30 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona 92: el paper de Sant Cugat en les Olimpíades

Els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992 van donar el seu tret de sortida el 25 de juliol. 30 anys més tard, i amb motiu d'aquesta celebració, repassem des del TOT Sant Cugat el rol que va tenir en el municipi la celebració de les Olimpíades a la capital catalana.

El 17 d'octubre de 1986, Barcelona era escollida com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. La ciutat comtal era triada d'entre 5 ciutats més (París, Belgrado, Brisbane, Birmingham i Amsterdam), amb 47 vots, per contra els 29 de la capital francesa. Dins d'aquest colossal projecte, el valldoreixenc Romà Cuyàs va tenir una gran implicació, ja que va ser l'encarregat de redactar el primer estudi de viabilitat de la candidatura el 1982 i va ser el primer comissari del projecte Olímpic, vicepresident primer de la candidatura en nom del govern espanyol i membre del comitè organitzador, el COOB'92. "Va ser una alegria col·lectiva les paraules de Samaranch. A més, tots vam veure una possibilitat de futur, de situar mundialment Barcelona tal com ara la coneixem", comentava Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat d'aquell moment, en un reportatge antic del TOT Sant Cugat.

L'oficialització de la candidatura de Barcelona 1992 va suposar un canvi important pel municipi: la modificació del Centre de Rehabilitació del Treball per una instal·lació pionera on practicar esport, el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, un centre creat el 1987 i que va incidir amb el salt qualitatiu i quantitatiu en el medaller final. A més, a partir del 1988 el CAR va introduir la possibilitat de cursar estudis als esportistes, ampliant el ventall formatiu d'aquest. "El CAR va fer un treball molt important, entrenant molts esportistes i establint una nova metodologia en l'esport", apuntava Joan Aymerich amb relació al nou edifici.

D'altra banda, Sant Cugat es va beneficiar de nous equipaments, com és el cas de l'actual Pavelló Municipal de Valldoreix, camp de joc del DSV Club Voleibol Sant Cugat. L'Ajuntament va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant Josep Lluís Vilaseca (Secretari General de l'Esport), i amb el Govern Central, gràcies al Consell Superior d'Esports, pel qual es reconstruiria el vell pavelló enderrocat. "A més d'equipaments, vam guanyar en seguretat, ja que el vell edifici es trobava al costat de l'Escola Ferran i Clua i suposava un perill pels infants", incidia Joan Aymerich. A canvi, ambdues institucions van demanar a l'Ajuntament de Sant Cugat que cedís l'equipament per a la preparació dels Jocs Olímpics per algunes seleccions nacional, com va ser el cas del combinat argentí.

Finalment, Sant Cugat tindria el seu protagonisme en els Jocs Olímpics, ja que el municipi va ser un dels punts del recorregut de la Flama Paralímpica, suposant un increment de visitants aquell dia amb el respectiu impacte econòmic. Entre d'altres, per Sant Cugat van passar importants figures com Josep Guardiola o Johan Cruyff, fent de relleu de la torxa. No obstant això, Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat entre el 1987 i el 1999, va voler fer especial menció a dos joves santcugatencs amb discapacitat física que van ser partícips: Zac Calvó i Victòria Bradley. "Vam pensar que eren les persones adients per portar la torxa. Per nosaltres, va ser un homenatge a tot l'esforç d'aquests joves", sentenciava Aymerich.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.