El curling: l’esport viral dels Jocs Olímpics d’hivern que també va arribar a Sant Cugat

Cada quatre anys, els Jocs Olímpics d'hivern descobreixen al gran públic esports que habitualment viuen lluny dels focus. El curling n'és l'exemple, convertint-se en l'esport de moda d'aquests Jocs Olímpics de Milà-Cortina: pedres de granit lliscant sobre el gel, escombres fregant amb precisió mil·limètrica i partides que són gairebé escacs sobre una pista blanca. Un esport minoritari a casa nostra, sí, però que fa uns anys va tenir accent santcugatenc amb el Curling Esportiu Sant Cugat.

Pot semblar sorprenent, però hi va haver un moment en què un grup de veïns de Sant Cugat, molts d'ells membres dels Castellers de Sant Cugat, va intentar impulsar la creació d'un club de curling a la ciutat, amb sessions de formació a Puigcerdà. La iniciativa va néixer de la passió (i també de la curiositat) per un esport que combina estratègia, treball en equip i una tècnica exquisida.

El club, d'altra banda, va celebrar una primera assemblea a la Casa de Cultura, el 4 de febrer del 2018, en la qual es va constituir la primera junta directiva: Àlex Castellarnau va ser elegit president; Carles Mayol, secretari; l'actual regidora Gemma Aristoy, vicepresidenta; i Maria de Febrer, tresorera. A més, es van marcar objectius del club: crear jornades d'entrenament i poder participar en la Lliga Catalana de Curling. També en formava part del club sntcugatenc l'actual tinent d'alcaldia Bernat Picornell. El TOT Sant Cugat ha intentat contactar amb el grup que va donar un impuls aquest esport, però no han volgut donar resposta.

Una ciutat esportiva... però sense gel

Sant Cugat és, des de fa dècades, una ciutat amb una cultura esportiva potent. Amb una cinquantena de clubs esportius, diferents modalitats esportives i el CAR com a referent d'alt rendiment. Però el curling té una exigència insalvable: necessita gel. I no qualsevol gel, sinó una pista amb condicions molt específiques.

Sense infraestructura pròpia, qualsevol projecte depenia de desplaçaments a instal·lacions llunyanes, com la pista de gel de Puigcerdà, l'epicentre del curling català. Aquesta dificultat logística, sumada al cost que implica mantenir una pista, va frenar l'impuls inicial. La idea no va prosperar, però va deixar una petita empremta: la demostració que a Sant Cugat hi ha inquietud per explorar disciplines més enllà dels esports tradicionals.

Anys després, amb la candidatura Barcelona-Pirineus sobre la taula, es va arribar a plantejar la possibilitat que el CAR de Sant Cugat pogués tenir un paper en la tecnificació d'esports d'hivern. El debat sobre infraestructures va reobrir, indirectament, aquella finestra d'oportunitat que el curling local havia imaginat temps enrere.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.