Sant Cebrià de Valldoreix

Un racó de món on encara se sent el soroll del silenci Un racó de món on encara se sent el soroll del silenci
Les primeres notícies que es coneixen de l’existència de l’església de Sant Cebrià daten de l’edat mitjana, al voltant del segle XI. Però en aquell moment es coneixia amb el nom de Sant Cebrià d’Aiguallonga.

Aquesta petita església està situada a tocar de l’estació dels Ferrocarrils de Valldoreix, en un carrer sense sortida. Fa les funcions de casa parroquial una gran masia adossada a l’església que es pot veure des de la part de darrere. Del seu passat medieval en queda un petit absis romànic com a capella lateral. Ha estat reformada moltes vegades i al segle XVIII es va voler allargar una mica i es va fer un absis nou que veiem encara avui.

Com tots els edificis ha passat per un grapat d’esdeveniments. Durant les invasions sarraïnes a l’edat mitjana va ser destruït en part, igual que el Monestir. Al segle XX durant la Guerra Civil la parròquia es va convertir en caserna, d’aquell fet en va quedar molt malmesa i es van perdre la majoria dels altars de l’església. Actualment és un dels edificis entranyables de Valldoreix, un racó de món on encara se sent el soroll del silenci.

ENVIA'NS EL TEU CONTE!
Escrius contes?
T’agradaria que sortissin publicats al TOT? Sabem que entre els nens i les nenes de Sant Cugat hi ha bons escriptors. Si n’ets un, envia’ns el teu conte a l’adreça petitot@premsalocal.com.

Anima’t, que ja n'hem publicat uns quants!

 
Comentaris

Destaquem