Javier Mascherano: “M’agradaria finalitzar la meva carrera europea al Barça”

Mascherano, jugador del primer equip de futbol del FC Barcelona, és un dels socis del restaurant argentí 9 Reinas (carrer de Sant Bonaventura, 3), que va obrir les seves portes a Sant Cugat el passat 16 de juny

Els altres socis de Mascherano a 9 Reinas són Martin Posse (exjugador del RCD Espanyol), Xavi Escaich (exjugador del Barça i de l’Espanyol), Carlos i Adrian Gerardi, Pablo de Lera i Octavio Vacaro.

Javier Mascherano va arribar al Futbol Club Barcelona la temporada 2010-2011 i aquest estiu ha renovat el seu contracte per quatre temporades més. L’argentí, de 30 anys, ha guanyat amb el Barça una Champions, dues lligues, una Copa del Rei, dues Supercopes d’Espanya, un Mundial de Clubs i una Supercopa d’Europa. Amb la selecció d’Argentina, aquest estiu ha estat subcampió del món al Mundial de Brasil. També va aconseguir dues medalles d’or als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008. També n’ha estat capità. Mascherano, que juga de defensa i porta el dorsal número 14, va nèixer a San Lorenzo, Argentina.

És un dels socis del restaurant 9 Reinas de Sant Cugat. Com els va?

Estem molt contents. És un restaurant argentí en què volem mostrar la nostra cultura.

Com defineix 9 Reinas?
Els pilars de 9 Reinas són oferir la màxima qualitat en la carn i el servei. Adaptem el nostre servei al client. Oferim, per exemple, celebrar reunions de treball en un espai idoni. Alhora que és un lloc tranquil, amb espais romàntics i taules àmplies. Aquesta és la nostra filosofia

Parlem de futbol. La lliga l’han començat bé.
Sí, sí. Hem començat com volíem: traient bons resultats. Anem líders, tot i que som conscients que hi ha coses que cal millorar. Hi ha hagut un canvi d’entrenador i, això, òbviament, comporta un canvi d’automatismes.

Al Barça, l’objectiu sempre és guanyar.
És un club que t’obliga a lluitar per tots els títols i tenim l’obligació d’intentar arribar a finals de temporada amb opcions a guanyar totes les competicions en què juguem. La línia entre guanyar o perdre és molt fina i també arriba un moment en la temporada on la sort, i altres factors, juguen el seu paper.

Al Barça ha tingut quatre entrenadors. Amb quin es queda?
Tots m’han ensenyat coses. I d’això es tracta: d’aprendre constantment i que cada entrenador et faci més bon jugador.

Què li sembla Luís Enrique?
És un entrenador amb molt de caràcter. Vol que els seus equips siguin intensos i que ataquin sempre. El seu joc de quan era jugador el vol veure reflectit en l’equip.

Aquest estiu va estar a punt de marxar del Barça...
Sí. A finals de temporada vaig reunir-me amb la junta directiva i els vaig transmetre que si creien que no podia aportar res a l’equip, marxaria. Era un gest que havia de fer per tot el que m’ha donat el Barça. La directiva i l’entrenador han confiat en mi i provaré de ser el que he estat en aquests quatre anys al Barça, sempre donant el màxim.

Li agradaria retirar-se al Barça?
He renovat amb la intenció de finalitzar la meva carrera europea al Barça. M’agradaria complir-ho. Quan acabi el contracte tindré 34 anys i potser serà l’hora de buscar un altre destí, un futbol de menys exigència. Sempre dic que els futbolistes no podem planificar més enllà d’una temporada.

Li agrada que li diguin el ‘Jefecito’?
Ni m’agrada, ni em desagrada. No és un sobrenom amb què em senti identificat perquè no sóc d’aquesta manera. És un sobrenom que em va posar la premsa argentina.

Messi és el millor jugador del món.
Amb tots aquests anys, el que ha aconseguit el Barça ha estat gràcies a jugadors com Messi, Xavi i Iniesta, que han fet d’aquest equip un dels millors de la història. Messi ha donat molt al Barça, i el Barça, a Messi.

La temporada passada, Messi va rebre moltes crítiques. No creu que van ser injustes?
La crítica va ser, moltes vegades, desmesurada. Messi ens ha acostumat a coses inimaginables, que només pot fer ell, i quan en un partit no fa gols sembla que no hi és, i no és així. És un jugador que pràcticament és impossible veure’l jugar malament. Els rècords que li queden per batre són propis.

 
Comentaris

Destaquem