Joan Villadelprat: "En el món de la Fórmula 1 he arribat al màxim que podia aspirar"

Fa més de 40 anys que està vinculat al món del motor, de la Fórmula 1. Els seus inicis estan molt vinculats a Sant Cugat, quan als 15 anys va començar a fer de mecànic amb els germans Cortés, al taller Flash Monthlhery, on preparaven cotxes de competició. També va formar part de l’Escuderia El Mesón. A la Fórmula 1 ha ocupat totes les responsabilitats possibles en un equip de competició. Ha guanyat cinc mundials de pilots i tres de constructors. Ha treballat a Ferrari, McLaren, Benetton, Prost i Tyrrell. Santcugatenc de tota la vida, va néixer al carrer del Carme fa 57 anys. En els últims anys, Villadelprat és analista tècnic de les transmissions del Mundial de Fórmula 1 a TV3.

Diu que no s’imaginava aquest reconeixement que li ha fet la seva ciutat, Sant Cugat.
No, la veritat és que no. I m’ha fet molta il·lusió! Em va trucar l’alcaldessa, Mercè Conesa, per dir-m’ho. Em va explicar que aquest era un guardó que el decidia ella directament i que reconeix la trajectòria professional d’un santcugatenc. Em va sobtar moltíssim la seva trucada. De fet [riu], li vaig dir a l’alcaldessa si n’estava segura...

A la gala, en els parlaments, va dir que aquesta era una distinció “a la constància i a la paciència”.
En aquest món, a banda de tenir desitjos i lluitar pel que vols, també has de saber no defallir i llançar la tovallola. Les coses no sempre arriben quan un les vol i, de vegades, arriben quan un menys s’ho espera, com aquest Premi Ciutat de Sant Cugat. El que he fet tota la meva vida és anar pujant esglaons, poc a poc. No he arribat fins a on he arribat d’un dia a l’altre. Sempre he fet la feina el millor possible. I per això necessites constància, paciència, està molt convençut del que vols fer i creure en tu mateix.

Ha guanyat molts títols i li hauran fet reconeixements, però aquest guardó, pel fet que li concedeixi Sant Cugat, és especial?
Ho és. Al País Basc em van donar l’Euskal Manager i em va fer il·lusió. Per a mi el Premi Ciutat de Sant Cugat és un reconeixement important i més si me’l van donar davant de la meva família, els meus amics i el meu poble.

Més de quaranta anys vinculats al món del motor.
M’he dedicat exclusivament a aquest món. No he fet res més. Per sort, he fet el que m’ha agradat sempre i estimo. Ha estat la meva afició i la meva manera de guanyar-me la vida. He arribat al màxim que podia aspirar. Potser sí que estic una mica frustrat de no haver pogut tirar endavant l’equip Epsilon Euskadi a Espanya, però no es pot tenir tot a la vida. He tingut molta sort a la vida.

Algun dels seus dos fills vol seguir els seus passos?
La passió del meu fill gran és el bàsquet. Està fent Inef. La petita sí, vol ser enginyera industrial. Li agrada la mecànica i l’enginyeria, i s’hi vol dedicar.

Ha viscut molt, i molt intensament!
La meva vida ha estat molt diferent a la resta de la gent, amb una intensitat molt gran. Un noi de poble que ha estat en hotels de cinc estrelles i en avions privats i helicòpters dels equips... Sempre has de saber on ets, i més en el món de la Fórmula 1. Vaig passar d’un extrem a l’altre. Voles! És una vida molt intensa. He viscut dues vides! Viatjar tant m’ha ensenyat moltes cultures i llengües, i he fet molts amics. Tot això t’obre el cap en moltes coses. Té moltíssims avantatges. Creixes com a persona.

De tots aquests anys, amb quin record positiu es queda? I negatiu?
Quan vaig arribar a Anglaterra vaig estar d’il·legal durant un temps, sense diners, i vaig arribar a dormir dins el cotxe. Em dutxava en una piscina municipal. Vaig treballar en un restaurant rentant plats. Tot això fins que vaig entrar a treballar en un equip. Cada etapa ha tingut el seu moment. Professionalment, el moment més important és quan vaig ser el màxim responsable de l’equip Benetton. Vaig poder agafar l’experiència d’haver treballat a McLaren, Ferrari... i vam guanyar títols. Era una manera de tancar un cercle. Va ser un moment molt especial. La meva vida sempre ha estat així: la Fórmula 1 és sempre emoció i activitat. Mai en tens prou. Sempre pots millorar. Aquesta és una feina que quan creus que en saps és quan te n’adones que realment no en saps. Sempre et trobaràs algú que en sap més que tu. Sempre has d’estar al dia constantment de tot: llegir, observar el que fan els altres. És una feina molt esgotadora. Tota la vida no pots estar lluitant per ser el millor.

Què fa ara?
Poc, recollir-me. Col·laboro amb TV3, que ha fet molt per la Fórmula 1, El País, l’Sport i El Larguero. Està amb la família i gaudir de la vida, que no ho he pogut fer mai.

Tornarà a la Fórmula 1?
Aquest any podia haver tornat com a màxim responsable d’un equip de Fórmula 1. Però entre el procés del concurs de l’equip Epsilon Euskadi i també les ganes d’estar tranquil, vaig dir que no. I quan comences a dir que no, la gent té tendència a oblidar-se molt ràpidament de tu. Sé que a partir d’ara, tornar serà molt més complicat.

Com viuen els aficionats la Fórmula 1?
És el més gran espectacle del món. És un circ espectacular.

Com es presenta el mundial?
Molt bonic. Hi haurà quinze cotxes amb un segon de diferència. Estarà tot molt tibat. En les primeres curses pot passar de tot.