Després de realitzar un esforç físic elevat cal fer una bona recuperació per tal d’evitar lesions. El fisioterapeuta del CAR Miquel Àngel Cos detalla els quatre punts més importants.
Recuperació continuada
És la fase de la recuperació que es produeix abans i durant la realització de l’esforç. Depèn, sobretot, de la capacitat de l’atleta per acumular energia durant l’esforç. Un bon escalfament és el millor mètode previ a l’activitat física. Cal fer exercicis d’escassa intensitat per tal de preparar bé el cos. També es pot fer un massatge de competició o d’escalfament. A més, una bona recuperació pot ser una dutxa d’aigua freda de curta durada (1 minut com a màxim).

Recuperació ràpida
Aquesta fase comença un cop s’ha acabat l’esforç i fins a dues hores després de l’activitat per tal d’accelerar la normalització del metabolisme, entre d’altres factors. En aquest cas, es recomana fer exercicis de poca intensitat, carrera suau, estiraments estàtics passius, un massatge postcompetició amb gel i una dutxa freda.

Recuperació profunda
En proves maratonianes, pot ser necessari dedicar més temps a recuperar la normalitat del metabolisme i que hàgim de fer algun exercici passades les dues hores de l’activitat. En aquest cas es poden fer entrenaments de caràcter regeneratiu, estiraments neurofisiològics, una bona hidratació, nutrició i descans suficient. Els massatges de descàrrega, el jacuzzi o l’spa poden ajudar a tornar el nostre cos a la normalitat.

Esgotaments crònics
Aquesta fase és la de regeneració en esgotaments crònics. En aquest aspecte hi ha mètodes passius i actius que cal tenir en compte alhora. Els massatges, la termoteràpia, la hidroteràpia, la sauna i l’electroteràpia són els elements que ens ajudaran a recuperar el nostre cos i tornar a la normalitat.

Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok