Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La parròquia de Sant Pere d’Octavià
La parròquia com a tal té avui la seva seu a l’església del monestir, però històricament el seu temple s’aixecava al lloc del “mercat vell”, a la plaça de Sant Pere, fins que va ser enderrocat a finals del segle xix. El primer esment ens porta a l’any 993, més d’un mil·lenni enrere, i ens parla ja d’una basílica dedicada a l’apòstol Sant Pere, primer papa de l’Església i un dels sants més populars com a advocació a l’època. Aviat constarà com a parròquia, una institució amb múltiples significats. Era una demarcació dins el bisbat dins la qual el rector exercia la cura d’ànimes, i base per recaptar el delme, l’impost eclesiàstic. Per altra banda, la parròquia era centre de la vida dels feligresos, al seu entorn tenien lloc els fets familiars i els actes comunitaris que reforçaven el vincle de la comunitat local. Dins Sant Pere es reunia la “universitat” –els caps de casa de la vila i els masos–, i ens consten les reunions dels pagesos locals per formar els sindicats remences. A inicis del segle xv els mateixos feligresos s’organitzen i recapten diners per construir un nou temple gòtic.
A Sant Pere hi havia, a més, una situació peculiar. Pertanyia al Monestir, que batallà contra el bisbat per mantenir-ne el control eclesiàstic, considerant-la capella pública annexa al mateix Monestir. Són freqüents al llarg del temps les traves dels monjos a les visites del bisbe o dels seus representants. En aquest context, els parroquians, almenys en temps més moderns, van posicionar-se a favor del bisbat, i van fer de la parròquia el seu punt de resistència contra el control monàstic quasi omnipresent.
La celebració de la festivitat de Sant Pere
Tornant a la festa, sabem ben poc del vessant festiu del Sant Cugat medieval, i en particular, de la diada de Sant Pere. Sabem de la celebració religiosa protagonitzada per la comunitat monàstica a partir del costumari del monjo Pere Ferrer, escrit cap al 1221. Descriu la litúrgia de la processó que el dia de Sant Pere es feia des de l’església del Monestir cap a la parròquia. Dins Sant Pere els monjos se situaven organitzats per cors, amb els nens al davant. L’abat encensava l’altar acompanyat dels que portaven la creu, els canelobres, els encensers i altres objectes litúrgics. Deien després algunes oracions i s’inclinaven davant l’altar. Malauradament no tenim cap notícia de les expressions més festives i populars que segurament també tenien lloc aquell dia per part dels feligresos.
Ja en època moderna i fins entrat el segle xx, la diada de Sant Medir i els actes festius al voltant de les fires agrícoles de maig i de setembre són les festes més populars, fins al punt que és aquesta darrera la que és designada com a festa major. Sant Pere continua celebrant-se amb un caràcter religiós: missa, vespres solemnes, toc de campanes i processó pel centre de la vila portant el sant. Al segle xix anem trobant ja referències explícites al Paga-li, Joan, que es balla després de la missa, i als altres balls de festa. Finalment aquesta festivitat és la que constitueix avui el cos central de la Festa Major de Sant Cugat.
La Festa a la xarxa
La Festa Major podrà seguir-se a través de les xarxes socials, a Facebook, a través de FestaMajorSantCugat i al Twitter amb el perfil @FMSantCugat i a través de #stcugatFM. La Festa Major aternativa que se celebrarà a la plaça de Pep Ventura, utilitza el perfil @FMAcugat.
Consulta tota la programació de la Festa Major 2013 i la secció www.totfestamajor.cat on trobaràs notícies, activitats, fotos, vídeos...