Gavià argentat de pota groga  Larus michaellis

De mida molt superior a la d’una gavina, el gavià argentat de pota groga és molt comú a les nostres latituds. Si bé sempre viu a prop de punts d’aigua, com embassaments, rius i mar, s’ha adaptat molt a les nostres ciutats. Cria en zones naturals però també als terrats d’alguns edificis. S’alimenta tant de deixalles i abocaments com de preses vives. És especialment hàbil en la caça de coloms domèstics propis de les viles i ciutats. De cos grisenc i potes i bec grocs, té una taca vermella al bec molt característica.