La solitud de l'ésser humà

Contemplar la naturalesa i les seves fascinants manifestacions pot despertar sentiments d'enorme bellesa però també els temors més profunds al buit existencial. Per alleugerir-nos, la vida ens entreté amb la seva quotidianitat i la companyia d'altres éssers humans. Però què passaria si, de cop i volta, anessin desapareixent totes les traces de la civilització humana i ens anéssim quedant cada vegada més sols? Aquesta naturalesa immensa, poderosa, bella i alhora terrorífica és la protagonista anímica de Fin, una proposta original i atrevida que, tot i mostrar-se irregular en l'evolució del seu guió, combina amb força capacitat de seducció la ciència ficció, el thriller i les motivacions més existencials. I sense oblidar un repartiment inspirat i solvent que aconsegueix transmetre els conflictes interns més dolorosos dels seus personatges sense ni tan sols apropar-se al registre melodramàtic.

Tot comença com una trobada entre amics a una casa solitària de muntanya. Fa anys que no es veuen però el fantasma d'un incident del passat segueix turmentant-los. L'absència d'un dels membres del grup (al que anomenaven “el Profeta”) i una combinació d'estranys fenòmens atmosfèrics, generen la tensió del relat, que deixa els seus personatges en una situació d'aïllament i tensió creixents. Mentre cerquen desesperadament ajuda, alguns d'ells van desapareixent sense deixar rastre...

Al·legories i metàfores de tint filosòfic poblen la narració i les imatges de Fin, enriquint el rerefons d'una acció enèrgica i trepidant que, malauradament, no es manté durant tot el metratge i va perdent força durant la segona meitat del film per arribar a un final que es decanta més per la poètica que per la resolució de les preguntes plantejades. Però, en aquest sentit, potser seria impossible un final que proporcionés respostes: el buit existencial existeix precisament per la seva absència.

Basada en la novel·la homònima de l'escriptor gallec David Monteagudo, Fin és la sorprenent entrada en la direcció de llargmetratges de l'alacantí Jorge Torregrossa, per a qui aquesta pel·lícula promet suposar el principi d'una personal carrera. Llàstima d'un guió que a estones oblida la intriga que ha sembrat. Però del que no hi ha dubte és de que sortirem del cinema amb més preguntes i reflexions rondant-nos la matèria gris. I pel bé de les nostres neurones, això és sempre positiu.

+ Info
Espanya, 2012.
Direcció: Jorge Torregrossa.
Guió: Jorge Guerricaechevarría i Sergio G. Sánchez (basat en la novel·la homònima de David Monteagudo)
Interpretació: Maribel Verdú, Daniel Grao, Clara Lago, Blanca Romero, Carmen Ruiz, Miquel Fernández, Antonio Garrido, Andrés Velencoso, Eugenio Mira.
Durada: 90 minuts.

Mira el tràiler de Fin