Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La transició després de l'esport d'elit va centrar la primera edició de la Gala Alma, celebrada al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, el dijous, 22 d'octubre. La trobada va reunir més d'un centenar d'esportistes d'alt rendiment i representants del món empresarial per abordar una etapa sovint relegada a un segon pla: què passa quan s'acaba la competició i com es pot construir una nova vida professional i personal més enllà de l'esport. Les experiències de l'exgimnasta Almudena Cid i de la gimnasta en actiu Nerea Extremera van posar veu als reptes emocionals, financers i laborals que acompanyen aquest procés.
La iniciativa, impulsada per l'exesportista Marlene Mevong, parteix de la necessitat de preparar els esportistes per a una transició que va més enllà del moment de la retirada. La identitat personal, la planificació econòmica i la capacitat de traslladar les habilitats adquirides durant els anys d'alt rendiment a altres àmbits professionals van vertebrar les tres taules de la jornada.
Dues etapes d'una mateixa trajectòria
La dimensió emocional va obrir la reflexió sobre la relació entre la identitat personal i la pràctica esportiva. En una taula moderada per Berta Ferreras, psicòloga i exesportista professional de natació artística, Almudena Cid va explicar com es va preparar durant vuit anys per posar punt final a la seva carrera, que va culminar als Jocs Olímpics de Pequín del 2008.
"Al principi sentia el buit que m'havia deixat la gimnàstica rítmica, però després em vaig adonar del forat que havia deixat en la meva vida", va recordar. Amb el temps, l'exgimnasta va identificar què li havia aportat més la disciplina: construir una història i explicar-la al públic en els 90 segons d'un exercici. Aquesta descoberta li va permetre trobar en el teatre una nova via d'expressió i obrir una etapa professional allunyada de la competició.
Nerea Extremera, en canvi, encara continua vinculada a l'alt rendiment. La gimnasta va compartir com la rítmica es va convertir en un suport fonamental després de la mort del seu pare, quan va trobar en el tapís una manera de canalitzar el dolor. «Va passar de ser un esport a una necessitat», va explicar.
Els dos testimonis van mostrar com l'esport pot esdevenir una part central de la identitat, però també com afrontar-ne el final planteja interrogants. Extremera va reconèixer que pensar en la retirada li genera incertesa: "Quan penso en la retirada em fa por. No sé quina cosa en la meva vida m'aportarà tant, que em faci sentir tant com quan estic damunt d'un tapís".
La incertesa econòmica i planificar el futur
La planificació financera va ser un altre dels eixos de la jornada, en una taula moderada per la mateixa Marlene Mevong. La conversa va posar sobre la taula les despeses que comporta l'esport d'alt rendiment -des de l'equipament fins als desplaçaments i la preparació- i la incertesa sobre els ingressos i les beques de les temporades següents.
Cid va assenyalar que la dedicació a la competició sovint deixa en un segon pla la gestió econòmica. "Quan estàs centrat en l'alt rendiment no pares gaire atenció a la gestió econòmica", va explicar. Segons l'exgimnasta, la necessitat de planificar el futur es fa evident quan la continuïtat d'una beca està en joc i cal continuar assumint les despeses vinculades a la carrera esportiva.
També va advertir de l'impacte econòmic que poden tenir, anys després, les lesions patides durant la competició, especialment quan requereixen tractaments i atenció mèdica privats. Una realitat que reforça la importància de preveure les necessitats futures abans que arribi la retirada.
Extremera, que compagina els entrenaments amb la seva feina com a infermera, va exposar les dificultats per trobar temps per pensar en el futur financer enmig d'una rutina exigent. La seva experiència va evidenciar que la preparació per a la retirada no depèn només de la voluntat individual, sinó també del temps i dels recursos disponibles durant l'etapa competitiva.
Traslladar el talent esportiu al món laboral
La tercera taula, moderada per María Segura, exjugadora de voleibol i professional del màrqueting esportiu, va abordar com aprofitar les capacitats adquirides durant la carrera esportiva en altres entorns professionals.
Cid va defensar la importància de començar a preparar aquesta transició abans d'abandonar la competició i de trobar una activitat que permeti afrontar la nova etapa amb motivació. La disciplina, la constància, la gestió de la pressió i la capacitat d'adaptació són algunes de les habilitats que poden tenir continuïtat més enllà de l'esport.
En aquest sentit, Extremera va explicar les dificultats de compaginar la feina d'infermera amb els entrenaments i els campionats. La necessitat de reservar part de les vacances laborals per competir i adaptar els horaris a la preparació condiciona el dia a dia de l'esportista. El seu testimoni va posar de manifest la importància que les empreses comprenguin les exigències de l'alt rendiment i les possibilitats de fer-lo compatible amb una trajectòria professional.
La conversa també va abordar la protecció social dels esportistes. Cid va reivindicar avenços en matèria de cotització per evitar que una carrera dedicada a la competició es tradueixi en dificultats a l'hora d'accedir a una pensió. Com a exemple, es va posar sobre la taula el cas de Jesús A. García Bragado, exmarxador olímpic que ha participat en vuit edicions dels Jocs Olímpics i que, segons les dades exposades durant la gala, figura amb zero anys cotitzats a efectes de la Seguretat Social.
Bito Fuster, reconeguda per obrir camí
Un dels moments destacats de la primera Gala Alma va ser el reconeixement a Bito Fuster, exgimnasta rítmica espanyola i una de les referents d'una generació que va contribuir a obrir camí en aquesta disciplina. Fuster va ser campiona del món per conjunts el 1991 i bicampiona d'Europa el 1992, a més d'acumular nombroses medalles internacionals amb la selecció espanyola. El guardó vol reivindicar el llegat de les pioneres que van ampliar les oportunitats de les generacions posteriors. La regidora de Cultura i Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Núria Escamilla (Junts), va ser l'encarregada de lliurar-li la distinció.
La gala també va concedir el premi Esportista amb Ànima a Almudena Cid i Nerea Extremera, en reconeixement a la seva valentia a l'hora de compartir experiències personals i abordar sense filtres les dimensions emocionals, financeres i laborals de la carrera esportiva.
Durant la trobada també es va presentar la Interclubs League, una iniciativa de Sonia Cabello i Fernando Martínez per connectar clubs, entrenadores i gimnastes de rítmica a través d'un circuit de competicions, una classificació comuna i una gran final. La presentació va anar a càrrec de Jesús A. García Bragado.
"L'esportista marxarà i la persona quedarà"
La cloenda institucional va comptar amb la intervenció d'Abel García, secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, que va defensar la importància d'acompanyar els esportistes en el seu desenvolupament personal més enllà dels resultats. "L'esportista marxarà i la persona quedarà", va assenyalar, en una reflexió sobre la necessitat de cultivar la dimensió humana dels qui es preparen per competir al màxim nivell.
El missatge va resumir el propòsit de la Gala Alma: recordar que el final d'una carrera competitiva no implica el final del talent ni de les capacitats desenvolupades durant anys d'entrenament. La trobada vol situar aquesta transició al centre del debat esportiu i reivindicar la necessitat de preparar-la amb temps, tant des de l'àmbit personal com des de les institucions i el món laboral.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.