Rebeka Masárová: "El meu somni sempre ha estat guanyar Wimbledon"

Rebeka Masárová és una de les joves promeses del tennis mundial. Amb 17 anys acabats de fer, aquesta última temporada ha guanyat el Roland Garros Junior i l'International Junior Tournament of Offenbach, ha estat semifinalista de l'Obert d'Austràlia i ha arribat a semifinals en el seu primer torneig WTA, a Gstaad, derrotant a l'exnúmero 1 del món Jelena Jankovic. És la número 3 en el rànquing femení júnior, i la número 313 en el rànquing WTA.

 

Masárová, filla de mare espanyola i pare eslovac, és de nacionalitat suïssa i viu a cavall entre la seva ciutat natal, Basilea, i Sant Cugat, on la seva família hi té una residència i a on hi ve amb freqüència a entrenar, especialment per preparar els tornejos en superfície dura. S'entrena al Club Esportiu Valldoreix com a membre de la BTT Tennis Academy.

 

 

Guanyadora de Roland Garros Junior, semifinalista a Austràlia, debut amb unes semifinals en un torneig WTA... Una temporada immillorable!

Bé, mai se sap si podria haver estat encara millor, però estic molt contenta perquè he millorat molt en el meu tennis. En les competicions m'he demostrat a mi mateixa que sóc capaç de fer tot el que he entrenat i mentalment també he millorat molt. Crec que en la competició el que ha fet la diferència ha estat el cap. Això m'ha donat moltíssima confiança en mi mateixa.

 

Què li passa pel cap en el moment que aconsegueix el punt decisiu i guanya un títol com el Roland Garros Junior?

En l'últim punt estava molt molt nerviosa. En l'últim set anava 5-2 guanyant i vaig acabar 7-5. Estava tan nerviosa que vaig acabar mig marejada. Però quan fas el punt decisiu el sentiment és d'alleujament, un alleujament immens. I un sentiment de felicitat i satisfacció molt gran. És difícil d'explicar.

 

Personalment què suposa haver aconseguit aquest títol?

Per a mi és com un petit somni fet realitat. El meu somni sempre ha estat guanyar com a professional un Grand Slam, sempre dic que voldria guanyar a Wimbledon, però en realitat voldria guanyar els quatre Grand Slam i ser número 1 del món. En l'àmbit júnior guanyar un Grand Slam és un premi a tot l'esforç que ha fet l'equip durant tots aquests anys. Els ho dec a ells.

 

I per a la carrera d'una jove tennista de 17 anys... Hi ha un abans i un després?

Jo crec que Roland Garros el que m'ha donat és confiança en mi mateixa de saber que puc guanyar tornejos d'aquest nivell, de saber que estic a aquest nivell i que vaig pel bon camí. Però he de seguir treballant molt. El pitjor que podria fer ara és relaxar-me i dir: "ja estic aquí i no he de fer res més". Guanyar em motiva a seguir treballant.

"Vull que la gent, quan em vingui a veure jugar, li agradi com jugo"

L'altra gran fita de la temporada ha estat el seu debut al circuit WTA, a Gstaad (Suïssa), on va arribar a semifinals i va guanyar a tota una exnúmero 1 del món com Jelena Jankovic. Li passava pel cap debutar d'aquesta manera?

Ni de bon tros em vaig fixar com a objectiu arribar a semifinals perquè em van donar una wild-card per jugar-hi. El que sí que és veritat és que em vaig intentar preparar el millor possible. Quan vaig veure que m'havia tocat Jelena Jankovic a la primera ronda jo en realitat estava contenta. Molta gent em preguntava si no preferia un rival que no fos de tanta entitat, però no, jo volia jugar contra una jugadora que estigués en un bon rànquing. Abans de jugar contra Jelena estava mentalitzada que podia guanyar-la. Al torneig vaig anar partit a partit, però com et deia no m'ho pensava que arribaria a semifinals. 

 

Quin és el següent repte de Rebeka Masárová?

Tinc molts reptes personals en els entrenaments, de millorar el meu tennis i la meva tècnica, de millorar mentalment. L'any que ve, en el circuit WTA, un bon repte seria entrar en la qualificació d'algun Grand Slam. A veure què tal ho puc fer. I millorar al rànquing, ara sóc a la posició 300 i poc. 

 

A on li agradaria arribar en el món del tennis? Quin és el seu somni?

Des que era petita el meu somni ha estat sempre guanyar Wimbledon, i ho segueix sent. Però també vull que la gent, quan em vingui a veure jugar, li agradi com jugo, és a dir, que els agradi jo com a jugadora i no només em valorin pels resultats. 

 

Wimbledon per algun motiu en concret?

És especial, és diferent de la resta de tornejos. També ho és jugar sobre herba. Quan vaig començar a jugar a tennis va ser quan vaig veure guanyar Roger Federer a Wimbledon.

 

Federer és un referent?

Per mi és com un ídol. M'encanta com juga.