Gamero: “El més important no és alimentar l’ego, sinó l’esperit, el respecte i la humilitat”

Compta amb 35 anys d’experiència. Amb només un any, Gamero vol arribar a tenir 300 socis (ara en té 185). Dóna classes al Centre d’Equilibri i al Club Muntanyenc Sant Cugat. Ha gestionat tres gimnasos. És 6è DAN i va néixer a Sevilla i, des de fa 16 anys, viu a Sant Cugat. Té una empresa de trofeus.

Què és el karate Kyokushin?
És un estil de karate que desmitifica molt el que és el karate. El karate es va vendre molt amb les pel·lícules de Bruce Lee. Van crear una muntanya en la qual es van oblidar que els homes no volaven. Mitjançant la fortalesa que utilitzem, els karateques adults lluitem amb contacte i sempre amb unes regles molt estrictes i amb una preparació molt adequada. Els més petits entrenen amb aquesta disciplina i fortalesa. Els que han entrenat amb mi tenen un segell d’orgull i de respecte. L’objectiu és difondre l’esport i les seves característiques. Em preocupa molt l’ensenyament. És un treball molt bonic.

Quina és la seva filosofia?
Després de 35 anys de donar classes he après que el més important no és alimentar l’ego de la gent. El més important és alimentar l’esperit, el respecte, la humilitat, la perseverança... Tot això està per sobre de qualsevol títol, copa o grau de cinturó. El que pretenc és que petits i grans gaudeixin de tots els moviments del kata i del kihon (cops amb les mans i els peus), que gaudeixin d’aquest esperit de lluita i superació. Vull inculcar aquests valors perquè crec que són molt necessaris, i més en la societat actual. Alimentem molt l’ego, la imatge i els músculs i la ment l’hem abandonat. La ment és summament important per superar qualsevol adversitat: econòmica, laboral, conjugal i familiar. El karate kyokushin és una eina molt positiva per enfortir la ment.

Per què decideix donar classes a Sant Cugat?
Després de vuit anys sense donar classes enlloc, vaig tornar a donar-ne per afició. Vaig crear tal expectació que em va animar a tornar, amb la mateixa il·lusió de quan tenia 25 anys. He après en tots els obstacles amb què he topat. Tinc 59 anys i el que vull és morir viu. No penso en la jubilació. Vull morir donant classes de karate.

El seu objectiu és que el club es converteixi en l’escola de karate de Catalunya amb més número de practicants.
Així és. No busco ser el millor en res. No busco tenir un arbre molt gran i un jardí molt lleig. El meu jardí ha d’estar equilibrat. No alimento mai tres o quatre plantes del jardí per obtenir un Campionat d’Espanya o un cinturó i sacrificar la resta de karateques. M’interessa l’equilibri de tota la classe i que gaudeixin. I tinc cinturons negres, primers i segons DAN, cinturons marrons i cinturons blancs, que són els que comencen. I aquell que vulgui aconseguir un cinturó negre amb dos anys que vagi a d’altres centres, que n’hi ha.

Va demanar a l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat que l’ajudés a trobar un local on entrenar. Ho ha fet?
L’Ajuntament no està col·laborant massa amb nosaltres. Tenen intencions, però no és suficient. Si jo fos polític atendria, i molt, els clubs esportius. Però nosaltres aconseguirem els nostres objectius.

Poden entrenar al Club Muntanyenc Sant Cugat fins que es traslladi, si ho acaben fent. Què faran després?
No ho sabem. Si l’entitat s’acaba traslladant... Entrenarem al camp... El CM Sant Cugat m’està tractant molt bé.

Com veu el futur de l’entitat?
Passa per tenir un local adequat.