Els clubs d’esports minoritaris volen créixer i consolidar el seu projecte

Tot i les dificultats amb què topen clubs, confien que el treball amb els esportistes de base els acabaran portant a l’èxit. Moltes de les entitats són de recent creació, però amb les idees molt clares

Sant Cugat és una ciutat multiesportiva on els clubs d’esports minoritaris també hi volen dir la seva. Clubs petits, molts amb molt pocs anys de vida, però amb les idees molt clares. Tot i reconèixer majoritàriament que practiquen esports minoritaris, no es resignen a créixer. I ho volen a fer a través d’una bona base, des de les arrels, confiant en el planter, un punt innegociable que, d’entrada, ja els posa al nivell dels altres clubs de la ciutat. Volen créixer i consolidar-se. Fins i tot, n’hi ha que aspiren a ser “un dels grans”.

Clubs de recent creació

El club de Ràdio Control Hobby Garden, el Club Arquers Sant Cugat, el Club de Gimnàstica Artística Sant Cugat, el Club Sincro Sant Cugat, la secció de bicitrial de la Unió Ciclista Sant Cugat, la secció de bàsquet a cavall (horseball) del Club Esportiu Equus Can Caldés, el club i l’Associació Espanyola de Mushers són entitats esportives que han nascut a Sant Cugat en els últims cinc anys.

A Sant Cugat també hi ha clubs amb esports minoritaris que treballen des de fa dècades i, tot i ser això, esports minoritaris, no han deixat de persistir. I això els ha portat a ser clubs de referència en les seves disciplines esportives. És el cas, per exemple, de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat i del Club d’Escacs Sant Cugat, amb una història al darrere que va començar l’any 1929.

 

Les dificultats

El fet de ser un esport minoritari ja perjudica, d’entrada, els clubs esportius. Molts no passen dels 35 socis i alguns han de pagar les instal·lacions que utilitzen. Aquesta és, sens dubte, una problemàtica que arrosseguen aquestes entitats. La situació d’una entitat empitjora quan es planteja la possibilitat d’abaixar la persiana. Aquest és, per exemple, el cas del Club Esportiu Senglar Orientació, un club amb una contrastada trajectòria a la ciutat que, si no troba aviat algú que es vulgui fer càrrec de la presidència, podria desaparèixer.

Entrenadors titulats

Aquests clubs volen créixer des de la base, potenciant la formació, i per fer-ho compten amb entrenadors titulats, amb experiència en la disciplina esportiva en qüestió, i convençuts que allò que ensenyen farà créixer l’esportista, els tècnics, els clubs i la ciutat.

Compromesos amb la ciutat

Les entitats esportives que apareixen en aquest reportatge són clubs que s’identifiquen amb la ciutat. I és per això, que acostumen a fer ciutat, com pot ser organitzant diferents activitats per a Sant Cugat o participant en la Festa Major.
Són clubs petits, però tenen reptes i també somien, com la resta. La joventut d’aquests clubs els fa mirar endavant, amb optimisme. Tenen molt de recorregut. Ho saben i ho volen projectar.

El paper de l’Ajuntament

En general, els clubs amb esports minoritaris entenen el posicionament de l’Ajuntament en una ciutat on l’esport és un pilar i on conviuen molts esports i clubs. Instal·lacions i horaris d’entrenaments i de partits, subvencions econòmiques, les moltes i diverses activitats que organitzen les entitats del municipi... Ho saben perquè també ho viuen, però sí que demanen a l’Ajuntament que els faci costat i que, en allò que puguin, els donin un cop de mà. Trobar un local social on aquests clubs puguin reunir-se de manera còmoda i ordenada, és una petició que fan al consistori. Són clubs petits amb il·lusions grans.

Aquest reportatge es va publicar al DIARI de Sant Cugat, el divendres 23 d'octubre. En els pròxims dies, el TOT Sant Cugat anirà detallant el contingut d'aquest reportatge.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?