Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Josep Canals, fundador i director de la Canals Galeria d’Art, acaba de ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Es defineix a ell mateix com “un home de Sant Cugat, que estima Sant Cugat, que té tres fills, i un fill més que és Sant Cugat”.
Un fill més?
Sí. Un fill al qui se li han dedicat tantes hores, tants sacrificis, i que de vegades t’ha fet enfadar tant, però per qui seguiré lluitant.
Com s’arriba a entrar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi?
No se com s’hi arriba. Suposo que és perquè al llarg de la meva vida he anat deixant molts claus clavats pel territori, i molta gent ha vist que a Sant Cugat hi havia un activista cultural, i per això m’hi van proposar.
El primer santcugatenc de naixement que hi accedeix...
Sí, me’n vaig enterar que era el primer, i clar, per a mi suposa una satisfacció enorme.
Suposa un punt d’inflexió a nivell professional?
No, aquest és un reconeixement que una institució important del país fa a un ciutadà. Això cal valorar-ho, i agraeixo moltíssim a qui em va proposar i a tots aquells que em feliciten.
Suposa una motivació afegida?
Per mi és un estímul, i en aquest moment de crisi, encara més. El país em reconeix que he fet una tasca trencadora. Doncs a seguir treballant. M’estimula a seguir treballant des del meu fill gran, per Sant Cugat, però des d’aquesta imatge exterior. Estic contribuint al meu país.
Es considera un indignat, junt amb els altres indignats. Per quin canvi apostaria?
Jo segueixo creient que amb tot el que està passant s’està tornant a l’humanisme. A poder parlar i tornar a parlar, i admirar el fantàstic paisatge que ens envolta, que, al cap i a la fi, és la poètica que ens envolta i que és bàsica per l’ésser humà, i ha d’estar present en tot. Això ens pot fer replantejar els valors.
Quin nivell dóna el reconeixement que ha rebut a Sant Cugat?
Tots els reconeixements a santcugatencs a nivell d’art ens confirmen com a rovell de l’ou cultural del país. Tenim un prestigi com a ciutat, i cal potenciar-ho.
Un fill més?
Sí. Un fill al qui se li han dedicat tantes hores, tants sacrificis, i que de vegades t’ha fet enfadar tant, però per qui seguiré lluitant.
Com s’arriba a entrar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi?
No se com s’hi arriba. Suposo que és perquè al llarg de la meva vida he anat deixant molts claus clavats pel territori, i molta gent ha vist que a Sant Cugat hi havia un activista cultural, i per això m’hi van proposar.
El primer santcugatenc de naixement que hi accedeix...
Sí, me’n vaig enterar que era el primer, i clar, per a mi suposa una satisfacció enorme.
Suposa un punt d’inflexió a nivell professional?
No, aquest és un reconeixement que una institució important del país fa a un ciutadà. Això cal valorar-ho, i agraeixo moltíssim a qui em va proposar i a tots aquells que em feliciten.
Suposa una motivació afegida?
Per mi és un estímul, i en aquest moment de crisi, encara més. El país em reconeix que he fet una tasca trencadora. Doncs a seguir treballant. M’estimula a seguir treballant des del meu fill gran, per Sant Cugat, però des d’aquesta imatge exterior. Estic contribuint al meu país.
Es considera un indignat, junt amb els altres indignats. Per quin canvi apostaria?
Jo segueixo creient que amb tot el que està passant s’està tornant a l’humanisme. A poder parlar i tornar a parlar, i admirar el fantàstic paisatge que ens envolta, que, al cap i a la fi, és la poètica que ens envolta i que és bàsica per l’ésser humà, i ha d’estar present en tot. Això ens pot fer replantejar els valors.
Quin nivell dóna el reconeixement que ha rebut a Sant Cugat?
Tots els reconeixements a santcugatencs a nivell d’art ens confirmen com a rovell de l’ou cultural del país. Tenim un prestigi com a ciutat, i cal potenciar-ho.