Mari Carmen Solana i Paco Arroniz: “Més que un club, l’Olímpyc Floresta FS és un sentiment ”

La Mari Carmen Solana Valverde i el Paco Arroniz Llanos són parella i viuen a Valldoreix des de fa molts anys. La Mari Carmen va néixer fa 61 anys a Barcelona i el Paco, que té 44 anys, és de Sant Cugat de tota la vida. Fa un any, l’Olímpyc Floresta Futbol Sala els va reconèixer amb els carnets de socis honorífics 3 i 4, per la seva constant col·laboració desinteressada amb l’Olímpyc Floresta FS. Professionalment es dediquen al món de la neteja.

Quant temps fa que estan vinculats a l’Olímpyc Floresta FS?
M. C. S.: Uns disset anys, quan el meu fill, el Jordi Aranda, va començar a jugar a l’Olímpyc. Posteriorment, va deixar de jugar-hi, però nosaltres sempre hem seguit el primer equip i setmana rere setmana rentem la roba d’escalfament i del partit del primer equip. És la nostra manera de col·laborar amb el club i ens consta que estan molt agraïts.

Com és l’Olímpyc?
M. C. S.: Molt familiar i humà, amb molta gent implicada. El Carlos Martínez, el delegat del primer equip, quan vam arribar ell ja hi era, com el mateix president, l’Àngel Ruiz, que aleshores era entrenador, o el Dani Martí, que continua jugant al primer equip. L’Olímpyc té molt de mèrit per la funció que fa. Si no fos pel tipus de gent que hi ha, el club hagués desaparegut. A l’Olímpyc tot es valora més.
P. A.: Al club tot funciona a base de col·laboracions desinteressades de molta gent, com ho fem nosaltres. I per això ens agrada tant. Si l’Olímpyc no fos el tipus de club que és, no hi col·laboraríem.

Més que un club, l’Olímpyc és un sentiment?
M. C. S.: Sí, sí. Quan perden i entren en una dinàmica negativa, ens sap molt de greu.
P. A.: Sí, sí, indubtablement.

Si la feina els ho permet, no es perden cap partit.
M. C. S.: Així és. Treballem molt i la nostra vàlvula d’escapament és seguir l’Olímpyc, tant a casa com a fora. Ara ja no tant, però havíem viatjat amb l’equip a Mallorca, Gandia, Castelló, Vila-real, Saragossa, Osca, Jaca...

A banda de la funció social, l’Olímpyc és un referent en l’àmbit esportiu.
M. C. S.: L’Olímpyc sempre ha treballat des de la base.
P. A.: El primer equip juga en una categoria important i els jugadors de la base tenen il·lusió per arribar al primer equip. I, compte! El primer equip està en la tercera categoria més important del futbol sala espanyol. I no hi juga només aquesta temporada. Ja hi ha jugat una desena més.

Sembla que el primer equip ha agafat aire amb dues primeres victòries i consecutives a la lliga?
M. C. S.: Ens salvarem.
P. A.: Si juguen amb la intensitat i les ganes que ho van fer el dissabte 2 de novembre contra el 5 Martorell CS, ens mantindrem. Hem demostrat que tenim equip per jugar en aquesta categoria. Molts cops recordo l’equip que teníem fa uns anys amb els germans Reixach, el Joan i el Jordi. Era impressionant veure’ls jugar. Allò va ser una època daurada de l’Olímpyc.

Com a fidels seguidors de l’Olímpyc, demanarien a l’Ajuntament que posés calefacció al Pavelló Municipal de la Floresta?
M. C. S.: Fa molt fred i molta humitat. Fa dues temporades, quan es va jugar el derbi entre l’Olímpyc Floresta FS i el FS Sant Cugat, va venir l’alcaldessa, Mercè Conesa. Feia un fred horrible. La meva germana se li va acostar i li va demanar que valorés el fred que feia a la instal·lació... Conesa va dir-li que ho tindria en compte... L’exalcalde Lluís Recoder ho va prometre...
P. A.: Ens apassiona passar fred... [Riu]. El programa electoral de l’últim mandat de Lluís Recoder recollia que si era escollit alcalde posaria calefacció a tots els pavellons de Sant Cugat. Si posessin calefacció al pavelló vindria més gent, segur. Hi fa molt de fred i la gent abans de venir s’ho pensa dues vegades. Nosaltres hem estat a molts pavellons i li asseguro que no n’hi ha cap que faci més fred que el de la Floresta.