Jordi Lorente, l'atleta que lluita perquè la discapacitat no sigui un obstacle

El santcugatenc no entén que "si l'esport és inclusiu, perquè es rebutja als discapacitats?"

Jordi Lorente López va patir fa quinze anys una amputació de la cama esquerra (no té fèmur) com a conseqüència d'una malaltia. Havia fet atletisme i va decidir tornar-lo a practicar, però ara en la seva cadira de rodes en la que hi va instal·lar un batec. I des de llavors que no ha parat de competir en proves populars, com les mitges maratons de Sant Cugat, Barcelona, Granollers, Gavà (ha estat campió de la classificació general), Sitges i El Prat, la Marató de Barcelona o la Maratest de Badalona (segon).

Però lamenta que les organitzacions de les curses no li ho posen fàcil per inscriure's. "En moltes curses no hi puc participar perquè al·leguen que utilitzo una handbike, i no és així. Jo no faig servir cap handbike, uso la meva cadira de rodes, que és una cadira de rodes estàndard, no és de competició. A més, també acredito els meus temps. La solució és tan fàcil com que em deixin sortir un minut abans que es doni el tret de sortida", explica. "No és normal, per exemple, no poder córrer la Mitja Marató de Barcelona", es queixa. Això sí, Lorente, que també té una discapacitat visual, assegura que en les proves de Sant Cugat en què ha participat, com la mitja marató, la Sant Silvestre o la Moonrace, no ha tingut mai problemes per participar-hi. "Al contrari, sempre han estat facilitats", afirma.

Lorente: "Si l'esport és inclusiu, perquè es rebutja als discapacitats?"

Jordi Lorente en la seva arribada en la Sant Silvestre de Sant Cugat, el passat 31 de desembre. FOTO: Lali Álvarez

El santcugatenc, que quan córrer no ho fa per cap club (és independent) només demana "una mica de sensibilitat. Si l'esport és inclusiu, perquè es rebutja als discapacitats? Hem d'aprendre tant de països com França i Alemanya!". De jove, als 14 anys, ja jugava a bàsquet a Badalona i va ser entrenador. "Fer esport significa molt per a mi. És tan important per l'estat d'ànim! Quan competeixo, la meva discapacitat desapareix i em sento un atleta", assenyala. Tampoc compta amb el suport d'institucions i empreses. "No tinc ajuts i ser discapacitat surt molt car", detalla.

Jordi Lorente, de 48 anys, es mostra orgullós de poder ser un exemple i un referent per altres esportistes: "Hi ha gent que se m'apropa i em diu que quan em veu córrer a mi, es motiva per fer esport. I això, per a mi, és una satisfacció". S'entrena entre 3 i 4 vegades a la setmana i, de tant en tant, fa entrenaments d'entre 30 i 40 quilòmetres.

18è en la classificació general de la 8a Sant Silvestre de Sant Cugat

El santcugatenc acaba de finalitzar en la 18a posició en la classificació general de la 8a Sant Silvestre de Sant Cugat, en la que ha aconseguit el seu millor temps (36.04) en una cursa de 10 quilòmetres. Aquesta és la segona vegada que hi ha pres part, convidat per l'organització.

Després de l'amputació, Lorente va jugar a bàsquet en cadira de rodes a la lliga espanyola amb diferents clubs, com l'AMIBA, el Costa Daurada i la UE Sant Feliu. Jordi Lorente és membre de La Taula per a persones amb discapacitat de Sant Cugat.

 
Comentaris

Destaquem