Paula Ramírez (natació artística): "Anem a l'Europeu a guanyar l'or i a batre les russes"

La selecció espanyola de natació artística arriba a l'Europeu de París amb confiança i amb l'ambició de tornar a dominar el medaller. Després d'un any amb menys competició internacional, l'equip ha aprofitat el temps per treballar especialment la cohesió i la confiança entre les nedadores. La santcugatenca Paula Ramírez, però, afrontarà el campionat d'una manera diferent de l'habitual, ja que només participarà en la rutina acrobàtica, una proposta amb la música de Berghain, de Rosalía, que ha generat molta expectació, i que es disputarà el 5 d’agost a partir de les 15 h. "Arribem molt fortes i amb bastanta confiança d'equip. Aquest any hem competit menys en l'àmbit internacional, hem estat més a casa i hem pogut treballar molt el grup. Crec que el grup fa un 70% de l'equip estatal", assenyala

La santcugatenca explica que viure un Europeu centrada en una única rutina li ha permès assumir un paper diferent dins de la selecció: "Pensava que viure només una coreografia seria dur, perquè soc molt totterreny i m'agrada estar a tot, i donar-ho tot per l'equip. Pensava que tindria més ganes d'estar a la rutina tècnica i lliure. I no. He fet un treball molt gran d'estar com a germana gran, donant suport a l'equip i portant-lo des de fora, sense necessitat d'estar fent coreografies. Les competicions i el dia a dia viscut han estat bastant bonics, m'ha agradat molt aquest moment de l'equip".

"L'objectiu és l'or, però pot passar de tot, i això és l'adrenalina de l'acrobàtica"

I l'objectiu a París és clar: l'or. "La rutina acrobàtica és una bomba del moment. Ja pots treballar i ser la millor tècnicament en acrobàcies o artística, que jo crec que ho som, però el dia i l'hora de la competició pot passar de tot. Té una part positiva i una part negativa. Nosaltres anem per l'or, a guanyar les russes. Tots sabem la història de les russes i com de bones que són. L'objectiu és l'or, però pot passar de tot, i això és l'adrenalina de l'acrobàtica".

Rússia torna a elevar el nivell

El retorn de les nedadores russes com a equip és un dels grans al·licients d'aquest Europeu. Ramírez considera que la seva presència fa encara més exigent la cita continental: "Un Europeu sempre es diu que és menys que un Campionat del Món perquè no hi són les asiàtiques. Però Rússia marca el nivell mundial. És un Europeu molt potent perquè l'objectiu és Rússia i, efectivament, Rússia ha estat uns anys fora de joc, però s'ha estat preparant i torna igual de forta".

"Rússia marca el nivell mundial. És un Europeu molt potent perquè l'objectiu és Rússia"

La selecció espanyola arriba amb el record de l'últim Europeu de Funchal, on Ramírez i les seves companyes van aconseguir el bronze en la rutina acrobàtica. La plata va ser per a Ucraïna per només 0,1073 punts. "Sí, és molt difícil. Si ara estem a la casella del bronze, pujar endavant és molt complicat. Igual que baixar no ho és tant. Tinc clar que treballant, aquest any o el següent o l'altre, l'or està per venir. Treballem moltíssim perquè el nostre equip arribi a l'or".

Rosalía, protagonista de l'acrobàtica

La gran novetat de la selecció espanyola és la rutina acrobàtica amb Berghain, de Rosalía. La proposta va néixer després que Andrea Fuentes escoltés la cançó. "L'equip acrobàtic tenia pensat fer l'acrobàtica de l'any passat, la de Lady Gaga amb Abracadabra, que tenia molta força. No havíem pensat canviar-ho. La gran Rosalía treu un disc que arriba a tothom i a Andrea Fuentes la cançó li arriba dins del cor amb una força brutal. I vam dir: 'Hem de fer alguna cosa amb aquesta cançó, Berghain'", indica.

L'equip va tenir clar des del principi quin havia de ser el camí. "Teníem claríssim que la coreografia que imaginàvem havia de ser en la rutina acrobàtica: força, parts melòdiques, molt difícil de comptar, molt difícil de sincronitzar. Fer-ho en la rutina tècnica no quadrava i vam arriscar en l'acrobàtica nova. Ens va costar perquè vam treballar molt i la coreografia ens ha sortit de dins, sola, i ens emociona encara quan la nedem", afegeix.

"Tothom que veu la coreografia en directe s'emociona, perquè ens emocionem nosaltres mentre nadem"

Ramírez considera que és una proposta especialment diferent de l'habitual: "A una persona que ha vist el nostre esport, però no aquesta coreografia, li diria que és la coreografia més humana, més artística i emocional que s'ha fet mai en l'àmbit d'equip. Sempre es parla que la natació artística són moviments molt concrets i ara hem intentat fer moviments molt naturals, del cos humà, que surtin d'una emoció concreta, parlant de diferents emocions i del que intenta transmetre la Rosalía. Tothom que veu la coreografia en directe s'emociona, perquè ens emocionem nosaltres mentre nadem".

Set acrobàcies i zero marge d'error

La rutina no només és exigent des del punt de vista artístic. Les set acrobàcies que incorpora obliguen les nedadores a treballar al màxim la precisió, la força i, sobretot, la confiança. "Potser sí que és una de les rutines més exigents, però no sé si és la més exigent, perquè l'exigència pot venir físicament, mentalment, per concentrar aquells números i tècnica... És unió d'equip i emocionar a qui t'està veient i transmetre emocions".

La confiança, en aquest sentit, és fonamental: "La confiança és el punt número 1 de l'equip. Abans d'hores d'entrenament, abans de tècnica, mortals o el que hagi de fer Txell Ferré, la nostra superacròbata, o les hores de CrossFit per empènyer amb tota la força. Confiança número 1. I només que tothom no estigui compenetrat, no empenyi alhora o la quantitat de força no sigui igual, l'acrobàcia no surt. I llavors és un 0, i te'n pots anar de primera posició a cinquena".

"És unió d'equip i emocionar a qui t'està veient i transmetre emocions"

Ramírez avisa que la concentració ha de ser màxima fins al final: "Nosaltres sempre diem que en la rutina acrobàtica, però en qualsevol coreografia, fins que el jutge o la presentadora no ha dit 'ha participat l'equip espanyol', no podem baixar la concentració. Són set acrobàcies i en l'última, quan penses que ja ho tens fet, pots fallar. Ja ens va passar a la Copa del Món de Pontevedra, que vam fallar. S'ha d'estar concentrat fins a l'últim segon".

"Ens agrada jugar, hem vingut a jugar"

La selecció espanyola aspira a pujar al podi en totes les proves de l'Europeu i Ramírez s'atreveix fins i tot amb un pronòstic. "L'objectiu és estar a tots els podis i el més alt millor. És un objectiu com a equip que ja hem aconseguit, però hi ha molta feina a fer. Volem ser un equip inspirador per a la societat. Volem demostrar que el nostre mètode d'entrenament, cultivat entre totes, serveix per guanyar medalles i no cal tornar al règim soviètic d'abans, de 15.000 hores, amb ambient crispat i a base de pals". I, preguntada per un pronòstic, no s'amaga: "M'atreveixo a dir que guanyarem medalla en tot. Manifesto que guanyarem medalla en totes les proves i que hi haurà quatre ors".

"Volem demostrar que el nostre mètode d'entrenament, cultivat entre totes, serveix per guanyar medalles i no cal tornar al règim soviètic d'abans"

Ramírez considera que la natació artística espanyola viu un dels millors moments de la seva història: "Considero que és el millor moment de la natació artística espanyola, però vull pensar que seguim amunt i que serà millor. Sí que és veritat que hi ha hagut un salt de millora espectacular i d'aquí no baixem en quant a qualitat humana i qualitat d'entrenament". "I una cosa molt important. Tot es basa en humans i relacions interpersonals i això és la base de tot. No val entrenar 15.000 hores si la persona o l'entrenador no està bé. Aquesta és la base del nostre mètode", sentència.

Un reglament que converteix cada error en un drama

El nou sistema de puntuació ha canviat també la manera de competir. Ramírez el considera una "arma de doble fil". "Potser és molt positiu perquè per fi és més el moment de competició. Tant pots guanyar l'or perquè tothom pot fallar, com el 2023, quan vam guanyar l'or a la Copa del Món i no ens ho esperàvem perquè la Xina no va fer una bona estratègia. No era esperat", narra. "Però per la mateixa regla podem fer or com quedar fora del podi quan ara en l'àmbit europeu hauríem d'estar-hi. Si tenim un mal dia o una mala competició te'n pots anar. És positiu, ens agraden els reptes. Andrea Fuentes ens fa treballar reptes cada setmana perquè no tinguem reptes sorpresa, però tot pot passar. Si ens agrada jugar, hem vingut a jugar".

"Andrea Fuentes ens fa treballar reptes cada setmana perquè no tinguem reptes sorpresa, però tot pot passar"

Per al públic, però, també hi veu una part positiva: "Jo crec que per al públic té una part positiva. En veure les base marks i veus el botó taronja, per revisió, o vermell, que és un 0, això emociona i té ganxo. La gent diu: 'La Xina anava molt bé, però té un vermell'".

Una selecció que reivindica la personalitat

La filosofia de l'equip també passa per permetre que cada nedadora sigui ella mateixa. "Si una cosa tenim a l'equip és que tothom té una personalitat única. Fins ara els entrenadors volien tothom igual i tapaven la personalitat, com ovelles. Però a la nostra selecció ens agrada que cadascú sigui com és, sigui natural i visqui naturalment". "Jo no puc estar en un entrenament sense fer bromes o rialles. Som un equip molt natural, molt rialler. Veure rialles i bon rotllo, dona vida, poder i entrenem millor", diu. En aquest procés, Andrea Fuentes hi té un paper important: "La seva principal virtut seria la naturalitat. Ens entrena de manera natural i molt humana. I no té por d'equivocar-se, rectificar o canviar d'estratègia. La naturalitat és un punt molt fort".

"Fins ara els entrenadors volien tothom igual i tapaven la personalitat, com ovelles. Però a la nostra selecció ens agrada que cadascú sigui com és, sigui natural i visqui naturalment"

I també el seu company Víctor Cano, especialment en la preparació de les acrobàcies. "Andrea Fuentes dona molta confiança, però l'entrenador d'acrobàcies, Víctor Cano, des que està amb nosaltres hi ha una cosa que ens ha fet treballar i ens ha donat: confiança en les acrobàcies. Ell és la base de l'acrobàtica". "És qui diu si podem optar a una acrobàcia més difícil o hem de rebaixar i no passa res. Val més una acrobàcia de dificultat més baixa, però si fas una execució més alta fas més punts. Ell i Andrea Fuentes són estrategues. I ell és qui ensenya a la nostra acròbata a fer totes les filigranes que fa a l'aire".

Orgull de representar la selecció

Paula Ramírez viu amb emoció el moment actual de la selecció i el reconeixement que està rebent l'equip. "Estic molt emocionada de veure els últims anys com la gent que ens envolta ens mira, ens ve a animar i pregunta. Estar dins d'un equip estatal per intentar ser referent és molt fort. Ara mateix, pell de gallina".

"Estar dins d'un equip estatal per intentar ser referent és molt fort"

Quan arriba la competició, però, toca aïllar-se de tot el que passa al voltant: "Quan competim tanquem la visió, fent el millor que sabem i complint els nostres somnis i objectius. Potser els deu últims segons mires la grada, penses en la teva família o en la teva ciutat i dius: 'Treu una mica més de força'. T'omple d'orgull, però intentem tancar-nos perquè és molt potent".

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.