Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Per què ha decidit deixar de jugar a l’elit de l’hoquei sobre herba?
Fa molts anys que jugo a hoquei sobre herba, i catorze anys a Divisió d’Honor. La gent em diu que encara sóc jove –té 28 anys–, però ja no puc rendir al mateix nivell i em suposa un esforç mental que ja no puc donar més. Pesa molt. Si seguís jugant no m’ho passaria bé i no vull acabar jugant sense gaudir-ne. L’hoquei sobre herba és un esport amateur, que no et permet dedicar-te només a això. Crec que ja és el moment de deixar-ho.
És una decisió molt meditada.
Sí, sí que ho és. Vaig prendre la decisió a principis de temporada. Ja vaig estar a punt de deixar-ho fa dues temporades, quan ho va fer la Júlia Menéndez. En aquests dos últims anys hi ha hagut un grup molt bonic, tot i la diferència d’edat amb les jugadores joves. Això ha fet que hagi jugat aquests dos últims anys.
Què farà a partir d’ara?
També hi ha circumstàncies personals que m’han fet prendre aquesta decisió. Però si no hi hagués hagut aquestes circumstàncies, ho hauria deixat igualment. Marxo a Austràlia. S’obre una nova etapa personal i crec que és molt bona per a mi. Estic molt il·lusionada. Fa molts anys que estic al Junior FC i necessito nous aires, projectes nous i aprendre coses noves. I crec que en aquest projecte personal ho podré tenir.
I què hi farà, a Austràlia?
Jugaré a hoquei sobre herba, però a un nivell inferior al que he jugat fins ara, sense cap mena de pressió. Intentaré viure del món de l’hoquei sobre herba, que és el que m’apassiona. El meu cosí, el Víctor Romagosa, fa vuit anys que està a Austràlia, i treballa en un club d’hoquei sobre herba. Ja hi vaig anar fa quatre anys, i hi vaig estar tres mesos. En aquest club ja em coneixen una mica, i això m’obre una mica les portes. Però marxo sense cap acord.
El Junior FC...
Si no hagués marxat a Austràlia, segur que hauria continuat involucrada en el Junior FC. En aquests cinc anys en què he estat la coordinadora esportiva des de l’escola fins a juvenil (abans també havia estat entrenadora) he pogut aportar una mica del que l’hoquei sobre herba m’ha aportat a mi. Si tornés, i pogués tornar a ser coordinadora o portar equips competitius del club, ho faria encantada.
Quan torni d’Austràlia, veurem Maria Romagosa dirigint el primer equip?
[Riu] És una possibilitat. No ho negaré. Sempre he pensat que un dels meus objectius després de deixar de jugar seria entrenar el primer equip. Però la vida dóna moltes voltes. Ara marxo a Austràlia.
Què és per a vostè el Junior FC?
És una part molt important de la meva vida. M’ha format com a persona, he fet molts amics, m’ha fet viure situacions difícils per superar-me, per coneixe’m, per créixer... El Junior FC és molt. És un sentiment. M’ha donat molt. Moments difícils, molts; moments bonics, el triple. La gent del Junior FC valora la meva feina. El Junior FC m’ha donat l’oportunitat i la confiança de créixer professionalment. Vaig començar a ser coordinadora als 23 anys. I això, ho agrairé eternament. I, a sobte, he acomplert el meu somni, jugar uns Jocs Olímpics, gràcies a la formació que he rebut en el meu club, el Junior FC. El Junior FC sempre estarà present en la meva vida. Mai m’acomiadaré del Junior FC. No és un comiat. És un punt i seguit.
La Júlia Menéndez i vostè són dues icones del Junior FC.
Hem de treballar perquè en surtin moltes. Hem donat una part de la nostra vida al Junior FC, perquè era la nostra passió (ens passàvem el dia al Junior FC), però no hauríem estat unes icones i no hauríem acomplert els nostres somnis sense el club. Abans de nosaltres també hi va haver altres icones, com l’Eli Maragall i la Carol Abad. Ja Júlia ha estat la icona del Junior FC. Ha estat l’exemple en tot. És una de les meves millors amigues.
Quina creu que serà la pròxima icona?
Cristina Guinea, sense cap mena de dubte. És una jugadora amb molt potencial. Està a la selecció espanyola i és entrenadora de dos equips al club.
Al llarg de la seva carrera esportiva ha rebut diferents ofertes per marxar del Junior FC. Per què no ho ha fet?
Sóc una persona molt fidel amb el que crec. El Junior FC m’ho ha donat tot i s’ha de ser agraït.
Quins han estat els entrenadors i les jugadores que més l’han marcat?
Joan Vidal, Lluís Casas i Marc Lammers. De jugadores, la Júlia Menéndez, que hem jugat juntes al Junior FC des dels 8 anys. Hem gaudit de les victòries i les derrotes i hem compartit el nostre somni de jugar uns Jocs Olímpics. Amb una mirada, les dues enteníem què ens volíem dir.
Amb la marxa del tècnic Joan Vidal, s’obre un nou cicle al primer equip.
Sí, amb unes jugadores molt joves i fantàstiques, que ja han demostrat que són competitives i que estimen el Junior FC i l’hoquei sobre herba. Tenen molta qualitat i són molt bones persones. Són un equip molt fort i un grup d’amigues. L’entrenador que vingui començarà un projecte nou, però ha d’aconseguir mantenir aquest esperit d’equip per poder arribar lluny. El Joan Vidal, a banda d’ensenyar-me hoquei sobre herba, m’ha ensenyat a coneixe’m com a persona, a superar reptes. Per a mi és un amic. El Joan ha fet molt per a la secció. De vegades, al Junior FC pequem d’infravalorar el que tenim a dins. S’hauria de valorar molt més el que tenim a dins, que no és poc.
A quin nivell estan els equips de base del Junior FC?
El Junior FC sempre ha apostat per la base. S’està treballant molt bé. Estem creixent. Ara tenim més de 300 nens i nenes i això fa que de la quantitat surti la qualitat. El futur del Junior FC és bo. I s’ha de seguir apostant per tenir bons entrenadors.
L’hoquei sobre herba és un esport important a Sant Cugat?
Sí. Hem crescut. Hem començat a entrar a les escoles, com al Thau i l’Avenç. Hem fet exhibicions al centre de Sant Cugat. La Copa d’Europa d’Hoquei Sala que vam jugar al Pavelló 3 va ser un boom. Moltes nenes van venir a jugar al Junior FC.
Una icona del Junior FC
La dorsal número 9 i una de les capitanes del primer equip de la secció d’hoquei sobre herba del Junior FC va començar a jugar als 7 anys i als 14 ja va començar a jugar al primer equip. Deixa de jugar després de ser les dues últimes temporades la màxima golejadora de la Divisió d’Honor, la categoria més alta de l’hoquei sobre herba espanyol. Amb el Junior FC, entre altres èxits esportius, ha aconseguit un Campionat d’Espanya d’Hoquei Sala i subcampionats de la Divisió d’Honor i de la Copa de la Reina. Amb la selecció espanyola, que hi ha jugat des de l’any 2000, ha fet un setè lloc als Jocs Olímpics de Pequín i un subcampionat del món d’hoquei sala. En els últims cinc anys ha estat la coordinadora des de l’escola fins a juvenils. És administrativa.
Fa molts anys que jugo a hoquei sobre herba, i catorze anys a Divisió d’Honor. La gent em diu que encara sóc jove –té 28 anys–, però ja no puc rendir al mateix nivell i em suposa un esforç mental que ja no puc donar més. Pesa molt. Si seguís jugant no m’ho passaria bé i no vull acabar jugant sense gaudir-ne. L’hoquei sobre herba és un esport amateur, que no et permet dedicar-te només a això. Crec que ja és el moment de deixar-ho.
És una decisió molt meditada.
Sí, sí que ho és. Vaig prendre la decisió a principis de temporada. Ja vaig estar a punt de deixar-ho fa dues temporades, quan ho va fer la Júlia Menéndez. En aquests dos últims anys hi ha hagut un grup molt bonic, tot i la diferència d’edat amb les jugadores joves. Això ha fet que hagi jugat aquests dos últims anys.
Què farà a partir d’ara?
També hi ha circumstàncies personals que m’han fet prendre aquesta decisió. Però si no hi hagués hagut aquestes circumstàncies, ho hauria deixat igualment. Marxo a Austràlia. S’obre una nova etapa personal i crec que és molt bona per a mi. Estic molt il·lusionada. Fa molts anys que estic al Junior FC i necessito nous aires, projectes nous i aprendre coses noves. I crec que en aquest projecte personal ho podré tenir.
I què hi farà, a Austràlia?
Jugaré a hoquei sobre herba, però a un nivell inferior al que he jugat fins ara, sense cap mena de pressió. Intentaré viure del món de l’hoquei sobre herba, que és el que m’apassiona. El meu cosí, el Víctor Romagosa, fa vuit anys que està a Austràlia, i treballa en un club d’hoquei sobre herba. Ja hi vaig anar fa quatre anys, i hi vaig estar tres mesos. En aquest club ja em coneixen una mica, i això m’obre una mica les portes. Però marxo sense cap acord.
El Junior FC...
Si no hagués marxat a Austràlia, segur que hauria continuat involucrada en el Junior FC. En aquests cinc anys en què he estat la coordinadora esportiva des de l’escola fins a juvenil (abans també havia estat entrenadora) he pogut aportar una mica del que l’hoquei sobre herba m’ha aportat a mi. Si tornés, i pogués tornar a ser coordinadora o portar equips competitius del club, ho faria encantada.
Quan torni d’Austràlia, veurem Maria Romagosa dirigint el primer equip?
[Riu] És una possibilitat. No ho negaré. Sempre he pensat que un dels meus objectius després de deixar de jugar seria entrenar el primer equip. Però la vida dóna moltes voltes. Ara marxo a Austràlia.
Què és per a vostè el Junior FC?
És una part molt important de la meva vida. M’ha format com a persona, he fet molts amics, m’ha fet viure situacions difícils per superar-me, per coneixe’m, per créixer... El Junior FC és molt. És un sentiment. M’ha donat molt. Moments difícils, molts; moments bonics, el triple. La gent del Junior FC valora la meva feina. El Junior FC m’ha donat l’oportunitat i la confiança de créixer professionalment. Vaig començar a ser coordinadora als 23 anys. I això, ho agrairé eternament. I, a sobte, he acomplert el meu somni, jugar uns Jocs Olímpics, gràcies a la formació que he rebut en el meu club, el Junior FC. El Junior FC sempre estarà present en la meva vida. Mai m’acomiadaré del Junior FC. No és un comiat. És un punt i seguit.
La Júlia Menéndez i vostè són dues icones del Junior FC.
Hem de treballar perquè en surtin moltes. Hem donat una part de la nostra vida al Junior FC, perquè era la nostra passió (ens passàvem el dia al Junior FC), però no hauríem estat unes icones i no hauríem acomplert els nostres somnis sense el club. Abans de nosaltres també hi va haver altres icones, com l’Eli Maragall i la Carol Abad. Ja Júlia ha estat la icona del Junior FC. Ha estat l’exemple en tot. És una de les meves millors amigues.
Quina creu que serà la pròxima icona?
Cristina Guinea, sense cap mena de dubte. És una jugadora amb molt potencial. Està a la selecció espanyola i és entrenadora de dos equips al club.
Al llarg de la seva carrera esportiva ha rebut diferents ofertes per marxar del Junior FC. Per què no ho ha fet?
Sóc una persona molt fidel amb el que crec. El Junior FC m’ho ha donat tot i s’ha de ser agraït.
Quins han estat els entrenadors i les jugadores que més l’han marcat?
Joan Vidal, Lluís Casas i Marc Lammers. De jugadores, la Júlia Menéndez, que hem jugat juntes al Junior FC des dels 8 anys. Hem gaudit de les victòries i les derrotes i hem compartit el nostre somni de jugar uns Jocs Olímpics. Amb una mirada, les dues enteníem què ens volíem dir.
Amb la marxa del tècnic Joan Vidal, s’obre un nou cicle al primer equip.
Sí, amb unes jugadores molt joves i fantàstiques, que ja han demostrat que són competitives i que estimen el Junior FC i l’hoquei sobre herba. Tenen molta qualitat i són molt bones persones. Són un equip molt fort i un grup d’amigues. L’entrenador que vingui començarà un projecte nou, però ha d’aconseguir mantenir aquest esperit d’equip per poder arribar lluny. El Joan Vidal, a banda d’ensenyar-me hoquei sobre herba, m’ha ensenyat a coneixe’m com a persona, a superar reptes. Per a mi és un amic. El Joan ha fet molt per a la secció. De vegades, al Junior FC pequem d’infravalorar el que tenim a dins. S’hauria de valorar molt més el que tenim a dins, que no és poc.
A quin nivell estan els equips de base del Junior FC?
El Junior FC sempre ha apostat per la base. S’està treballant molt bé. Estem creixent. Ara tenim més de 300 nens i nenes i això fa que de la quantitat surti la qualitat. El futur del Junior FC és bo. I s’ha de seguir apostant per tenir bons entrenadors.
L’hoquei sobre herba és un esport important a Sant Cugat?
Sí. Hem crescut. Hem començat a entrar a les escoles, com al Thau i l’Avenç. Hem fet exhibicions al centre de Sant Cugat. La Copa d’Europa d’Hoquei Sala que vam jugar al Pavelló 3 va ser un boom. Moltes nenes van venir a jugar al Junior FC.
Una icona del Junior FC
La dorsal número 9 i una de les capitanes del primer equip de la secció d’hoquei sobre herba del Junior FC va començar a jugar als 7 anys i als 14 ja va començar a jugar al primer equip. Deixa de jugar després de ser les dues últimes temporades la màxima golejadora de la Divisió d’Honor, la categoria més alta de l’hoquei sobre herba espanyol. Amb el Junior FC, entre altres èxits esportius, ha aconseguit un Campionat d’Espanya d’Hoquei Sala i subcampionats de la Divisió d’Honor i de la Copa de la Reina. Amb la selecció espanyola, que hi ha jugat des de l’any 2000, ha fet un setè lloc als Jocs Olímpics de Pequín i un subcampionat del món d’hoquei sala. En els últims cinc anys ha estat la coordinadora des de l’escola fins a juvenils. És administrativa.