Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
És un dels clubs esportius més antics de la ciutat a punt de complir cinquanta anys. Fa vint anys un president, en Toni Pérez, va apostar decididament per la formació i això va transformar l’entitat. Els seus successors, Miquel Soler i l’actual president, el Keko Marzà, no sols van consolidar el projecte sinó que el van ampliar considerablement tant a nivell base com a primers equips. Avui el Sant Cugat és el club amb més equips i més llicències de l’estat i suposem que del món.
Les característiques pròpies de l’hoquei provoquen que l’aprenentatge hagi d’iniciar-se a edats molt primerenques. “El nostre és un esport no natural –diu l’Albert Salarich, vicepresident–. El fet d’haver de dominar un element estrany com són els patins obliga que l’edat d’inici sigui anterior a la majoria dels altres esports”.
“Nosaltres tenim estructurada la base en diferents nivells. Un primer, que li diem escola d’iniciació, que dura dels quatre als sis anys aproximadament, en què els nens i nenes aprenen a dominar el patinatge, que serà el seu estri més important per jugar posteriorment –ens comenta en Kiko Marzà, president–. La segona fase és l’inici al joc en si mateix, amb l’estic, i posteriorment la formació en la competició a partir dels alevins”.
La Federació Catalana ha estructurat la competició de base amb unes característiques especials que serveixin per a la formació dels jugadors amb regles diferenciades i específiques fins a prebenjamins. “El nostre objectiu final és aconseguir la màxima categoria a nivell estatal amb els sèniors, tant masculí com femení –diu l’Albert– amb gent formada al club. En aquests moments al primer equip el 80% són jugadors de casa i la resta estan al 100%. I volem que sigui així perquè existeixi una cohesió entre la base i l'alt nivell, que el nen o nena que comença vegi que pot arribar a dalt de tot”.
Llegeix el reportatge sobre els esports base.
Les característiques pròpies de l’hoquei provoquen que l’aprenentatge hagi d’iniciar-se a edats molt primerenques. “El nostre és un esport no natural –diu l’Albert Salarich, vicepresident–. El fet d’haver de dominar un element estrany com són els patins obliga que l’edat d’inici sigui anterior a la majoria dels altres esports”.
“Nosaltres tenim estructurada la base en diferents nivells. Un primer, que li diem escola d’iniciació, que dura dels quatre als sis anys aproximadament, en què els nens i nenes aprenen a dominar el patinatge, que serà el seu estri més important per jugar posteriorment –ens comenta en Kiko Marzà, president–. La segona fase és l’inici al joc en si mateix, amb l’estic, i posteriorment la formació en la competició a partir dels alevins”.
La Federació Catalana ha estructurat la competició de base amb unes característiques especials que serveixin per a la formació dels jugadors amb regles diferenciades i específiques fins a prebenjamins. “El nostre objectiu final és aconseguir la màxima categoria a nivell estatal amb els sèniors, tant masculí com femení –diu l’Albert– amb gent formada al club. En aquests moments al primer equip el 80% són jugadors de casa i la resta estan al 100%. I volem que sigui així perquè existeixi una cohesió entre la base i l'alt nivell, que el nen o nena que comença vegi que pot arribar a dalt de tot”.
Llegeix el reportatge sobre els esports base.