L’Antic carrer de l’Arpa a principis del segle XX

Fotografia de principis del segle XX feta des del campanar del Monestir on s’hi pot observar l’antic carrer de l’Arpa (actualment carrer de la Creu) i l’actual Avinguda de Cerdanyola

L’eix que conformen els dos carrers forma part de l’antic camí que anava de Sant Cugat a Montcada passant per Cerdanyola. La renglera de cases del carrer de la Creu és de principis del segle XIX, tot i que la posterior expansió de la zona té el seu origen poc després de l’exclaustració del Monestir.

L’origen del nom popular “de l’Arpa” és difícil de determinar, tot i que sembla que faria referència a una antiga arca o monument que s’hauria localitzat a la Plana del Pi del Cos, mot que s’hauria modificat. Pel que fa als orígens del carrer de la Creu, el nom prové de l’antiga creu del Terme que hi havia. De fet, l’existència de diverses creus del Terme a diferents camins de sortida de la població fa que hi hagi altres carrers que es coneguin amb el mateix nom (Passeig de la Creu, Camí de la Creu o Plaça de la Creu de Coll Favà).

IMATGE: L’antic carrer de l’Arpa a principis de segle. Autor: Laureà Coll i Soler. Fons Pere Pujol Tortosa, AHSCV.

La Plana del Pi del Cos

Tota aquesta renglera de cases (tant les del carrer de la Creu com les del carrer Montserrat) estaven situades en una zona coneguda com a Plana del Pi del Cos, uns antics terrenys que tenia el Monestir. Aquests terrenys foren adquirits per la família Coll de Cerdanyola l’any 1844, quan Francesc Coll i Jover els comprà en subhasta pública organitzada per “Bienes Nacionales” durant la desamortització dels béns del Monestir per un preu de 371.000 rals de billó de l’època.

La finca l’heretaren el seu fill Eduard Coll i Masadas i posteriorment el seu nét Laureà Coll i Soler, que fou qui promogué la urbanització com a eixample urbà amb un projecte de l’Arquitecte August Font de l’any 1901, el qual preveia la creació d’una plaça batejada amb el cognom de la família Coll, l’actual Plaça d’en Coll.

En general, aquest nou eixample estava pensat per atraure estiuejants, que van construir xalets, alguns d’estil modernista. No obstant, a causa de la forta urbanització de finals dels anys seixanta, avui en dia ens en queden poques mostres.

Què hi veiem a la foto?

En primer terme s’hi poden veure els horts del Monestir i del carrer de la Torre. Just al centre de la imatge hi ha la renglera de cases construïdes a principis del segle XIX, de les que cal destacar la seva part posterior, destinada a l’ús rural.

A la dreta s’hi veu el camí de can Codoñés i, al fons, es pot veure la Pelleria.

 
Comentaris

Destaquem