Reyes (dorsal retirat de la UESC): 'Sempre he intentat ser un referent i un bon exemple'

Patrick Reyes ha defensat la samarreta de la Unió Esportiva Sant Cugat en 2 etapes, entre la temporada 2010/2011 i la temporada 2021/2022, sent en la seva segona etapa el capità de l'equip. El jugador de Chicago, a més, va estar molt vinculat al club com a entrenador. Aquesta temporada, l'entitat vermell-i-negra li ha reconegut l'esforç retirant el seu dorsal (el número 24), sent el primer dorsal retirat pel club santcugatenc.

Per què va decidir jugar a bàsquet?

La meva família sempre ha estat una gran seguidora, sobretot el meu avi. A més, jo soc de Chicago, i allà hi ha molta passió, sobretot l'època de Michael Jordan. L'elecció va ser senzilla.

Com va començar la seva vinculació amb la UESC?

Jo vaig arribar a Sant Cugat per feina i el primer que vaig fer va ser buscar un club on entrenar. Em van recomanar la UESC i així va començar el meu vincle amb el club el 2010-2011. Des d'aquell moment, es va convertir en un club especial per mi, i és que em vaig sentir molt còmode i com a casa. Després del meu primer any d'entrenaments, vaig jugar 2 anys amb el Sant Quirze BC i vaig debutar amb la UESC a Copa Catalunya (2013-14). La temporada 2014/2015 vaig jugar amb el CB Sant Feliuenc, per després retornar ja aquí, on he acabat la meva carrera esportiva la darrera temporada. Tot i jugar amb diferents equips, a més, sempre he estat fent d'entrenador a la UESC.

Un cop assolit l'ascens a Lliga EBA (2019-2020), va ser l'únic dels jugadors que va participar en la fita que es va quedar. Va ser complicat?

Més que complicat, diferent. Veníem d'unes temporades amb pocs canvis i de cop, era l'únic que em quedava, però jo tenia clar que no volia anar a un altre club, tenia clar on volia estar. Va ser una gran experiència, tot i les dificultats, i és que hi havia moltes aturades per la Covid-19, érem dels privilegiats que vam poder seguir competint i entrenant. El segon any tampoc va ser fàcil amb el canvi d'entrenador, però va ser una experiència important.

Per què decideix deixar l'equip la darrera temporada?

És un pensament que em rondava pel cap en l'inici de la temporada passada. Tinc 34 anys i des dels 5 que jugo a bàsquet i tot i que no ho tenia del tot segur, ja ho tenia present. Tot té la seva etapa, jo ho he donat tot com a jugador, però també és important saber marxa amb bon sabor de boca.

Aquesta temporada el club l'ha homenatjat retirant el seu dorsal, el número 24. Com va rebre la sorpresa?

No m'ho esperava per res i per mi és un honor. He estat el primer dorsal que retiren en el club i és molt satisfactori veure que pel club soc igual d'especial que ho és la UESC per mi.

Ara és el referent de molts joves jugadors...

Sí, i és una cosa que m'omple. Jo he estat entrenador durant molt de temps i sempre he pensat que és molt important vincular el primer equip amb el planter. Sempre he intentat ser un referent i un bon exemple amb els jugadors que he entrenat, transmetent valors com la companyonia o la lleialtat.

Com veu al club actualment?

El primer equip està competint molt bé i m'alegro molt, perquè tinc moltes amistats. Em fa especial il·lusió per Ferran López (capità del primer equip), perquè he compartit moments difícils amb ell en diferents equips, i també per Gabi Payet (entrenador), que va tenir la dificultat d'agafar un equip a mitja temporada l'any passat i ara estan arribant els seus fruits. Jo desitjo el millor pel club, i si puc ajudar en qualsevol cosa, estaré encantat de fer-ho.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.