Juan Alday: "Fa 30 anys que dono classes i al Club Tennis Natació és on millor m'hi sento"

Aquesta és la segona etapa de Juan Alday Pizzi com a director tècnic esportiu de la secció de pàdel del Club Tennis Natació Sant Cugat. Després de fer-ho del 2009 al 2014 -5 temporades-, el setembre del 2019 va tornar al club que presideix Xavi Prunera, en substitució de Jaume Carreras. El CTN Sant Cugat té prop de 200 jugadors i jugadores que formen part de l'escola de menors i d'adults. El de Sabadell, nascut a La Pampa (Argentina), té 46 anys i en fa 30 que dona classes de pàdel. Des de fa 8 temporades és l'entrenador de la santcugatenca Marta Marrero, jugadora número 1 del món.

Per què decideix tornar al Club Tennis Natació Sant Cugat com a director tècnic esportiu de la secció de pàdel?

Els últims cinc anys he estat fora. M'he dedicat molt al pàdel professional, però sempre he estat en contacte i relacionat amb el club. Aquesta sempre ha estat casa meva. En els 30 anys que fa que dono classes de pàdel és el lloc on millor m'hi sento. I davant la possibilitat de tornar, estic encantat d'haver pres aquesta decisió.

Per què diu que s'hi sent a gust? Per què és especial?

És un club molt familiar. La gent del club estima al club. La part social funciona molt, molt bé. Jo tinc una relació especial amb el club perquè, quan jo vaig arribar, el club tenia 5 pistes de pàdel, i se'n van fer tres més. Vam potenciar el pàdel. M'hi sento molt bé, molt còmode i molt a gust. Encaixo perfectament amb el club.

Com a director tècnic esportiu de la secció de pàdel del club, quins són els objectius que es marca?

Els meus objectius sempre són molt ambiciosos. Tenim cobertes totes les àrees, des del nivell d'iniciació, on aconseguir que la gent comenci a jugar a pàdel també és una il·lusió. A l'escola de menors tenim nens que comencen a jugar, d'altres que van millorant, i d'altres que competeixen. Els de competició volem que s'introdueixin en el pàdel de nivell competitiu alt. I en adults, anem barrejant entre els nivells de gent més gran amb gent més jove, amb l'objectiu d'oferir el millor servei possible i tenir la quantitat més gran de jugadors i jugadores.

Tant en la categoria d'adults com en la de menors, també competeixen en la modalitat de per equips.

I tant! Tenim 7 equips d'adults, entre masculins i femenins. Cada vegada tenim més equips, i això és una de les parts que li dona vida al club. D'anar a competir tots plegats. I també tenim equips de menors.

I quin és el nivell esportiu d'aquests equips?

És un bon nivell. En adults, l'equip de veteranes femení, que és un equip de fa molts anys, van arribar a jugar unes semifinals del Campionat d'Espanya. I de menors, estem contents perquè eliminatòries que la temporada passada perdíem, ara les estem guanyant. Estem millorant el nostre nivell. La filosofia d'aquest club és no fitxar mai.

Es fixa algun objectiu esportiu en concret?

El més important és que el pàdel funcioni en l'àmbit social i que tothom es diverteixi jugant-lo. I si hi ha algun noi o noia que tingui ganes de competir, acompanyar-lo perquè ho pugui fer. Al final, però, no deixa de ser un club social on has de tenir en compte moltes coses, no només una.

Si per nivell esportiu haguéssim d'establir un rànquing a Catalunya, en quin lloc situaria el CTN Sant Cugat?

El gran problema que hi ha és que en la competició per equips molts clubs fitxen, i la nostra idea és no fer-ho.

La formació dels palistes més petits és un dels objectius prioritaris?

Sí, sí totalment. Sobretot, en el nivell d'iniciació. Volem que estimin aquest esport, que tinguin ganes de jugar-lo. Per això, en el pàdel és molt important la part social. Que aprenguin a jugar bé i, si algun palista té intenció de competir, tenim l'opció d'oferir aquest servei.

Els jugadors i jugadores de pàdel del club tenen algun perfil concret?

En aquest club hi ha molta il·lusió, l'àrea de tenis funciona molt bé i tira en aquest sentit, en la il·lusió. És una qüestió que té a veure en passar-s'ho bé, estar amb gent. És un perfil molt sa.

Si hagués de destacar alguna diferència respecte a la resta de clubs de la comarca, quina seria?

En l'àmbit familiar, en un rànquing podríem estar entre els millors. Al club, quasi ningú fa res sol, i això és molt bo. Hi ha moltes famílies i tot es fa en conjunt.

El club construirà dues pistes més de pàdel.

És així, i el club millorarà. Amb les dues pistes noves podrem fer moltes més coses, com organitzar un Gran Slam o un Super Gran Slam. Som molt ambiciosos i volem tenir els millors entrenadors, oferir més serveis. El club està vivint una etapa molt bona -han entrat nous socis- i es faran moltes coses noves. I això m'agrada.

Vostè és l'entrenador de la santcugatenca Marta Marrero, número 1 del món. Quin balanç fa d'aquesta temporada 2019 de Marta Marrero-Marta Ortega?

Ha estat una temporada excel·lent perquè hem acabat número 1 del món en un projecte nou, amb Martita Ortega, que en tota la seva vida només havia guanyat un torneig, i aquest any n'han guanyat 7. És la número 1 del món més jove de la història. Fa 8 anys que entreno Marta Marrero. Vam començar des de quasi zero, i hem arribat al més amunt possible. Aquesta temporada ha estat inigualable.

Quin és el sostre de Marta Marrero?

On ella vulgui. Ella sap que el dia que ho deixem d'intentar no treballarem junts. Encara li queda bastant per millorar, per sort.

Després d'una temporada juntes, Marta Ortega ja no serà la nova parella de joc de Marta Marrero. La seva nova companya és Paula Josemaría. Per què han decidit fer aquest canvi?

En el pàdel professional és important anar buscant nous reptes, i el repte de l'any 2020 és un repte molt apassionant. Des que fa 8 temporades vam començar a entrenar junts amb la Marta, sempre hem treballat amb l'objectiu de buscar nous reptes i objectius. La idea que la Marta i la Paula puguin entrenar juntes, sent un sol equip, que és molt important, ha estat la clau del canvi. Per això hem pres aquesta decisió.

Quin tipus de jugadora és la Paula Josemaría?

La Marta i la Paula són dues jugadores molt explosives, sobretot la Paula, que també té molt poder de definició. Podrem fer un joc molt més agressiu. La Paula és una jugadora que fa 4 anys que jugar professionalment, té ambició i un potencial excel·lent. Ha anat pujant a la mateixa velocitat que la Marta. En ella hem vist molta ambició, ganes de millorar i molta competitivitat. Fa dos anys van jugar un partit en un campionat per equips i els va agradar moltíssim. Espero que el 2020, com ho hem fet el 2019, intentem guanyar tot el possible.

A títol personal, vostè és l'entrenador d'un grup de jugadors i jugadores d'alt nivell.

A banda d'entrenar Marta Marrero, entreno una noia francesa que ha vingut a viure a Sant Cugat, Alix Collombon. Es vol dedicar al pàdel professional. En aquests moments és la jugadora 30 del món de pàdel. També entreno la seva companya de joc, Nicole Traviesa. També al santcugatencs Tonet Sans i Robin Haziza, i a Marc Quílez, Aitor García, Juanlu Blanco, Guillem Figuerola, entre d'altres.

Què és per a vostè el pàdel?

La meva vida. El visc d'una manera molt important. Dono classes des dels 16 anys.

El pàdel ja no és una moda. Què és?

En aquests moments és una bogeria. En l'àmbit del pàdel amateur cada vegada hi juga més gent, i professionalment, cada torneig té prop de 2 milions de visualitzacions. S'hi van afegint països. És increïble anar a jugar a Lisboa i a Suècia i que s'ompli la instal·lació. El torneig de pàdel de Gstaad va tenir més èxit que el de tenis. Al de pàdel hi van anar 4.000 espectadors, i al de tenis, 1.500. Ara ja s'està jugant a Mèxic i Brasil. Cada vegada va a més i en qualsevol moment també es jugarà a la Xina i a Alemanya. Ja s'està parlant del pàdel olímpic, tot i que per això encara queda. A Espanya no s'entén que no es jugui a la resta de països i a Argentina és una bogeria. És un esport del tot consolidat.