'Un acte de generositat'

L'última guanyadora del Premi Nacional de Literatura ha optat per reeditar els dos reculls de narrativa breu que tenia publicats fins ara, amb l’afegitó de mitja dotzena de contes inèdits. Es pot ben dir que es tracta d’un acte de generositat envers el lector.

Fa més de quatre dècades que Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) construeix una sòlida obra literària. A Sant Cugat tenim la sort de comptar-la com a veïna. Encara que ella fuig de protagonismes, la seva presència no deixa indiferent ni com a personatge de la comèdia humana ni, òbviament, per la qualitat de la seva obra. Ja dic que parlar de Marta Pessarrodona és parlar de generositat. Com a gran curiosa que és, passa anys investigant temes (la cultura anglosaxona, la germànica o l’hebraica; el grup de Bloomsbury; el paper de la dona en la cultura universal) fins que pot transmetre’ls al lector sense estalvi de detalls. Així, la seva bibliografia és extensa en poesia, en assaig, en traducció i en narrativa. Sospito que els llibres de l’autora ofereixen més del que es veu a simple vista. Al marge d’entretenir, per exemple, els relats de (Quasi) tots els contes regalen reflexió i intenció crítica. Contenen una capacitat de transformar el lector oculta a simple vista. És una escriptura que remet a la nostra circumstància diària, amb el valor afegit d’una mirada ha viscut molt, que ha viatjat arreu i que, sobretot, traspua serenor.

Aquest llibre em fa pensar en el volum Coses i noses, que Maria Aurèlia Capmany va publicar el 1980. Són tots dos llibres farcits de peces esparses de gran qualitat, relats construïts sense presses. Els contes, dinàmics alhora que reflexius, compten amb les característiques pròpies del gènere: extensió limitada, condensació d'una poètica que interpreta la vida real, i fins i tot la recerca d’un efecte final sorprenent. Evidentment, hi trobem el món interior de l’autora: ciutats europees (Londres, Zuric, Berlín, Barcelona); noms com Doris Lessing, Gertrude Stein o Susan Sontag... O, en un pla menys acadèmic, gossos que observen nens i nens que observen adults.

Facin-me cas. Tinguin el llibre a casa i, com si fos una capsa de bombons, agafin-ne un de tant en tant. Treguin-li el paper daurat amb cura, sense fer-lo malbé, flairant el conte abans d’engolir-lo. Degustin-ne llargament el contingut. Ja que Marta Pessarrodona ha estat generosa amb vostès, no siguin menys que ella i siguin generosos amb vostès mateixos.