Representació gràfica del jubilat

Si donem la volta a l’argument no seria fals dir que una imatge pot mentir més que mil paraules. Una reflexió molt adient sobre la visió que els mitjans socials transmeten dels jubilats pot ser aquesta: en les pàgines econòmiques, quan surten notes sobre pensions, la premsa en general acostuma a publicar imatges de persones grans en actitud passiva, que en molts casos, no reflecteix la situació real de la societat d’avui, ni la diversitat de les persones que formen part d’aquest col·lectiu.

Acceptant que la realitat és molt més rica que les imatges, hem de reflexionar sobre la representació de l’edat, perquè els canvis demogràfics tenen conseqüències econòmiques i socials molt grans i perquè els estereotips del segle passat ja no serveixen.

A vegades, els informatius representen al jubilat com una persona allunyada de la vida actual, i ens el presenten com un ésser que es passa la vida sense fer res, seguint el model heretat de la prerevolució industrial, on l’esforç físic definia la utilitat de les persones.

La societat i els mitjans haurien de deixar de considerar a les persones grans com a uns éssers inútils o marginats, ja que moltes d’elles tenen un gran potencial d’activitat social i cultural que ni la societat ni els mitjans no poden perdre ni ignorar.