que treballen per difondre la història i les tradicions locals. Hi ha moltes associacions implicades amb Sant Cugat i que ens han ajudat a fer l’Arxiu. Som una ciutat que ha canviat molt en poc temps però la gent segueix tenint la necessitat de conèixer les seves arrels.
Com veu Sant Cugat d’aquí a 30 anys?
Que anirà creixent és inevitable, però tinc la sensació que el nucli del poble continua i continuarà viu durant molt temps. Fins ara, Sant Cugat ha pogut mantenir l’essència del poble que era i això es demostra, en part, pel seu teixit associatiu.
Quins anys comprèn l’Arxiu Històric?
Des del segle xii fins als anys 70, aproximadament. El gruix principal és a partir del segle xx, però del segle xvi i xvii tenim, sobretot, documentació administrativa de l’Ajuntament i del Monestir.
Quin és el document més antic?
És un pergamí que vam adquirir de l’any 1158 que parla de Sant Cugat. Explica la cessió per part del Bisbat de Barcelona d’uns béns i terrenys al Monestir de Sant Cugat. No tenim coses més antigues perquè l’any 1835, amb la desamortització, tota la documentació que hi havia al Monestir es va dispersar a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a Montserrat i es van perdre molts documents anteriors. Hi ha documents més antics, però no els conservem aquí.
Com s’ha fet l’Arxiu Històric?
Hi tenim una part pròpia de l’Ajuntament i una altra gran part que són les donacions de particulars, i també alguna adquisició que hem fet. Les donacions (de cartells, plànols, diaris i revistes antics, fotografies, documents...), per nosaltres han estat molt importants. Fins a dia d’avui, hi ha unes 150 persones i entitats que ens han cedit algun document. Quant a fotografies, hem experimentat un gran creixement gràcies a les donacions i en 3 o 4 anys hem passat de 8.000 a més de 420.000 documents fotogràfics.
Aquest increment fotogràfic es deu a la donació de tres fons. Què han aportat?
El Fons Cabanas ens dóna una visió de principi de segle xx, a partir de la dècada dels 20, perquè Joan Cabanas va ser el primer fotògraf professional de la ciutat. Ens ofereix una perspectiva una mica més oficial però també ens descobreix com era el poble. Anterior a l’any 1920 tenim les fotografies de la col·lecció de l’Abans de Sant Cugat, que gràcies a la tasca de l’editorial Efados aplega imatges de famílies particulars. I la darrera donació es tracta del fons Premsa Local-Tomàs Grau, que ens aporta la visió que ens faltava de Sant Cugat: dels anys 80 fins a l’actualitat. Amb aquest fons completem pràcticament tota la història fotogràfica de Sant Cugat del segle xx.
Les famílies deuen tenir documents de gran valor.
Des de l’Arxiu sempre posem molt d’èmfasi en la importància de les fotografies i documents de la gent que té a casa i hem fet diverses actuacions en el sentit de poder recopilar tots aquests arxius particulars. Aquests documents particulars són per a nosaltres igual o més importants que els fons municipals, perquè sense les petites històries dels santcugatencs no es pot confeccionar la història real del poble perquè només tindríem la imatge oficial. Animo tothom a col·laborar amb l’Arxiu perquè a vegades la gent no és conscient del valor que tenen els seus documents.
Quin és ara el vostre principal objectiu?
El de difusió i divulgació de l’Arxiu. Volem fer veure que és de tots els ciutadans i tothom el pot consultar. Per això, juntament amb el Museu, estem organitzant visites a l’equipament per a tots els públics. Volem obrir l’Arxiu als santcugatencs.
Per què haurien de venir els santcugatencs?
L’Arxiu no són només documents, sinó que també hi ha moltíssimes fotografies antigues de Sant Cugat. A qualsevol ciutadà li pot interessar veure com era el poble fa 30 anys. No som conscients de la font d’informació que tenim a l’Arxiu.
Quina reacció té la gent quan veu aquestes imatges?
La gent quan veu fotografies panoràmiques de Sant Cugat dels anys 70 se sorprèn molt de veure que gairebé tot eren camps i com ha canviat la ciutat. També se sorprenen quan descobreixen que hi havia dos camps de futbol, un on és ara l’Ajuntament i l’altre al costat de la Casa de Cultura, o que el cementiri era darrere del Monestir.
A Sant Cugat valorem el passat?
Jo crec que sí, i això ho demostra la quantitat d’entitats que treballen per difondre la història i les tradicions locals. Hi ha moltes associacions implicades amb Sant Cugat i que ens han ajudat a fer l’Arxiu. Som una ciutat que ha canviat molt en poc temps però la gent segueix tenint la necessitat de conèixer les seves arrels.
Com veu Sant Cugat d’aquí a 30 anys?
Que anirà creixent és inevitable, però tinc la sensació que el nucli del poble continua i continuarà viu durant molt temps. Fins ara, Sant Cugat ha pogut mantenir l’essència del poble que era i això es demostra, en part, pel seu teixit associatiu.
