Julià Garcia: "Un àrbitre em va dir: marxa un cavaller del futbol"

Julià Garcia Jané ha dirigit els primers equips del CE Sabadell, en la Segona Divisió, el Palamós CF, la UDA Gramenet i el CE L'Hospitalet en la Segona Divisió B, i el CE Europa, el CF Badalona i l'AEC Manlleu, en la Tercera Divisió, entre d'altres. Ha aconseguit ascensos amb el CF Badalona i el CE Sabadell a la Tercera Divisió.

Com a jugador (jugava de mig), una greu lesió al genoll a 21 anys el va obligar a deixar de jugar, just quan l'anava a fitxar el Saragossa. El primer club on va jugar va ser en l'equip infantil del Mira-sol Futbol Club. Ha impartit cursos a l'Escola d'Entrenadors de la Federació Catalana de Futbol i en l'actualitat forma part del Comitè d'Entrenadors de l'estament federatiu.

La temporada passada, la 2015-2016, Julià Garcia va entrenar el seu últim equip sènior, la UE Rubí, en la Tercera Divisió. La seva passió pel futbol ha fet que Garcia hi continuï vinculat. És el coordinador del futbol base de la UE Rubí. L'èxit que més es recorda de Julià Garcia és que en l'època de Frank Rijkaard i Ronaldinho va eliminar el FC Barcelona de la Copa del Rei amb la UDA Gramenet.

Durant els últims 20 anys ha estat professor d'educació física de l'escola Àgora. Es va jubilar el passat 30 de gener.

Quin balanç en fa dels 40 anys que porta entrenant equips de futbol?
M'he passat mitja vida treballant amb gent jove, tant de professor d'educació física com d'entrenador de futbol. I la satisfacció personal ha estat enorme. He ensenyat les meves idees tant docents com futbolístiques. Em trobo gent pel carrer, que em saluda i es recorda de mi. I les amistats que he fet, i que parlin bé de tu. És la millor satisfacció que un pot tenir.

Què li ha aportat el futbol?
Estar vinculat a l'esport tota la meva vida. Viatjar, conèixer altres ciutats, altres cultures, conèixer molta gent, molts caràcters. Ser gairebé un psicòleg. Quan vaig estudiar per ser entrenador, en els cursos em van donar poques classes de psicologia, però n'he après a la pràctica. L'esport m'ha fet sentir-me bé.

Quin és el millor i pitjor record que guarda del futbol?
Els millors records són les victòries. És el treball de tota una setmana! I el pitjor, que amb la UDA Gramenet vam estar quatre anys seguits a punt de pujar a Segona Divisió, i sempre per petits detalls. Sempre em pregunto: Per què no vam pujar? I el pitjor, no poder veure créixer els meus fills. I aquestes coses costen d'assimilar.

Amb tanta experiència i vivències, no s'ha plantejat escriure un llibre?
Fa dies que hi penso. M'agradaria fer-ho.

Ha pogut entrenar en equips importants...
Sí, a Cartagena, Burgos, Numància i Ceuta. Però no volia deixar la docència. Tampoc hi havia les possibilitats d'anar a entrenar a l'estranger, com ara.

Comença una nova etapa, diferent però il·lusionant.
Sí, és una etapa per continuar vinculat al futbol i aportar els meus coneixements als més joves. Fins que el cos aguanti.

El futbol ha canviat moltíssim.
Els entrenadors hem passat de no tenir ni gairebé paper per fer l'alineació a les pissarres digitals. Els entrenadors d'avui en dia estan molt ben preparats, molt més del que estàvem nosaltres. Abans, el joc era directe i els partits es guanyaven en segones jugadores. Ara, l'espai ha canviat, sobretot després de tants cursos formatius que es fan de futbol i les noves metodologies de treball. Ara es comença a jugar des del darrere amb la pilota controlada. A mi sempre m'ha agradat tenir un equip sòlid en defensa i un equip que tingui molt clar què s'ha de fer en atac i en defensa. I aquesta conjunció sempre m'ha anat força bé. I ho he adaptat amb les plantilles que he tingut. Jugar a futbol, tothom hi juga, però saber jugar un partit, no. Dels onze jugadors d'un equip sempre n'has de tenir 5 o 6 que et sàpiguen jugar un partit. Els partits també s'han de saber jugar. El futbol de Johan Cruyff i el de Pep Guardiola ha ensenyat a entrenar. Hi ha molt bons entrenadors joves molt ben preparats que han marxat a fora a treballar.

En el món del futbol és difícil que es parli bé dels entrenadors, però de vostè sempre se n'ha parlat bé.
He tingut una bona relació amb els entrenadors, molt bona connexió, ens hem ajudat. Per a mi, primer és la qüestió personal que no pas si guanyes o perds. No he sigut mai una persona conflictiva, mai he provocat incendis als clubs on he estat, i he tingut una bona relació amb els àrbitres. Hi va haver un àrbitre que em va dir: "Ha marxat un cavaller del futbol". En el món del futbol hi ha d'haver joc net. Tothom vol guanyar, i jo el primer, però sempre s'ha de respectar el rival.

Com és que sent santcugatenc no ha entrenat en cap club de Sant Cugat. Per què?
No ho sé. Tinc una bona relació amb Hans Schönhöfer, director tècnic de la secció de futbol del Junior FC, i amb els coordinadors del Sant Cugat Esport FC. Vaig a veure partits del primer equip del Sant Cugat Esport FC. I em sap greu que no juguin jugadors de la pedrera, com sí que ho fa el Junior FC.

Sant Cugat hauria de tenir un equip en la Tercera Divisió?
El primer que ens hem de preguntar és si Sant Cugat és una ciutat futbolera.