“Vam defensar el nom de Sant Cugat després del franquisme”

L’Associació Amics de Sant Cugat va ser una de les primeres entitats creada a Sant Cugat amb la voluntat de defensar la cultura i la identitat catalana i, en particular, la santcugatenca. Fou la impulsora de la Festa de Tardor que se celebra al municipi des del 1976. Alberto Almazor va ser-ne un dels seus primers membres. Tot i que avui dia ja no té res a veure amb l’organització de la Festa, recorda els esforços que van fer els Amics de Sant Cugat per tal d’animar la vida cultural de la ciutat fa més d’un quart de segle. Tot va començar amb un concurs de pintura ràpida. Avui, desenes d’entitats s’involucren a la Festa de Tardor.

Quin paper va jugar vostè en la creació de la Festa de Tardor?
Nosaltres vam crear una societat que ens dèiem Amics de Sant Cugat. El promotor va ser Joan Calicó, qui vivia davant de casa meva. Era un home de cultura a qui se li va ocórrer reunir un grup de persones de Sant Cugat. I entre tots vam decidir crear aquesta entitat per afavorir la personalitat i la cultura catalana, en general, i de Sant Cugat, en particular.

La Festa de Tardor va ser una de les inciatives dels Amics de Sant Cugat?
Una de les coses que se’ns va ocórrer va ser aquesta Festa de Tardor, en la qual va col·laborar d’una manera molt decidida el que era llavors alcalde, el senyor Llatjós, que treballava en el sector del turisme.

Quina va ser una de les primeres activitats que van organitzar?
Vam organitzar un seguit d’actes però potser el que va crear més impacte va ser el concurs de pintura ràpida entre el jovent, que va tenir molt èxit. Parlo de l’any 1976, i el concurs va ser molt popular, amb molts nanos pintant al carrer. A més, no hi havia cap premi, només l’honor, i l’obra guanyadora es donava a l’Ajuntament, pensant que algun dia podia ser un artista.

Però les activitats no acabaven aquí...
Una cosa que fèiem des de l’Associació era el concurs d’aparadors, al Nadal, i no es donaven diners, sinó l’acreditació que Amics de Sant Cugat havia donat un reconeixement a l’aparador. També vam organitzar concerts al Monestir...

Amb la cultura, també van portar a terme accions que han repercutit en l’actualitat...
Hi va haver una implicació molt personal amb els Amics de Sant Cugat del senyor Calicó, el qual va defensar la recuperació del nom de la ciutat. Durant la Guerra, Sant Cugat es deia Pins del Vallès i, en acabar, li van tornar el nom, però castellanitzat, San Cugat. El senyor Calicó va defensar que, si era en castellà, s’havia de dir San Cucufate, però si es deia Cugat, l’adjectiu havia de ser català, Sant Cugat. L’Ajuntament s’hi va implicar i es va aconseguir el nom català.

Va ser vostè qui va substituir com a president al senyor Calicó?
Quan ell va morir, em van proposar a mi com a substitut. Però amb el temps i la democràcia, l’essència de l’associació va desaparèixer i va morir per si sola, a principis dels vuitanta.

Amb tot, va néixer amb actitud reivindicativa. Encara es manté?
Quan vam començar era una reivindicació molt suau. No era oportú ser massa reivindicatiu. De la cultura? Sí.

Continua vinculat a la Festa de Tardor o a alguna iniciativa semblant a Amics de Sant Cugat?
Fa cosa d’un mes m’han fet vocal de la Junta de Propietaris de Sant Cugat, que crec que en molts aspectes és una continuació d’Amics de Sant Cugat, perquè organitza el Premi d’Arquitectura de Sant Cugat. Crec que aquest tipus d’iniciatives són similars a les que teníem.

Com veu la Festa avui?
Jo crec que segueix amb la idea, però alhora s’ha desenvolupat perquè els temps canvien. Tanmateix, continua tenint un caràcter cultural, encara que sigui tot des d’una altra perspectiva.