Rafecas: “El que t’enganxa al futbol americà és el vincle amb els teus companys”

Mònica Rafecas és una santcugatenca –fa uns deu anys que viu a Sant Cugat– de 23 anys que juga en la posició de quarterback en el Barberà Rookies, amb el dorsal 10. També és directiva –tresorera– del seu club i col·laboradora en la Federació Catalana de Futbol Americà. Fins fa unes setmanes era directiva de la Federació Espanyola de Futbol Americà, càrrec que va ocupar durant dos anys. Juga a futbol americà des dels 10 anys i al Barberà Rookies (té un centenar de jugadors i jugadores), les últimes vuit temporades. En els últims tres anys ha jugat dos mundials i dos europeus i en el seu palmarès destaquen 4 lligues espanyoles i cinc copes d’Espanya. És consultora tecnològica.

Quan va començar a jugar a futbol americà i per què ho va fer?
Vaig començar a jugar quan tenia 10 anys a l’American School de Barcelona. Els Barcelona Dragons van venir a l’escola a promocionar el futbol americà i amb els meus amics ens vam apuntar a futbol flag (futbol americà sense contacte), que era un dels esports extraescolars que oferia el col·legi. M’hi vaig enganxar! I quan vaig acabar de jugar a l’escola, vaig buscar un club per poder seguir jugant a futbol americà, ara ja en la modalitat de contacte. I vaig triar el Barberà Rookies.

Va començar a jugar al Barberà Rookies amb 15 anys i ja en té 23. Com s’hi troba?
M’hi sento molt a gust. Estic encantada del meu club i de la decisió que vaig prendre en el seu moment. Formo part de la junta directiva, sóc la tresorera, i també estic implicada en les categories inferiors del club, fomentant el treball des de la base. Sóc entrenadora del cadet masculí. Estic molt implicada al Barberà Rookies. M’agrada molt el futbol americà, fer créixer el club i potenciar el vessant femení. Espero estar-hi molts anys més i seguir gaudint d’aquest esport.

En els últims tres anys ha jugat, amb la selecció espanyola absoluta, dos mundials i dos europeus...
Per a qualsevol esportista, disputar un europeu o un mundial és el màxim. Et prepares durant molt de temps per sortir al camp i competir amb jugadores de primer nivell, com les americanes, les alemanyes, les canadenques..., que són jugadores professionals i que viuen d’aquest esport. Poder viure-ho és increïble!

Juga en la posició de quarterback. Vaja, la Xavi Hernández del futbol...
[Riu] El quarterback és qui dirigeix l’atac i decideix si es fa una jugada de carrera o de passada. Has d’entendre perfectament el joc i és una posició que requereix molta experiència, sang freda i capacitat de decisió, amb unes certes habilitats i capacitats. No tothom pot jugar-hi, i no n’hi ha molts. Has de ser d’una manera especial. M’agrada molt jugar en aquesta posició . Però el que és bonic del futbol americà és que cada jugador o jugadora té una posició i una responsabilitat en el camp. És un joc tan complet que es necessiten jugador i jugadores ràpides, amb força, alts...

La gent se sorprèn quan els diu que juga a futbol americà?
Sí que se sorprenen, però curiosament s’interessen molt per aquest esport. Els fa gràcia que existeixi i que el juguem les noies. I també crida molt l’atenció que jugui amb la selecció espanyola.

Al Campionat d’Europa Femení de Tackle, que es va jugar a Granada, Espanya va acabar cinquena i va aconseguir...
La primera victòria internacional de la selecció espanyola femenina, contra Suècia. Es va veure que la bona feina, no només d’aquell europeu, sinó de molts anys de treball, sortia a la llum. És un cop d’esperança per al futbol americà. Si seguim dedicant recursos i entrenant, potser d’aquí a dos anys estem parlant d’una victòria en un mundial.

Els recursos econòmics que genera el club els utilitzen per potenciar els equips de la base. Queda molt clara quina és la filosofia de Barberà Rookies.
Creiem que s’ha de començar a invertir des de la base. Invertim molts recursos per seguir millorant en les categories inferiors, renovant el material esportiu promocionant l’esport. El nostre objectiu és tenir una bona base, amb bons jugadors, amb tècnica i educats. I, això, d’aquí a cinc o deu anys, ens farà tenir uns equips sèniors competitius. Els dos equips ja estan a la màxima categoria estatal, a la LNFA Sèrie A Masculina i LNFA Femenina.

Com és el futbol americà?
No diria la veritat si no digués que és un esport de contacte, molt físic. Hi ha molta estratègia i molt de treball en equip. Costa que la gent s’enganxi al futbol americà perquè no l’entén. La gent l’únic que veu en un partit són cops. Però el que t’acaba enganxant en aquest esport és aquest treball en equip, el vincle que crees amb els teus companys d’equip. És un esport físic, molt divertit i que requereix molt treball i esforç, tant físic com mental. No és un esport fàcil.

El futbol americà és un esport minoritari, amb poca presència als mitjans, sense patrocinadors, i en què els jugadors s’ho han de pagar tot. Tot això tampoc ajuda a créixer...
Ho fa difícil. Quan ve algú li has de dir que s’ha de pagar una fitxa de quasi 200 euros, els desplaçaments, l’equipament... El material és car i encara el fa més car el fet que no hi hagi botigues on puguis anar a comprar-ho. L’has de comprar als Estats Units. Una cuirassa val entre 150 i 200 euros i un casc té un cost mínim de 300 euros. Botes, pantalons, proteccions... Al principi, el club intenta ajudar i donar les màximes possibilitats. Tenim material per cedir a la base. Som un club que ens movem bastant, som actius, i ens busquem els nostres mètodes de finançament. A Barberà, el centre de dermoestètica Affectum ens ajuda molt.

Quins són els valors que transmet el futbol americà?
Sobretot, un vincle molt gran amb el teu equip. És un esport de compromís, dedicació i sacrifici. En aquest esport ens coneixem tots. Tinc amigues per tot Espanya.

És un dels esports més nobles?
Sí. En un partit de futbol hi ha cops de peu i accions violentes. En el futbol americà no fa falta la violència. Entre jugada i jugada ja hi ha prou contactes entre els jugadors ... Rarament es veuen conductes antiesportives. Sempre intentem jugar net perquè el risc que hi ha de jugar brut és molt més gran que un cop de peu de futbol. La gent és molt conscient que pot fer molt mal i s’educa molt bé els jugadors.

Quines diferències hi ha entre el futbol americà i el rugbi?
El rugbi és més dinàmic. A mi també m’agrada el rugbi. Al rugbi has de tenir molta resistència perquè tota l’estona estàs en moviment. I el futbol americà és un esport d’explosivitat. Una jugada dura entre 30 segons i 1 minut i es para el joc. Els dos esports són durs. Però els dos esports són molt diferents, amb normes diferents. És com comparar el bàsquet i el bàdminton.