Tengo ganas de ti

I s’entén que pensin així, perquè, més enllà de la bona interpretació de Clara Lago, estem parlant d’un producte buit que ens situa en un món on cal ser un macho man –un macho man sensible, això sí– per moure’s amb desimboltura. Un món en el qual només una noia que faci taekwondo té possibilitats de reeixir.

El producte –costa dir-ne film– és un encadellat d’escenes i situacions a major glòria dels pectorals i dels músculs del protagonista, que, per tal de poder lluir la carona davant la càmera, es passeja en moto sense casc per Barcelona.

Sobta, per altra banda, un metratge tan llarg per a una història tan curta –curta en tots els sentits– atès que cada cop que penses que per fi ja s’acaba torna a començar i taral·leges mentalment la cançó de Raimon. Per a amants incondicionals de la fotonovel·la.