Avis i néts

Actualment, com que la majoria de mares s’han incorporat al treball, es fa molt difícil poder tenir cura dels fills petits, ja que més grandets ja van a l’escola.

De petitets, durant les hores de treball de les mares, són les àvies que tenen els petits per cuidar-los, però molts avis són els que es cuiden de portar-los i recollir-los dels respectius col·legis. És a dir, que els néts passen moltes hores al costat dels avis, però això abans també passava encara que de diferent manera.

Les mares, mentre tenien una tendra edat, se’n cuidaven, perquè feina fora de casa era molt difícil de tenir-ne i a casa d’agricultors no era necessari sortir a buscar feina a fora, perquè a casa no els en faltava, entre fer el menjar, cuidar-se de la roba, el bestiar de l’eixida i un llarg etcètera, a part d’anar a portar el dinar al camp o a la vinya als treballadors de la casa. Aquesta última feina era la que els vailets de vuit anys i pocs més eren els que se la carregaven i a vegades ben feixuga de tenir d’anar i venir amb una hora de camí.

Els avis que tenien néts de tres a vuit anys eren els que els entretenien més a les llargues vetllades d’hivern a vora del foc. Els explicaven contes, batalletes de la seva joventut ja llunyana i escoltaven amb molta afició.

El meu avi, que havia sigut barber, era molt enraonador i als hiverns la seva feina era esclofollar les tavelles de mongetes i triar el gra. Quan preparava el garbell amb clòfies de mongetes, tots tres germans el volíem ajudar, posant-nos asseguts en una cadira de boga i amb part del garbell a la falda per anar traient les tavelles del gra, però a part d’ajudar-lo, el que més anhelàvem eren els contes i les batalletes d’infantesa i joventut.

Ell, als dotze anys, com que era el petit de la germandat, el portaren a Barcelona a aprendre de barber i durant les hores al voltant del garbell ens va explicar moltes coses de la preparació de Barcelona per l’Exposició Internacional del 1888. De com van construir el monument a Colom a la Porta de la Pau, els andamis que van haver d’organitzar per cobrir el monument. Sempre explicava que el dit de l’estàtua feia o fa un metre de llarg. Per a la inauguració van acudir reis de tot el món i de totes les races. A l’hivern, varen portar un grup d’esquimals, però tingueren de retornar-los perquè pobres no podien resistir les temperatures per a ells tan altes.

A mi, als dotze anys, em van treure de l’escola perquè feien falta braços per al treball, i ell fou el que s’encarregà d’ajudar-me (ensenyar-me) la feina.