El mercat de Pere San

Aquest mercat es va fer on hi havia l’església de Sant Pere d’Octavià, l’església que va començar a fer la vila de Sant Cugat. Aquesta església, penso, és del s. ix i donava culte a totes les masies que hi havia a tot el terme. Davant l’església es feia cada setmana el mercat que complia per fer els intercanvis de gènere entre les masies. El 1185 el rei Alfons II el Cast donà permís perquè es fes el mercat cada dijous al voltant de l’església. Les cases particulars no es van començar a construir fins a finals del s. xii principis del xiii.

El mercat vell es va fer per poder donar sortida a les parades que hi havia al voltant de l’església, per als 2.500 habitants que hi havia aleshores. La llàstima és que no hi ha constància d’aquesta església. Només tenim un gravat de Parcerises en el qual es veuen les dues torres de l’església on es poden apreciar a la llunyania i d’uns plànols que va fer l’arquitecte santcugatenc Sagalés a finals del segle xix. La distància que hi havia entre l’església i la primera casa del poble era d’uns tres metres i mig. Amb la qual cosa, per fer-se una idea, l’església ocupava gairebé tot l’espai de la plaça actual.

Actualment, aquest mercat va a menys. Els paradistes es queixen que no tenen la venda que haurien de tenir per mantenir el mercat. Ja fa temps que demanen una remodelació i construir un aparcament. Es troben que la gent, com que no pot aparcar, van a altres zones de la ciutat. Quan es va inaugurar el mercat va tenir molt d’èxit perquè era una cosa molt nova al poble. Hi havia paradistes de tota mena i muntaven festes. Cada any escollien una pubilla i les seves acompanyants. Quan hi havia l’església de Sant Pere, i encara no hi havia poble, Sant Cugat tenia masies escampades pel voltant. Per exemple, a la plaça d’Octavià n’hi havia una a cal Xerina, on hi havia el Club Muntanyenc abans de traslladar-se a la plaça de Barcelona. També s’han enderrocat les que se situaven a can Ganxet de la Riera, a can Villà, a can Volpelleres i can Perebell. L’única que es manté és la de can Mates.

D’aquest mercat tinc molts records; amb 8 anys havia de llevar-me molt aviat per comprar la pasta, l’arròs i la carn per fer l’escudella. Em donaven una moneda de plata de dues pessetes (un pessetot) i comprava el menjar a la parada de Be de Cal Tuta. Llavors va esclatar la Guerra Civil i ja va canviar tot. Vaig canviar d’escola a la rambla de Ribatallada. Quan va acabar la guerra, van canviar el nom de la plaça del mercat vell amb el nom de Pere San perquè és el nom d’un veí de la plaça que el van matar durant la guerra. Ara, la plaça ha tornat a recuperar el nom de Sant Pere. Abans que s’enderroqués l’església, a principis del s. xx, la van fer servir de magatzem i s’anava deteriorant. Això va passar cap el 1833 quan el culte a l’església va passar al Monestir.