Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Quines sensacions té ara mateix?
Molt bones. Els dos últims anys han estat força durs per a mi perquè després de debutar amb el primer equip del RCD Espanyol la temporada 2010-2011 (era jugador de l’Espanyol B i va jugar uns minuts contra l’Osasuna i dues vegades contra el Bilbao) vaig marxar cedit al Leganés i després a l’Osca. No va ser fàcil per a mi perquè va ser un pas enrere bastant dur en la meva carrera esportiva. Quan aquest juliol vaig firmar per l’Espanyol va ser una alegria molt gran. Pensava que aquesta temporada em costaria una mica més, pel fet d’adaptar-me a la categoria, a l’equip i a l’entrenador. He tingut la sort de ser titular els tres primers partits de lliga i comptar amb la confiança de l’entrenador, Javier Aguirre. Estic molt content i feliç.
Sorprès per la situació que viu en aquests moments?
Sí, sí. Vaig signar per tres temporades i les meves expectatives eren adaptar-me en la primera temporada, intentar disposar de més minuts en la segona i veure què passava en la tercera. Però m’he adaptat molt bé a l’equip i, de moment, he jugat els tres partits de lliga de titular.
Tot això, és un somni o una realitat?
Ara mateix encara és un somni. Aquesta pretemporada m’han passat coses molt boniques, com jugar a l’estadi del Tottenham, viure aquell ambient anglès a les grades i, a més, marcar un gol. Aquest gol em va ajudar moltíssim. Si fa tres o quatre mesos algú m’hagués dit que estaria on estic, segur que l’hagués tractat de boig.
Qui ha fet possible que vostè tornés a l’Espanyol?
L’Òscar Perarnau, el director esportiu del club. Quan vaig arribar a l’Espanyol per primera vegada, em va ajudar moltíssim. I, ara, l’Espanyol ha hagut de pagar 250.000 euros a l’Osca per poder-me fitxar. La situació econòmica de l’Espanyol no és molt bona i 250.000 euros són molts diners per confiar en un jugador que estava jugant a Segona Divisió A. Ell va fer que jo tornés a l’Espanyol perquè va ser qui va insistir al president i a la junta directiva perquè em fitxessin. I li estic molt agraït.
Quan va marxar del segon equip del RCD Espanyol va pensar que algun dia tornaria?
Sincerament, no.
El seu va ser un cas atípic...
Ara ja no sóc el fitxatge més car d’aquesta temporada... (l’Espanyol ha fitxat més jugadors). Quan vaig arribar tothom m’ho deia. Va ser una anècdota.
Haurà tingut d’altres ofertes...
Sí, sí. Sabia que Aguirre estava d’acord amb el meu fitxatge i que comptava amb la confiança de l’Òscar Perarnau. I ja coneixia l’Espanyol, que li tinc molta estima. Ja hi havia jugat. Tot això va fer que superés qualsevol altra oferta, fins i tot d’altres que econòmicament eren millors que la de l’Espanyol.
La seva excel·lent temporada a l’Osca l’any passat va ser clau per fitxar per l’Espanyol.
Per a mi, el pas per l’Osca (2a Divisió A) va ser un examen per veure si podia ser capaç de jugar al futbol professional. Vaig ser titular des del primer partit. A més, tant a Osca com al Leganés els aficionats em van donar molt suport.
Quins objectius es fixa?
Jugar el màxim de minuts possibles, ajudar l’equip i l’Espanyol en tot allò que pugui i créixer com a futbolista.
Com està sent la seva adaptació al primer equip?
Molt bona. La veritat és que se m’està fent molt fàcil. Els companys m’ho han fet molt fàcil. Des del primer dia m’han ajudat moltíssim en tot.
Diuen que el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se.
És cert. Sé que he de continuar treballant per no deixar passar aquesta oportunitat.
El tècnic Javier Aguirre és molt important per a vostè.
Sí, sí. Per a mi és molt important la confiança que m’ha donat i el fet de fer-me jugar aquests tres partits de lliga de titular. Quan parla amb mi em dóna molta confiança i em comenta les coses que faig bé i les que no faig bé, i com les he de millorar. És un entrenador que parla molt amb els jugadors. Té molt de tracte amb el jugador i això, al final, es nota. Li agafes més confiança i també valores més el que et diu.
Aguirre està confiant al 100% en vostè.
Sí, sí. He tingut la sort de jugar de titular perquè ha marxat Forlín, que jugava en la mateixa posició que jo. Si no hagués marxat, ell hagués començat jugant de titular perquè la temporada passada ja comptava amb la confiança del tècnic. Quan va marxar Forlín, vaig pensar que tindria més possibilitats de jugar.
La posició en què vostè juga, el mig centre defensiu, és una peça clau en l’esquema d’Aguirre.
Sí, perquè, sobretot, treballa molt l’aspecte defensiu. Li dóna molta importància.
Aguirre és un bon entrenador, però també és un bon psicòleg...
Sí, sí. En el futbol hi ha entrenadors que treballen molt l’aspecte físic i tàctic, però de vegades s’obliden de l’aspecte psicològic: de conèixer el jugador, de saber què li passa fora del món del futbol. Perquè, al final, els futbolistes som persones i el que passa a fora a nosaltres també ens afecta. I en aquest aspecte, Aguirre s’implica molt.
Com es defineix com a futbolista?
Primer de tot, molt competitiu. Sempre m’agrada guanyar, fins i tot en els entrenaments. Sóc mig centre defensiu, però també m’agrada participar molt en tasques ofensives, sobretot amb la sortida de pilota. I amb els dos gols que he marcat fins ara he demostrat que també vaig bé de cap.
Què és per a vostè l’Espanyol?
És molt important. És el que m’ha donat l’oportunitat de jugar al futbol professional. Sempre ho recordaré i li tindré molta estima.
L’Espanyol podria ser un equip ‘tapat’?
Sí, per què no? Segur que serem un equip molt difícil de guanyar.
Molt humil i competitiu
És l’únic futbolista santcugatenc que milita a Primera Divisió. El 15 de juliol va signar un contracte per tres anys amb el primer equip del RCD Espanyol que el lliga al club blanc-i-blau fins al 30 de juny del 2016. Llueix el dorsal número 14 i juga en la demarcació de migcentre defensiu. Té la confiança del seu tècnic, Javier Aguirre. Està a punt de complir 24 anys i viu a Sant Cugat des de sempre. Va començar a jugar a futbol a la seva escola, a l’Àgora, i també va jugar a la Penya Blaugrana Sant Cugat, en la categoria benjamí. Va començar els estudis d’Arquitectura, però el futbol el va obligar a deixar-ho. Amb tot, va cursar un grau d’interiorisme i decoració. No descarta tornar a estudiar.
Molt bones. Els dos últims anys han estat força durs per a mi perquè després de debutar amb el primer equip del RCD Espanyol la temporada 2010-2011 (era jugador de l’Espanyol B i va jugar uns minuts contra l’Osasuna i dues vegades contra el Bilbao) vaig marxar cedit al Leganés i després a l’Osca. No va ser fàcil per a mi perquè va ser un pas enrere bastant dur en la meva carrera esportiva. Quan aquest juliol vaig firmar per l’Espanyol va ser una alegria molt gran. Pensava que aquesta temporada em costaria una mica més, pel fet d’adaptar-me a la categoria, a l’equip i a l’entrenador. He tingut la sort de ser titular els tres primers partits de lliga i comptar amb la confiança de l’entrenador, Javier Aguirre. Estic molt content i feliç.
Sorprès per la situació que viu en aquests moments?
Sí, sí. Vaig signar per tres temporades i les meves expectatives eren adaptar-me en la primera temporada, intentar disposar de més minuts en la segona i veure què passava en la tercera. Però m’he adaptat molt bé a l’equip i, de moment, he jugat els tres partits de lliga de titular.
Tot això, és un somni o una realitat?
Ara mateix encara és un somni. Aquesta pretemporada m’han passat coses molt boniques, com jugar a l’estadi del Tottenham, viure aquell ambient anglès a les grades i, a més, marcar un gol. Aquest gol em va ajudar moltíssim. Si fa tres o quatre mesos algú m’hagués dit que estaria on estic, segur que l’hagués tractat de boig.
Qui ha fet possible que vostè tornés a l’Espanyol?
L’Òscar Perarnau, el director esportiu del club. Quan vaig arribar a l’Espanyol per primera vegada, em va ajudar moltíssim. I, ara, l’Espanyol ha hagut de pagar 250.000 euros a l’Osca per poder-me fitxar. La situació econòmica de l’Espanyol no és molt bona i 250.000 euros són molts diners per confiar en un jugador que estava jugant a Segona Divisió A. Ell va fer que jo tornés a l’Espanyol perquè va ser qui va insistir al president i a la junta directiva perquè em fitxessin. I li estic molt agraït.
Quan va marxar del segon equip del RCD Espanyol va pensar que algun dia tornaria?
Sincerament, no.
El seu va ser un cas atípic...
Ara ja no sóc el fitxatge més car d’aquesta temporada... (l’Espanyol ha fitxat més jugadors). Quan vaig arribar tothom m’ho deia. Va ser una anècdota.
Haurà tingut d’altres ofertes...
Sí, sí. Sabia que Aguirre estava d’acord amb el meu fitxatge i que comptava amb la confiança de l’Òscar Perarnau. I ja coneixia l’Espanyol, que li tinc molta estima. Ja hi havia jugat. Tot això va fer que superés qualsevol altra oferta, fins i tot d’altres que econòmicament eren millors que la de l’Espanyol.
La seva excel·lent temporada a l’Osca l’any passat va ser clau per fitxar per l’Espanyol.
Per a mi, el pas per l’Osca (2a Divisió A) va ser un examen per veure si podia ser capaç de jugar al futbol professional. Vaig ser titular des del primer partit. A més, tant a Osca com al Leganés els aficionats em van donar molt suport.
Quins objectius es fixa?
Jugar el màxim de minuts possibles, ajudar l’equip i l’Espanyol en tot allò que pugui i créixer com a futbolista.
Com està sent la seva adaptació al primer equip?
Molt bona. La veritat és que se m’està fent molt fàcil. Els companys m’ho han fet molt fàcil. Des del primer dia m’han ajudat moltíssim en tot.
Diuen que el més difícil no és arribar, sinó mantenir-se.
És cert. Sé que he de continuar treballant per no deixar passar aquesta oportunitat.
El tècnic Javier Aguirre és molt important per a vostè.
Sí, sí. Per a mi és molt important la confiança que m’ha donat i el fet de fer-me jugar aquests tres partits de lliga de titular. Quan parla amb mi em dóna molta confiança i em comenta les coses que faig bé i les que no faig bé, i com les he de millorar. És un entrenador que parla molt amb els jugadors. Té molt de tracte amb el jugador i això, al final, es nota. Li agafes més confiança i també valores més el que et diu.
Aguirre està confiant al 100% en vostè.
Sí, sí. He tingut la sort de jugar de titular perquè ha marxat Forlín, que jugava en la mateixa posició que jo. Si no hagués marxat, ell hagués començat jugant de titular perquè la temporada passada ja comptava amb la confiança del tècnic. Quan va marxar Forlín, vaig pensar que tindria més possibilitats de jugar.
La posició en què vostè juga, el mig centre defensiu, és una peça clau en l’esquema d’Aguirre.
Sí, perquè, sobretot, treballa molt l’aspecte defensiu. Li dóna molta importància.
Aguirre és un bon entrenador, però també és un bon psicòleg...
Sí, sí. En el futbol hi ha entrenadors que treballen molt l’aspecte físic i tàctic, però de vegades s’obliden de l’aspecte psicològic: de conèixer el jugador, de saber què li passa fora del món del futbol. Perquè, al final, els futbolistes som persones i el que passa a fora a nosaltres també ens afecta. I en aquest aspecte, Aguirre s’implica molt.
Com es defineix com a futbolista?
Primer de tot, molt competitiu. Sempre m’agrada guanyar, fins i tot en els entrenaments. Sóc mig centre defensiu, però també m’agrada participar molt en tasques ofensives, sobretot amb la sortida de pilota. I amb els dos gols que he marcat fins ara he demostrat que també vaig bé de cap.
Què és per a vostè l’Espanyol?
És molt important. És el que m’ha donat l’oportunitat de jugar al futbol professional. Sempre ho recordaré i li tindré molta estima.
L’Espanyol podria ser un equip ‘tapat’?
Sí, per què no? Segur que serem un equip molt difícil de guanyar.
Molt humil i competitiu
És l’únic futbolista santcugatenc que milita a Primera Divisió. El 15 de juliol va signar un contracte per tres anys amb el primer equip del RCD Espanyol que el lliga al club blanc-i-blau fins al 30 de juny del 2016. Llueix el dorsal número 14 i juga en la demarcació de migcentre defensiu. Té la confiança del seu tècnic, Javier Aguirre. Està a punt de complir 24 anys i viu a Sant Cugat des de sempre. Va començar a jugar a futbol a la seva escola, a l’Àgora, i també va jugar a la Penya Blaugrana Sant Cugat, en la categoria benjamí. Va començar els estudis d’Arquitectura, però el futbol el va obligar a deixar-ho. Amb tot, va cursar un grau d’interiorisme i decoració. No descarta tornar a estudiar.