“Va acariciar el gos i, amb llàgrimes als ulls, va parlar”

La Fundació és una entitat sense ànim de lucre de referència internacional dins del camp dels gossos d’assistència i la teràpia assistida amb animals.

Bocalán, a més de fer les teràpies amb gossos, els regala.
Existeixen els gossos de teràpia, que viuen amb el seu cuidador, i els gossos d’assistència, que la Fundació Bocalán entrena durant un llarg període de temps per entregar-los, posteriorment, a les famílies que els sol·licitin com ajuda per millorar la seva autonomia.

No us suposa molta despesa?
El gos d’assistència té un valor de 14.000 €. Però ha de ser gratuït per a qui el necessiti. Per això és tan important la col·laboració de les entitats patrocinadores.

Només feu teràpia a gent amb discapacitat?
D’una banda, comprenem un ventall molt ampli de col·lectius com persones amb problemes de conducta, diabètics, gent amb esquizofrènia, autisme, Alzheimer, paràlisi cerebral i discapacitat intel·lectual, així com també amb persones víctimes d’abús sexual. D’altra banda, també duem a terme programes de lectura a les escoles.

Per a diabètics?
Pensa que els gossos tenen un olfacte que els permet detectar i alertar els amos de les perilloses baixades de sucre a la sang que poden fer que un diabètic entri en coma o, fins i tot, mori si no rep atenció immediata. Precisament, aquests gossos són els que estem entrenant en aquests moments.

Quin paper hi té el gos en les sessions de lectura a les escoles?
L’objectiu és millorar les habilitats de lectura dels nens sense discapacitat, a través de l’ajuda d’un amic molt especial, el gos. Un nen té més predisposició a participar quan hi ha un gos present, i oblida les seves inseguretats quan treballa amb un gos, ja que aquest el motiva, no el jutja. Per tant, és molt més estimulant per al nen llegir al gos que fer-ho davant dels seus companys o mestres.

“A la Festa de Tardor farem una exhibició de gossos d’assistència”

Quins gossos més esteu entrenant?
Els que han d’assistir a nens amb autisme, que eviten conductes de fuga i atropellaments i milloren els patrons del son.

Has viscut alguna experiència que t’hagi commogut?
Va ser durant una sessió a un centre per a persones amb Alzheimer. Van advertir-me que hi havia un home del grup que no parlava des de feia temps. Vaig intentar, amb cautela, que l’home s’apropés al gos, observant la seva reacció. Després d’una bona estona, va aixecar-se, va acariciar el gos i, amb llàgrimes als ulls, va pronunciar llargues frases recordant experiències d’infància amb la seva gosseta. L’equip del centre no s’ho podia creure.

Sembla mentida com una persona que té Alzheimer, de sobte, recordi el passat.
Tancats en una malaltia, l’Alzheimer, que deteriora i s’emporta els records, els gossos són un somriure que mostra que la vida segueix sent meravellosa i proporcionen una motivació extra per, malgrat tot, seguir endavant i esforçar-se a mantenir la batalla.

Quina és la propera acció que organitzeu per donar-vos a conèixer?
Diumenge 6 de novembre, muntarem un estand durant la Festa de Tardor, on farem una exhibició de gossos d’assistència.

La seu de la Fundació és a Catalunya és a Sant Cugat, al SC Trade Center, des del 2011, però la Fundació Bocalán ja té 20 anys de vida i té un seguit de seus repartides per tot el món: Madrid, Colòmbia, Perú, Japó, Xile, Costa Rica i Guatemala. De moment, el 2011 s’han entregat 20 gossos a tota Espanya.