Álex Rodríguez: “L’AC Cesena ha de ser el meu trampolí de llançament”

Álex Rodríguez juga a l’AC Cesena –ho ha fet en el primer i segon equip–, en les últimes quatre temporades, en què també va estar una temporada cedit al Pavia (2a B). El davanter santcugatenc (porta el dorsal número 9), de 23 anys, és conegut també com a Peter Pan, per la seva peculiar manera de celebrar els gols. L’AC Cesena s’estrenarà a la Sèrie A el 31 d’agost, a casa contra el Parma. El novembre del 2010 ja va debutar en aquesta categoria amb l’AC Cesena i contra la Juventus. Té contracte fins al 2017. Va començar a jugar al Sant Cugat Esport FC, a l’escola i a la categoria prebenjamí. En benjamí A va anar a jugar a la UDA Gramenet, i en infantil B al RCD Espanyol. També va jugar de juvenil al CF Badalona i al RCD Espanyol.

La temporada 2013-2014 ha estat molt important per a vostè. Ha aconseguit amb el seu club, l’AC Cesena, l’ascens a la primera divisió italiana.
Ha estat la primera temporada que he aconseguit un èxit esportiu com a futbolista professional. Ha estat una temporada perfecta, també a nivell personal. Encara no em crec el que hem aconseguit.

Com ha estat la temporada?
Vaig començar-la malament, amb una lesió de la qual no era capaç de recuperar-me. Em vaig trencar l’isquiotibial i la cicatriu es va cicatritzar malament. Vaig estar dos mesos sense poder jugar. Em vaig perdre uns deu partits. Vaig tornar al desembre i, des de llavors, he jugat força perquè cada vegada que l’entrenador m’ha fet jugar li he donat raons perquè seguís confiant en mi.

Com ha viscut l’AC Cesena l’ascens a la màxima categoria?
Al principi ningú donava un duro per nosaltres. Era un equip per salvar, tranquil·lament, la categoria. Però en les últimes quatre o cinc jornades de lliga vam adonar-nos que podíem jugar el play-off d’ascens (el juguen del 3r al 8è classificat un cop acaba la lliga regular). Al play-off hi vam arribar quarts i tampoc se’ns donava com a favorits. En les semifinals vam superar el Mòdena (0-2 i 2-1), i en la final al Latina (2-1 i 1-2). Al final, hem fet callar moltes boques. Vaig marcar un gol en el partit que vam jugar a Mòdena.

Tot i estar lesionat dos mesos, amb 9 gols, ha estat el màxim golejador del seu equip...
He estat el jugador de la Sèrie B que he tingut la mitjana de gols més alta. El meu entrenador m’ha utilitzat molt en partits que estaven mig trencats, perquè sortís i fes un gol.

Com preparen aquesta pròxima temporada 2014-2015 a la Sèrie A?
Dependrà molt de l’equip que faci el club, però l’objectiu és la salvació. S’han fet diferents fitxatges, tots són futbolistes joves. El meu entrenador mira, sobretot, el tipus de persona que fitxa, més que les seves capacitats futbolístiques. De fet, durant la temporada 2013-2014 ja ha fet fora diversos jugadors que perjudicaven l’equip. Un fet clau d’haver ascendit és el bon ambient que hi havia al vestidor.

Quins són els objectius que es marca per a la nova temporada?
Aquesta temporada 2014-2015 vull poder jugar amb continuïtat a primera divisió. No em fixo mai un objectiu de quants gols vull marcar. Sempre que jugo intento fer gols.

L’objectiu és seguir a l’AC Cesena?
L’AC Cesena ha de ser el meu trampolí de llançament, i més aquest any que jugaré a la màxima categoria del futbol italià i que em veurà més gent. Es fixen molt en la gent jove que marca gols. Ara, jugar a l’Inter és més fàcil que abans, i jugar en un Inter o en un Milan et canvia la vida, en molts aspectes. De petit ho veia tan lluny... Ara ho veig més a prop. És suficient fer un o dos anys bons per fer el salt.

Com es defineix com a futbolista?
Sóc un davanter molt ràpid, potent i vaig molt bé de cap. Quan encaro un jugador, els primers cinc metres sóc molt ràpid, i tinc gol, molt gol. I sempre sóc allà, preparat per marcar. Dels 9 gols, 4 els he fet per ser on havia de ser. Sóc una mica rateta, sempre espero l’error del defensa per aprofitar-me’n i provar de fer gol. A mi no m’agrada veure el futbol, m’agrada jugar-lo.

Per què va marxar a Itàlia?
Se’m va acabar el contracte amb el RCD Espanyol, al juvenil, i no em van renovar perquè no confiaven en mi. Sempre m’havia agradat la idea de marxar a jugar fora d’Espanya. Tenia curiositat. Vaig marxar i ja fa uns anys que hi sóc... Al principi em va costar, perquè estic sol, però m’està anant molt bé.

Com s’hi troba, a Itàlia?
Sóc l’únic jugador espanyol a l’AC Cesena. Espanya i Itàlia són dos països molt semblants. La gent és molt oberta i jo també ho sóc. Ja fa quatre anys que sóc a l’AC Cesena i la gent em coneix. M’hi trobo molt còmode i a gust.

També està sent una experiència.
Creixes i madures per força. En tres anys he crescut moltíssim.

Com es viu el futbol a Cesena?
Quan juguem a casa, la nostra afició no deixa mai d’animar, guanyis o perdis. Però ja fora del camp és bonic fins a cert punt. Si estàs dinant a un restaurant, estiguis amb qui estiguis, a la gent li és igual, i es vol fer fotos amb tu...

Com és la relació amb la premsa italiana?
Són com tots els periodistes. Busquen temes extraesportius. Esportivament em tenen ben considerat. Sóc educat i atent amb ells. Em diuen que sóc com un polític, perquè parlo molt i no dic res.

Ha pensat a deixar Itàlia i venir a jugar al futbol espanyol?
De moment no. M’hi trobo molt bé, a Itàlia. Molt adaptat. Com si fos casa meva. Ara tinc dues cases, la d’Itàlia i la de Sant Cugat.

El seu germà Toni també ve amb vostè cap a Cesena.
Els dos últims mesos d’aquesta temporada 2013-2014 ja ha estat vivint amb mi a Cesena, recuperant-se d’una lesió que es va fer jugant amb el Don Benito, a Extremadura. Buscarem un equip de la Segona Divisió B o Tercera perquè hi pugui jugar.

Com és la ciutat de Cesena?
M’hi sento molt bé. És molt petita, amb un centre molt bonic i una biblioteca molt gran. És una de les biblioteques històriques d’Itàlia. La gent hi va molt. També té un castell molt bonic. Jo surto poc per Cesena perquè hi ha gent molt fanàtica, massa, la veritat. Acostumo anar a Bolònia o Rimini. Cesena és un municipi més petit que Sant Cugat.

Què farà quan deixi de jugar a futbol?
Sempre m’havia agradat ser professor d’educació física, però vaig haver de deixar els estudis abans de marxar a Itàlia. No sé el que faré. Ho aniré veient amb el temps.

S’ha plantejat alguna vegada arribar a jugar amb la selecció espanyola absoluta?
No m’ho he plantejat. És un somni. És molt difícil d’arribar-hi.

Com explica la decepció de la selecció espanyola al Mundial?
Manca de fam. Ho han guanyat tot i van sortir pensant que eren superiors, perquè ho són.

Hi ve sovint, a Sant Cugat?
En l’últim any he vingut per les vacances de Nadal i per les vacanes d’estiu. Hi tinc els meus amics de la infància. A mi m’agrada molt Sant Cugat.

Segueix el futbol de Sant Cugat?
Tinc algun amic al Sant Cugat Esport FC. No entenc per què no pugen mai. No poden estar jugant a Segona Catalana... I més, amb l’escola de futbol que tenen. El Cerdanyola Vallès FC està a Tercera Divisió!