Albert Arenas: "Al 2017 vull córrer a Moto3"

Arenas, que aquesta temporada 2016 està en l'equip MRW Mahindra Aspar Team, de l'expilot Jorge Martínez Aspar, lluirà el dorsal 12, tot i que habitualment ho fa amb l'11 (és el dia que va néixer). Aquesta és la tercera prova de Moto3 en la que participa Arenas, després de fer-ho a València (2014) i Jerez (2016).

Aquesta és la quinzena temporada esportiva d'Albert Arenas. Entre els seus èxits esportius més importants, cal destacar un subcampionat del món júnior de Moto3 (2015), i una primera posició en l'europeu Honda NSF 100cc (2010), al Campionat d'Espanya PreGP 125cc (2010) i al Campionat d'Espanya 80cc (2008). Albert Arenas va néixer fa 20 anys a Girona, on vivia fins que fa dos anys va venir a viure a Sant Cugat. Estudia Enginyeria Industrial a l'IQS de Barcelona.

Aquest cap de setmana participa en el Gran Premi de Catalunya de motociclisme.
Córrer a Montmeló és complir un somni. Quan era petit hi anava a veure les curses i pensava que un dia m'agradaria està a la pista... Poder complir aquest somni és tot un orgull. És un escenari on podem demostrar el nostre potencial i talent contra els millors pilots del món. Enfrontar-me a ells em motiva molt. No serà fàcil perquè potser em falta una mica d'experiència, però aquesta temporada ja vaig córrer una cursa del mundial a Jerez (va ser 18è de 36 pilots) i em va donar experiència. Vaig veure com havia de plantejar les curses del mundial de MotoGP3. A Montmeló arribem amb un punt més que Jerez. Amb moltes ganes... Porto tota la vida corrent al circuit de Montmeló i me'l sé de memòria. Aquest és un punt a favor. És un circuit que m'agrada moltíssim.

Quin és l'objectiu que es fixa a Montmeló?
Entrar entre els quinze primers classificats, que són els que puntuen per a la classificació final de Moto3. Hauré d'aguantar el ritme ràpid de cursa. A una volta som competitius i ho hem demostrat. Poder aguantar el ritme dels pilots de davant seria tot un èxit. I això seria un bon resultat.

Amb pressió?
No, no. El fet de córrer a casa sempre tens l'obligació de fer-ho bé, però al contrari, la pressió m'ajuda i em dóna forces per fer-ho bé. Saber que tens el suport de tota la teva gent a casa... Converteixo aquesta pressió amb força perquè surti tot bé.

Fer-ho bé al Gran Premi de Catalunya, què podria representar?
L'objectiu és aprendre, però quan aprens i gaudeixes els resultats surten. Em donaria molta confiança de cara al Campionat del Món Júnior que estic corrent i a les pròximes curses que pugui fer en el mundial de Moto3. Fer-ho bé vol dir que tots els equips i les marques et veuen. Destacar seria molt bo, sobretot, de cara al futur.

El seu repte més immediat és córrer a Moto3.
Sí. El primer any del mundial júnior ens va servir per agafar experiència i vam guanyar una cursa. Però vaig tenir una lesió important a la mà que em va fer apartar de la competició durant dos mesos. Quan vaig tornar, però, vaig fer bones curses i vaig fer podis, i això em va donar molta confiança de cara a l'any vinent, el 2015. I així ho vam demostrar. Vam ser competitius tota la temporada. Un abandonament en una cursa ens va allunyar una mica de la lluita pel campionat, però vam arribar a l'última cursa amb opcions de fer-nos amb el títol. Se'ns va escapar per només 4 punts! Però vam demostrar ser molt competitius i que estàvem preparats per fer el salt a Moto3. Finalment, no vam tenir l'ocasió de fer al salt. Vam decidir que aquest 2016 ens prepararíem per fer el salt. Fer el salt no és fàcil, t'ho has de guanyar i has de lluitar molt. L'objectiu d'aquesta temporada és guanyar-nos el lloc per córrer el mundial de Moto3 del 2017.

A per totes.
Aquest 2016 el projecte amb MRW i l'equip Aspar és un projecte molt potent. Vull agrair l'oportunitat que m'estan donant per ajudar-me a fer el salt definitiu a Moto3.

I quin seria el pròxim pas que voldria assolir?
L'objectiu és anar consolidant cada etapa i acabar corrent a MotoGP. Per aconseguir això cada salt que fem (de Moto3 a Moto2 i de Moto2 a MotoGP) ha de ser molt consistent.

Com li està anant el Campionat del Món Júnior?
Aquesta temporada 2016 estic amb un equip nou i una moto completament nova. L'adaptació a l'equip ha estat bastant fàcil i molt ràpida. Som una gran família i ens entenem molt bé. La moto ens està costant una mica que ens funcioni al 100%, però de mica en mica anem a més. No som molt regulars, però el campionat acaba de començar i segur que d'aquí a molt poc estarem com vam acabar l'any passat, guanyant curses.

M'imagino que el camí fins on ha arribat no ha estat fàcil, ni esportivament ni econòmicament.
Ha estat difícil. És un món que és car. He de donar les gràcies al RACC perquè gràcies a ell estic on estic. A 9 anys el RACC em van donar una beca per córrer i, de mica en mica, i gràcies als èxits i al bon rendiment, m'han seguit donant suport i he pogut anar escalant categories fins que vaig arribar quasi a l'elit.

Quin pilot li agrada?
L'expilot australià Casey Stoner. M'agradava molt el seu estil. Tots els pilots de MotoGP són molt bons. De tots pots agafar coses molt bones.

Com es va introduir al motociclisme?
El meu pare té molta afició a les motos i als cotxes. Quan era petit sempre anàvem a veure curses de motos. Un dia vaig provar una moto pocket bike. Era l'octubre de l'any 2000 i jo tenia 3 anys. Quan tenia 5 anys els Reis em van portar una moto de motocròs, una KTM 50, i vaig començar a entrenar. Amb 6 anys vaig fer la meva primera cursa. Vaig començar fent motocròs, supermotard i després el RACC ja em va donar la beca per córrer amb motos de velocitat.

Vostè vivia a Girona i fa dos anys va instal·lar-se a Sant Cugat. Què ho va fer?
Buscar una millora qualitativa en la meva vida com a professional. El meu entorn (entrenadors, mànager...) viu a Barcelona. També ho vaig fer per poder compaginar-ho millor amb els estudis. I comunicativament, a l'hora de viatjar amb avió, també és millor.

Com es troba a Sant Cugat?
Em trobo molt a gust. M'he adaptat molt bé i molt ràpid. És una ciutat petita, però que hi ha de tot. El que més m'agrada és que és molt tranquil·la i acollidora.