Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El Terra Dolça va acollir dissabte a la tarda la presentació del llibre de Ramon Usall Futbol per la llibertat. Una presentació que es va portar a terme just abans del partit de futbol entre l’Osasuna i el F.C. Barcelona que es va poder veure al mateix local.
En aquest marc, Usall, lleidatà nascut a Barcelona, va explicar que “aquest llibre el que intenta es capgirar una mica les concepcions que tradicionalment se li han atribuït a aquest esport, sense negar-les”. En aquest sentit, l’escriptor i professor de secundària va explicar que “partir de la idea que tradicionalment s’ha estès que el futbol és l’opi del poble, i que serveix per distreure la gent dels seus veritables problemes; o la idea que al llarg de la història ha servit per legitimar règims polítics diguem poc democràtics, o gens democràtics; sense negar aquesta idea, que és certa, presentar una altra història del futbol, i posar damunt de la taula tota una sèrie d’exemples, geogràficament molt diversos, i històricament perllongats en el temps al llarg de la història del futbol, que escenifiquin que el futbol és això, però també és una altra cosa, i que hi ha hagut moltes ocasions en les que aquest esport s’ha posat al servei de la lluita per les llibertats”.
A tall d’exemple, Ramon Usall va explicar el cas que el va portar a investigar la resta de casos que recull en el llibre: el cas de la creació de l’equip del Front d’Alliberament Nacional Algerià.
L’exemple “eloqüent d’un futbol de lluita”
“El cas de la creació de l’equip del Front d’Alliberament Nacional Algerià, és possiblement el cas evident d’un futbol compromès amb la llibertat”, va explicar Usall. I va descriure: “en plena guerra per la independència d’Algèria, l’any 58, quan el Front d’Alliberament Nacional Algerià dissenya l’estratègia de creació d’un Estat en el marc de la confrontació amb França, es planteja la necessitat d’un equip de futbol; una selecció que representi l’Algèria rebel”. Davant aquesta situació, va continuar explicant Usall, “es crida tots els jugadors algerians que estan jugant a clubs francesos, amb contractes professional, a la primera divisió francesa. Gent que estan en una situació prou acomodada, respecte no només l’algerià mitjà, que viu en una situació miserable, sinó fins i tot el francès mitjà”.
“El Front d’Alliberament Nacional els crida i els diu: la vostra responsabilitat, el vostre deure amb el país, és jugar a futbol per la causa de la independència. I aquesta gent marxà clandestinament de França, abandonant els seus contractes professionals”. Amb tot, va continuar Usall, “es van donar cita clandestinament a Tunis, fins i tot n’hi ha algun que va ser detingut i empresonat mentre intentava fugir. I a Tunis, decideixen crear un equip de futbol que anirà jugant amb diferents equips del món, equips àrabs germans de la causa algeriana, o seleccions de països no alineats... i cada acte es converteix en un acte de solidaritat internacionalista amb la revolució algeriana”, va explicar Ramon Usall.
D’aquest exemple, l’autor en destaca “el sacrifici des del punt de vista de renunciar a una carrera professional, per dir ‘jo el que se fer és jugar a futbol, i el meu poble està combatent per la llibertat, doncs jo posaré el meu futbol al servei de la lluita per la llibertat del meu poble’. Jo crec probablement és un dels exemples amb més força que hi ha al llibre.”
La història continua
Ramon Usall va posar exemples molt més recents, i sense negar l’evidència de la vessant capitalista del futbol, va voler remarcar que hi ha molt més al darrera. De fet, i coincidint amb el partit de futbol del Barça que estava a punt de començar, va voler llençar un missatge: “que si que és cert que en determinades ocasions el que val és guanyar, és generar recursos. Però no hem d’oblidar que al final, els esports d’equip tenen una altra funció, i en el cas del Barça, doncs preservar la identitat singular que ha tingut el club probablement és tan important com guanyar o perdre títols”.
En aquest marc, Usall, lleidatà nascut a Barcelona, va explicar que “aquest llibre el que intenta es capgirar una mica les concepcions que tradicionalment se li han atribuït a aquest esport, sense negar-les”. En aquest sentit, l’escriptor i professor de secundària va explicar que “partir de la idea que tradicionalment s’ha estès que el futbol és l’opi del poble, i que serveix per distreure la gent dels seus veritables problemes; o la idea que al llarg de la història ha servit per legitimar règims polítics diguem poc democràtics, o gens democràtics; sense negar aquesta idea, que és certa, presentar una altra història del futbol, i posar damunt de la taula tota una sèrie d’exemples, geogràficament molt diversos, i històricament perllongats en el temps al llarg de la història del futbol, que escenifiquin que el futbol és això, però també és una altra cosa, i que hi ha hagut moltes ocasions en les que aquest esport s’ha posat al servei de la lluita per les llibertats”.
A tall d’exemple, Ramon Usall va explicar el cas que el va portar a investigar la resta de casos que recull en el llibre: el cas de la creació de l’equip del Front d’Alliberament Nacional Algerià.
L’exemple “eloqüent d’un futbol de lluita”
“El cas de la creació de l’equip del Front d’Alliberament Nacional Algerià, és possiblement el cas evident d’un futbol compromès amb la llibertat”, va explicar Usall. I va descriure: “en plena guerra per la independència d’Algèria, l’any 58, quan el Front d’Alliberament Nacional Algerià dissenya l’estratègia de creació d’un Estat en el marc de la confrontació amb França, es planteja la necessitat d’un equip de futbol; una selecció que representi l’Algèria rebel”. Davant aquesta situació, va continuar explicant Usall, “es crida tots els jugadors algerians que estan jugant a clubs francesos, amb contractes professional, a la primera divisió francesa. Gent que estan en una situació prou acomodada, respecte no només l’algerià mitjà, que viu en una situació miserable, sinó fins i tot el francès mitjà”.
“El Front d’Alliberament Nacional els crida i els diu: la vostra responsabilitat, el vostre deure amb el país, és jugar a futbol per la causa de la independència. I aquesta gent marxà clandestinament de França, abandonant els seus contractes professionals”. Amb tot, va continuar Usall, “es van donar cita clandestinament a Tunis, fins i tot n’hi ha algun que va ser detingut i empresonat mentre intentava fugir. I a Tunis, decideixen crear un equip de futbol que anirà jugant amb diferents equips del món, equips àrabs germans de la causa algeriana, o seleccions de països no alineats... i cada acte es converteix en un acte de solidaritat internacionalista amb la revolució algeriana”, va explicar Ramon Usall.
D’aquest exemple, l’autor en destaca “el sacrifici des del punt de vista de renunciar a una carrera professional, per dir ‘jo el que se fer és jugar a futbol, i el meu poble està combatent per la llibertat, doncs jo posaré el meu futbol al servei de la lluita per la llibertat del meu poble’. Jo crec probablement és un dels exemples amb més força que hi ha al llibre.”
La història continua
Ramon Usall va posar exemples molt més recents, i sense negar l’evidència de la vessant capitalista del futbol, va voler remarcar que hi ha molt més al darrera. De fet, i coincidint amb el partit de futbol del Barça que estava a punt de començar, va voler llençar un missatge: “que si que és cert que en determinades ocasions el que val és guanyar, és generar recursos. Però no hem d’oblidar que al final, els esports d’equip tenen una altra funció, i en el cas del Barça, doncs preservar la identitat singular que ha tingut el club probablement és tan important com guanyar o perdre títols”.
