Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Què més ha de passar perquè ens adonem que ens estem equivocant? Què més es necessita perquè els nostres governants acceptin que el camí seguit des de fa uns anys ens porta al desastre? Què hem d’esperar per reaccionar?
Que a Espanya hi hagi sis milions d’aturats i a Catalunya un milió? Que la taxa de risc de pobresa s’acosti al 25%, cinc o sis punts per sobre de la del conjunt de la UE? Que aquest risc es concentri encara més sobre els joves i adolescents i que comprometi el seu futur i el de tots? Que en les desigualtats de renda, que Espanya ja és la tercera començant per la cua, passi a ser la darrera? No podem esperar més a revisar les orientacions de la nostra política econòmica, si no volem acabar molt malament.
Els darrers anys ens han deixat dos problemes molt clars: l’endeutament, tant privat com públic i la pèrdua de competitivitat exterior. El primer perquè hem viscut a crèdit, i el segon perquè hem augmentat els costos a causa de la bombolla de preus i d’haver indexat els salaris amb l’IPC, sense tenir en compte l’evolució de la productivitat.
Necessitem desendeutar-nos i alhora recuperar competitivitat. Aquests dos objectius demanen polítiques d’austeritat d’una banda, però ho hem de fer evitant que la nostra economia segueixi en l’actual situació de paràlisi, perquè si això passa i es col·lapsa el consum, ni generarem els ingressos que es necessiten per poder reduir el deute ni generarem les expectatives que ens calen per estimular les inversions i millorar la productivitat.
Que a Espanya hi hagi sis milions d’aturats i a Catalunya un milió? Que la taxa de risc de pobresa s’acosti al 25%, cinc o sis punts per sobre de la del conjunt de la UE? Que aquest risc es concentri encara més sobre els joves i adolescents i que comprometi el seu futur i el de tots? Que en les desigualtats de renda, que Espanya ja és la tercera començant per la cua, passi a ser la darrera? No podem esperar més a revisar les orientacions de la nostra política econòmica, si no volem acabar molt malament.
Els darrers anys ens han deixat dos problemes molt clars: l’endeutament, tant privat com públic i la pèrdua de competitivitat exterior. El primer perquè hem viscut a crèdit, i el segon perquè hem augmentat els costos a causa de la bombolla de preus i d’haver indexat els salaris amb l’IPC, sense tenir en compte l’evolució de la productivitat.
Necessitem desendeutar-nos i alhora recuperar competitivitat. Aquests dos objectius demanen polítiques d’austeritat d’una banda, però ho hem de fer evitant que la nostra economia segueixi en l’actual situació de paràlisi, perquè si això passa i es col·lapsa el consum, ni generarem els ingressos que es necessiten per poder reduir el deute ni generarem les expectatives que ens calen per estimular les inversions i millorar la productivitat.